plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
68
• estimulava la investigació infermera mitjançant l’accés a les dades disponibles als
sistemes d’informació de salut, i
• proporcionava dades sobre la pràctica infermera per influir en l’elaboració de polítiques
de salut.
Segons aquesta perspectiva, i tenint en compte que la infermeria, com a professió, aplega el
grup més gran del món de professionals de la salut i està present en tots els contextos
sanitaris, es feia evident la rellevància i l’interès que aquest col·lectiu havia generat i genera en
els sistemes de salut, sobretot, per l’efecte significatiu en la qualitat de la cura humana, el
guariment i els resultats mèdics.
Des del primer moment, es va posar especial atenció a fer participar tots els professionals en
aquest canvi i a sensibilitzar-los. Es va formular la configuració d’un grup inicial d’infermeres
expertes en metodologia infermera per contribuir a l’elaboració i el desplegament del projecte
amb la col·laboració estreta de l’equip assistencial.
És a partir d’aleshores, doncs, que es va desenvolupar el pla de treball coordinat per la Direcció
d’Infermeria i es van planificar els programes formatius per a referents en la metodologia dels
plans de cures i una formació personalitzada, segons cronologia, per unitats d’implementació.
El desplegament de la implementació va començar i es va fer efectiu a les unitats 7B
Neurologia-Ictus i 8A Oncologia i Hematologia durant la setmana del 7 de setembre de l’any
2009. Va continuar cada dues setmanes amb la implementació a una altra unitat fins a la
finalització del desplegament durant els mesos de desembre i gener de 2009-2010, a les
unitats de Maternitat i Pediatria. En total, les unitats en què es va implementar van ser quinze:
les unitats d’hospitalització amb les respectives unitats de cures semicrítiques.
Mirant enrere i després d’analitzar la situació i realitat actuals que viu l’Hospital, es pot deduir i
afirmar sense cap por que, malgrat que fa un temps relatiu des de la implementació del
programari Gacela-Care, les infermeres encara són en una fase d’aprenentatge i de
consolidació, amb la qual cosa es fa del tot necessari que aquest gran projecte, que tot just
acaba de començar, continuï.
Ara es demana una mirada retrospectiva a aquesta implementació i el que va suposar el canvi.
El Gacela-Care està en un bon moment i resulta difícil mirar enrere i pensar en els problemes
inicials, ja que les infermeres i els tècnics en cures auxiliars d’infermeria en coneixen bé el
funcionament, i els resultats obtinguts en les avaluacions realitzades són molt encoratjadors.
Cal ressaltar i afirmar que el desenvolupament i desplegament d’implementació, en un període
de temps relativament curt, ha estat un èxit. Les infermeres van fer un esforç visible
d’adaptació i acceptació, i van mostrar una gran predisposició en l’aprenentatge de la
metodologia i la nova forma de treball. Les infermeres referents i superusuàries van ser un
element clau en tot el projecte perquè van facilitar-ne el desplegament i van acompanyar-lo.
L’Hospital partia d’una situació desigual en relació amb el coneixement de la metodologia. És
cert que s’havien fet habitualment cursos de formació i que l’Hospital tenia definit el model de
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S