plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
20
PRÒLEG
Res no serà fàcil, però tot és possible.
En el moment que em disposo a escriure el pròleg, aquesta frase agafa una força i un valor
quasi d’àmbit nacional. És per això que em fa recordar que, en el projecte que explica aquest
llibre, la frase aconsegueix descriure fidedignament allò que va significar. El projecte era
ambiciós, complex i difícil, però les infermeres que hi vam col·laborar, d’una manera o d’una
altra (i creieu-me, vam ser-ne moltes), teníem la força, la voluntat i la necessitat de
desenvolupar-lo; sabíem què volíem, sabíem on volíem arribar…
Als hospitals de tot Catalunya, les infermeres havíem intentat durant molt de temps
desenvolupar metodologies i emprar instruments per objectivar, estandarditzar i avaluar les
cures infermeres; amb més o menys fortuna, havíem aconseguit fer protocols, havíem definit
alguns indicadors qualitatius, i d’altres havíem pogut, no sense dificultats, definir alguns plans
de cures.
Amb la perspectiva de la feina feta, aquells plans de cures eren, en molts casos, rudimentaris i
poc homogenis, ja que a cada centre podien ser definits i avaluats de manera diferent, i molts
cops no eren quantificables ni objectivables. Però tot això, ara, sembla la prehistòria...
Aprofitant l’important i estratègic canvi de sistemes d’informació dels hospitals de l’Institut
Català de la Salut, s’hi va poder incloure el nostre projecte, l’estandardització dels plans de
cures. Tot el que va representar, els esforços i la implicació de molts i molts professionals, els
resultats i la seva implementació amb les nombroses dificultats i no poques renúncies a què es
va sotmetre el projecte, està explicat per alguns dels seus protagonistes en aquests fulls, però
res no hagués estat possible sense la tenacitat, la constància i els coneixements de la senyora
Maria Eulàlia Juvé. Ella va saber encomanar-nos l’entusiasme, la forta convicció que
finalitzaríem el que ens havien proposat, la capacitat per resistir les dificultats que hi hauria pel
camí, i va saber conduir els professionals i acompanyar-los per realitzar un viatge d’adaptació a
cada un dels diversos hospitals i cada una de les seves unitats.
A la bibliografia internacional, és difícil trobar-hi projectes d’aquesta dimensió pel que ha
representat com a exercici científic en la definició dels plans de cures, però, sobretot, pel que
representa per al futur. De la meva experiència com a gestora de cures, considero que
l’harmonització d’estàndards de cures obre la possibilitat de desenvolupar indicadors
objectivables que permetran en un futur, espero que proper, prendre decisions i identificar
l’impacte de les accions que duem a terme per a la salut de les persones.
Durant tot el projecte de definició i implementació, hi va haver una comunió excel·lent entre el
que les infermeres fan, el que són i el que volen ser.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S