plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

La història de l’establiment dels estàndards de cures i de la informatització als hospitals de
l’Institut Català de la Salut comença a final dels anys 80, amb el desenvolupament dels primers
manuals de procediments d’infermeria i la implementació paradigmàtica de nous registres
d’infermeria que havien de facilitar la introducció de la metodologia a la pràctica clínica
infermera. Moltes infermeres van contribuir llavors a fer aquests canvis.
L’any 1992, la directora d’Infermeria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, la senyora
Montserrat Artigas, va iniciar un projecte de pla de cures, d’informatització i de definició
d’estàndards de prestació de cures a pacients hospitalitzats. L’any 1995, la senyora Núria
Martí, directora d’Infermeria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va iniciar el
projecte d’implementació dels plans de cures estandarditzats a les unitats d’hospitalització en
registre paper. El mateix any, la senyora Blanca Cuevas, directora d’Infermeria de l’Hospital
Universitari Verge de la Cinta, va posar en marxa línies de treball similars. També en aquella
època, la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, encapçalada llavors per
la senyora Mariona Creus, va presentar el primer Catàleg de prestacions infermeres.
Paral·lelament, la resta d’hospitals de l’Institut Català de la Salut treballaven en línies similars,
desenvolupaven diferents formes d’estandardització i actualitzaven els registres infermers, els
protocols i els procediments de cures.
El Programa d’harmonització d’estàndards de cures infermeres (Ares) dels hospitals de
l’Institut Català de la Salut va néixer en el context del Pla estratègic d’infermeria d’hospitals
2005-2009, establert a la Divisió Hospitalària de l’Institut Català de la Salut. En aquell
document estratègic va fixar el marc de referència que havia de guiar la prestació i la gestió de
cures als hospitals. El principal objectiu d’aquell marc de referència era contribuir a fer visible
l’impacte de les cures infermeres en els resultats clínics dels malalts i en els resultats de
productivitat dels centres.
Per assolir aquell objectiu es van determinar, com a prioritàries, tres línies estratègiques:
(1) La identificació i el reconeixement de l’expertesa clínica infermera amb el
desenvolupament del Projecte COM_VA de definició i d’avaluació de competències
assistencials de les infermeres a l’àmbit hospitalari.
(2) L’establiment del diagnòstic del context organitzatiu per a la prestació de cures i la
determinació de les mesures de complexitat i intensitat, amb el desenvolupament de la
conceptualització dels factors individuals de complexitat de cures, com a eines per
orientar la gestió de cures en el futur.
(3) El desenvolupament i la implementació d’un sistema d’informació de cures com a part
integrant de la nova història clínica electrònica. En aquest darrer punt, la implementació
d’un sistema d’informació de cures es va emmarcar en el Projecte Argos assistencial
d’informatització de la història clínica als hospitals de l’Institut Català de la Salut.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
27