plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Institut Català de la Salut
122
voltant d’aquest concepte ha estat prolífic en els darrers quaranta anys i ha estat vinculat
especialment als treballs de la North American Nursing Diagnosis Association (NANDA).
Aquesta associació defineix el diagnòstic infermer com “un judici clínic sobre la resposta d’un
individu, una família o comunitat a un problema de salut, real o potencial, que proporciona la
base de la teràpia per a la consecució dels objectius dels quals la infermera és responsable”. 5,8
Aquesta definició del diagnòstic infermer ha estat, però, àmpliament debatuda a l’àmbit
disciplinari internacional. La seva acceptació és variable geogràficament parlant per motius
històrics, econòmics, legals i culturals i, també, per qüestions epistemològiques i de
desenvolupament teòric disciplinari. Amb l’objectiu de salvar els obstacles que planteja la
definició de la NANDA, cap a final dels anys 80, Carpenito, Holloway, Alfaro i altres
teoritzadores operativitzen el desenvolupament del concepte “problema interdependent”,
considerant que inclou qualsevol problema clínic que requereix abordatge multidisciplinari
amb intervenció infermera. 9-11
Pragmàticament, en els plans de cures del Programa Ares es considera que el diagnòstic
infermer és la segona fase del procés d’atenció d’infermeria que inclou la representació dels
problemes dels pacients, i s’adopta la definició proposada per Juvé que cita: “és un judici clínic
sobre l’estat de salut de l’individu, les seves conseqüències i/o reaccions, reals o de risc (...).
L’objectiu del diagnòstic és la identificació de problemes o situacions que requereixen
intervenció infermera (...), per prevenir complicacions o la seva progressió, promoure el
restabliment o la consecució del millor estat de salut possible (...)”. 12
Quina és la diferència entre un diagnòstic real i un diagnòstic de risc?
Els plans de cures estandarditzats poden contenir tant problemes reals com de risc sempre que
hagin estat identificats amb freqüència en la majoria de pacients d’aquella població a la qual
va dirigit l’estàndard de cures.
Un diagnòstic real fa referència a un judici sobre la presència d’un problema que es manifesta
per diferents signes, símptomes o altres troballes clíniques identificades en la valoració. 10,13
Un diagnòstic de risc és un judici sobre la vulnerabilitat del pacient de patir una complicació o
un esdeveniment advers a causa de la presència de factors de risc identificats en la
valoració. 10,13
En els plans de cures estandarditzats del Programa Ares, la inclusió de diagnòstics reals o de
risc es basa en la seva identificació per criteris epidemiològics de freqüència i de severitat.
Què és una intervenció infermera?
En els plans de cures estandarditzats del Programa Ares, una intervenció infermera és una
prescripció de cures. 11
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S