plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

El pla de treball tipus que segueixen inclou:
1. Proposta d’harmonització d’un pla de cures estandarditzat.
2. Treball intern de les superusuàries a cada centre.
3. Sessions de treball amb les infermeres assistencials per a la determinació dels acords,
suggeriments i les propostes.
4. Sessions centralitzades d’harmonització per a la posada en comú amb tots els hospitals.
Les infermeres superusuàries treballen estretament amb les infermeres assistencials i
gestores. Són les encarregades també de donar suport al procés de formació de tot el personal
d’infermeria i de donar el suport expert in situ en l’ús del sistema d’informació i en l’ús
operatiu de la metodologia per a la pràctica clínica infermera.
Les infermeres superusuàries gestionen, col·legiadament, la base de coneixements i són
conscients que les decisions unilaterals poden afectar la resta de centres perquè la base de
dades és única per a tots els hospitals.
L’adequació dels estàndards, que ha passat el procés d’harmonització (model comú) a la unitat
d’infermeria quant a ajustar les programacions i els horaris d’intervencions i activitats o el
tipus de formularis de valoració focalitzada que es requereixen en la prestació de cures d’un
grup de pacients en concret, també forma part de les responsabilitats de la infermera
superusuària.
A l’efecte del desenvolupament del Programa Ares, les sessions d’harmonització d’estàndards
van iniciar-se formalment el mes d’abril de 2007, i es continuen realitzant periòdicament.
El procés d’harmonització dels estàndards de cures ha estat conduït per les infermeres
superusuàries, però cal destacar que ha estat un procés amb una àmplia participació de
professionals clínics, infermers i metges, que han actuat de forma episòdica o habitual com a
informants clau, experts, assessors o orientadors en moltes de les qüestions diverses que han
sorgit en relació amb l’abordatge clínic de la prestació de cures de diferents grups de pacients.
(Vegeu l’annex 1. Col·laboradors i assessors)
Evidentment, en un projecte d’aquesta grandària han estat essencials les múltiples aliances
estratègiques no només amb els professionals clínics, sinó també amb els equips de gestió
assistencial i directiva dels centres: per a la inclusió del projecte en les seves agendes, per a la
gestió del projecte localment, per a la identificació i consolidació de les infermeres
superusuàries, per a la gestió dels recursos i per a la difusió al centre i per a la gestió del canvi,
el suport, monitoratge i l’avaluació contínua per a la seva millora. En aquest sentit,
l’experiència de l’equip directiu de cada centre es reflecteix en els capítols següents.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
33