plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Hi ha més d’un tipus de pla de cures estandarditzat?
En el Programa Ares, es distingeixen quatre tipologies de plans de cures estandarditzats:
• Bàsics.
• Específics.
• Genèrics.
• Complementaris.
Un pla de cures estandarditzat de tipus bàsic implica l’establiment dels problemes més
freqüents i les intervencions infermeres que se’n deriven, en diverses poblacions de pacients
que comparteixen un perfil de cures comú. Per exemple: Pla de cures estandarditzat per a
pacients que ingressen per “malaltia infecciosa amb afectació del sistema nerviós central”.
Aquest Pla de cures estandarditzat de tipus bàsic inclou les cures essencials a malalts que
ingressen per tractament d’encefalitis, meningitis o toxoplasmosi cerebral entre altres
malalties.
El concepte de pla de cures específic fa referència al fet que el contingut s’ha establert per a
una exclusiva població de pacients, que queda adequadament reflectida en la mateixa
denominació del pla. Per exemple: Pla de cures estandarditzat per a pacients que ingressen
per una “hiperèmesi tòxica” o per una “hemorràgia digestiva en fase inestable”.
Un pla de cures genèric inclou la descripció de les cures estandarditzades a un grup de
pacients, sense que hi hagi un vincle concret amb una malaltia o un tractament, que fa
referència a situacions vitals o de salut concretes. Per exemple: Pla de cures estandarditzat per
a pacients que ingressen en “situació d’últims dies”.
Finalment, un pla de cures estandarditzat de tipus complementari inclou l’establiment d’un
problema o més problemes característics d’una determinada població de pacients. Aquests
plans de cures estandarditzats no poden emprar-se sols; han de “complementar” un pla de
cures bàsic, específic o genèric. Per exemple: Pla de cures estandarditzat per a pacients que
ingressen per “cirurgia reconstructiva”, que s’utilitza com a complement per completar el Pla
de cures bàsic “cures postquirúrgiques generals” o el Pla de cures bàsic de “cirurgia de mama”.
Malgrat aquestes diferents tipologies, els elements essencials que configuren la seva
estructura són comuns a tots els plans de cures estandarditzats i inclouen essencialment els
diagnòstics (problemes) reals o de risc i les intervencions i pautes de cures infermeres que se’n
deriven.
Què és un diagnòstic infermer?
Històricament, el concepte “diagnòstic infermer” sorgeix a causa de la necessitat d’haver de
respondre la pregunta “de què s’ocupen les infermeres?”. El desenvolupament teòric al
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
121