plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
22
Cuyàs, que ha estat cap de la Secretaria Tècnica de l’Institut, l’interès que hi han demostrat i la
comprensió i l’esperit positiu en la voluntat de continuar-hi endavant.
Estic en deute amb el suport incondicional que he rebut de la gran majoria de directores
d’infermeria i dels equips d’infermeres gestores i clíniques. Un agraïment especial a la senyora
Montserrat Artigas, que va ser pionera, fa més de vint anys, en la idea de la informatització
dels plans de cures. També a les senyores Núria Martí i Marisa Ridao, que van ser les dues
primeres directores d’infermeria a qui vaig explicar el Programa Ares fa gairebé deu anys i que
immediatament van donar-hi suport.
Els plans de cures, l’harmonització i la implementació a la pràctica assistencial haurien tingut
un impacte molt diferent si no haguéssim pogut disposar d’un sistema d’informació
assistencial on encaixar-los i posar-los a disposició de les infermeres. Per això, també vull
agrair a totes les persones implicades en el Projecte Argos la seva col·laboració, i destacar el
suport tecnològic que hem rebut de l’equip humà del Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya; especialment de la senyora Marta
Carbonell i dels senyors Andreu Rami, Jordi Gabaldà, Ivan Melchor, Antoni Masi, Francesc
Mirada, Matías Rojas i Gabriel Abelló. També vull donar les gràcies als diferents equips de
direcció i consultoria de les empreses que han conduït la implementació del sistema
d’informació assistencial de l’Institut Català de la Salut: IBM en la implementació de la
plataforma SAP, Oesía en la implementació de Gacela-Care i Grifols en la implementació del
programari Silicon. Un agraïment destacat per al senyor Isaac Freijo, que va ser director i
responsable tecnològic d’Oesía de la implementació de Gacela-Care durant els temps més
difícils.
Un agraïment especial a algunes infermeres que van col·laborar de manera entusiasta a l’inici
del projecte: les senyores Eugènia Vila, Cinta Estrada i Hermelina Jiménez, i també amb qui
encara tinc la sort de compartir-lo des de llavors: les senyores Cristina Matud, Josefina
Hernandez, Montserrat Martínez, Juana Linares, Marta Junyent i Carmen de Garay.
Vull agrair també a les diferents seccions sindicals el seu suport i reconeixement.
El camí que hem fet plegats no ha estat fàcil i segurament no finalitza aquí, però, encara que
corro el risc d’haver-me oblidat involuntàriament d’algú, a qui demano disculpes, he d’acabar
aquest escrit com l’he començat.
Van ser les infermeres de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol les que van patir tots els
inconvenients de ser el centre pilot; les infermeres i auxiliars d’infermeria de les unitats de
Cardiologia, Cirurgia, Medicina Interna i Pneumologia que vau ser les primeres, per a les quals
el camí ha estat el més llarg, a vosaltres i a la resta d’equips d’aquest gran Hospital, moltes
gràcies.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S