Dels pantis als pisos - CapGros.com

MR 22
Dels pantis
als pisos
Can Gassol forma part del passat industrial de Mataró, però és
també un reflex del present immobiliari de Mataró, que està can-
viant les fàbriques pels pisos. Tot i que fa anys que va deixar de
funcionar, la seva reconversió en zona residencial encara cueja.
El projecte d’edificació aprovat per l’Ajuntament per substituir la
part que queda de la antiga fàbrica, famosa per les seves mitges,
no satisfà els veïns. Darrere d’aquesta operació s’intueix un altre
gol immobiliari, com el de la primera fase de urbanització.
Una vista de l’Escorxador, Can Marot i Can Gassol dels anys cinquanta. Museu Arxiu Santa Maria de Mataró.
Poques operacions urbanístiques han portat
tants maldecaps a l’Ajuntament de Mataró com
la de l’antiga fàbrica Gassol. Quan ja fa anys que
les màquines han deixat de treballar, aquest sector
torna a estar d’actualitat pel rebuig dels veïns de
la zona al projecte urbanístic aprovat per l’Ajuntament,
que preveu la construcció de més d’un
centenar de pisos i el manteniment d’una nau per
a convertir-la en equipament. El que més molesta
els veïns és la torre de nou pisos que es projecta a
Prat de la Riba i que té la seva explicació pel fet
que s’ha de concentrar en vertical l’edificabilitat
que perden els promotors per les cessions de sòl
públic, del 68%. I és que l’Ajuntament vol recuperar
amb aquesta operació el que reclamava a
Manufacturas Antonio Gassol per l’incompliment
d’un conveni signat el 1997 que va permetre edificar
14.000 dels 20.000 m 2 que ocupava l’empresa
a canvi de mantenir l’activitat a la ciutat i el mig
centenar de llocs de treball que hi havia.
Dos anys més tard, i després d’haver aconseguit
prop de cinc milions d’euros per la venda dels
terrenys, l’empresa va desmantellar la fàbrica al-
PER: TONI DE LA FUENTE FOTOGRAFIA: SERGIO RUIZ
legant pèrdues econòmiques. Les demandes de
compensació reclamades per l’Ajuntament no van
ser ateses i el consistori va presentar una demanda
judicial en la qual va reclamar més de tres milions
d’euros per danys i perjudicis i endarreriments i
que va suposar l’embargament del que quedava
de la fàbrica. Davant les poques possibilitats de
guanyar la demanda –cosa que hauria comportat
unes pèrdues de més de 100.000 euros per les
costes del procés–, el govern local va decidir arribar
a un acord amb els propietaris per posar fi
als litigis que ambdues parts mantenien.
Els amos de Gassol tenien bones cartes per
jugar la partida. Tancada la fàbrica, es va plantejar
la possibilitat de vendre els terrenys per tal de
construir-hi naus industrials, la qual cosa hauria
suposat condemnar els nous veïns de la zona residencial
de la primera fase –on es van construir
prop de 300 habitatges– a conviure amb 12.000
m 2 de fàbriques. Una possibilitat que no s’avenia
amb els plans municipals per a aquest sector.
Així, el maig de 2004 l’Ajuntament signa un
conveni de col·laboració urbanística en el sector
MR 23

MR 24
amb els consellers delegats de Manufacturas
Antonio Gassol SA –Raimon Sanfeliu Castellà
i Juan Antonio Sanfeliu Cortés– i amb Jaume
Viñals Comajuan, administrador de l’empresa
Lonesone SL, que dies abans havia formalitzat
una opció de compra sobre els terrenys.
Aquest conveni assenyala, entre altres coses, que
“a la vista del caràcter irrevocable de la decisió
de l’empresa a cessar completament la seva activitat
a Mataró, es posa de manifest l’oportunitat
urbanística de replantejar el futur d’aquest sector,
actualment discordant amb l’entorn de caràcter
residencial, i de la possibilitat d’incrementar
el nombre d’habitatges en règim de protecció
pública”. L’Ajuntament es compromet a fer una
modificació puntual del Pla General d’Ordenació
Urbana per requalificar els terrenys industrials,
com a residencials. A més de la zona verda i els
vials, el conveni estableix una cessió gratuïta a
favor de l’Ajuntament, del 30% del
sostre edificable per a habitatges de
protecció oficial i de renda lliure i el
manteniment de la nau de Prat de
la Riba com a equipament.
Els acords del conveni s’integren
dintre de l’escriptura de
transmissió de propietat de la
finca a fi d’obligar els futurs
propietaris a respectar el pacte.
El govern ja havia sortit
escaldat del primer conveni
amb Sanfeliu i volia deixar
les coses ben lligades.
Lonesone SL, nova propietària
Un mes després de la signatura d’aquest conveni,
al juny de 2004, es cancel·la l’embargament de
la finca una vegada retirada la demanda per danys
i perjudicis. A l’agost, Lonesone SL exerceix l’opció
de compra que havia presentat un anys abans,
i adquireix els terrenys per 4,2 milions d’euros –el
1999, en el moment de segregació de la finca, s’havia
valorat en 60.000 euros. D’aquesta manera,
el sector –de 6.044 m 2 – deixa de ser propietat de
Manufacturas Antonio Gassol. L’administrador
de Lonesone és Jaume Viñals Comajuan i, segons
diverses fonts, té com a accionista un important
promotor immobiliari d’Argentona.
Els nous propietaris no triguen ni cinc mesos
a posar de nou la finca en venda. Així, al gener
de 2005 la promotora immobiliària Residencial
Urbemar SA, amb seu a Barcelona, formalitza
una opció de compra que es fixa en un preu
de 8.113.663 euros –quasi el doble del que va
pagar Lonesome– més 1,3 milions d’IVA. Urbemar
avança en el moment de presentar l’opció
de compra 1,6 milions d’euros i acorda amb els
propietaris un termini de 14 mesos –que compleix
l’1 de febrer de 2006– per exercir l’adquisició.
Aquest termini podria allargar-se de mutu acord
o bé executar-se abans del venciment si així ho
estima convenient el futur comprador.
La nova promoció urbanística ja s’anuncia des
de fa mesos a la plana web d’Urbemar, on es pot
veure la maqueta dels edificis. La constructora
informa les persones que s’han interessat pels pisos
que el projecte encara s’ha d’acabar de definir i
no dóna preus dels habitatges, segons ha pogut
comprovar MATARÓ REPORT.
La modificació puntual del Pla General d’Ordenació
d’aquest sector està només pendent
d’aprovació definitiva per part de la Generalitat.
L’Ajuntament va fer a l’abril l’aprovació inicial i al
juny –després d’un mes a informació pública– la
provisional. Amb la requalificació es redueix el
coeficient d’edificabilitat prevista en aquest sector
com a zona industrial, que permet construir 2 m 2 /
m 2 , passant, com a residencial, a 1,42 m 2 /m 2 . Així,
es fixa el sostre residencial en 8.600 m 2 , un 30%
promogut per Pumsa i el 70% per la promotora
dels terrenys. El canvi suposa, però, un augment
de les alçades permeses a les edificacions, segons
reconeix l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.
L’alcalde assenyala que, com a terrenys industrials,
el Pla General els permetia construir naus de 15
metres d’alçada –cosa que vindria a ser uns baixos
més quatre pisos–, però “no hi hauria sol públic,
zona verda, ni equipaments”.
Urbemar projecta la construcció de 80 habitatges,
105 places d’aparcament i locals comercials
als baixos dels edificis. Pumsa, per la seva part,
obtindrà una cessió gratuïta de 2.600 m 2 de sòl per
La maqueta
del projecte de
construcció a la
part que queda
de l’antiga fàbrica
Gassol.
tal de construir 21 habitatges en règim de protecció
oficial que es destinaran a lloguer i nou més per
a venda a preu concertat: tots els concentrats al
carrer Floridablanca.
El canvi d’usos preveu també el manteniment
d’una de les naus de la fàbrica, de 910 m 2 , que
es pensa destinar a equipament i que no és un
edifici protegit dintre del catàleg del patrimoni de
la ciutat. Les intencions del govern és condicionar-la
com a casal d’avis i sala de lectura per a
joves. L’adequació de la nau es vol finançar amb
els diners que s’aconsegueixin per a la venda dels
nou pisos que construirà Pumsa.
El manteniment d’aquesta nau va ser molt discutida
a l’hora de concretar el conveni urbanístic
i, de fet, en alguns dels dibuixos que s’havien
estudiat –un dels quals era el que es mostrava als
veïns quan anaven a signar les escriptures– no es
comptava amb aquesta edificació ni tampoc no
hi havia la torre de nou plantes.
La modificació també preveu una zona verda
de 1.477 m 2 davant els pisos i 119 m 2 de vials.
Planteja edificis de quatre plantes d’alçada al
carrer Floridablanca i al front nord, sota la zona
que ja està construïda, i proposa “una volumetria
singular que potenciï i articuli la relació entre
l’espai lliure públic i l’existent mitjançant un edifici
d’escala arquitectònica proporcionada amb la
dimensió de la plaça existent, que serà d’alçada
similar a l’edifici construït en la confluència de
Prat de la Riba i Alfons X el Savi”. És a dir, la
torre de nou plantes.
Segons fonts municipals, amb aquesta operació
l’Ajuntament guanyaria al voltant de tres milions
d’euros, amb la qual cosa es considera recompensat
“amb escreix” per l’incompliment del primer
conveni urbanístic signat amb Gassol el 1997.
L’oposició veïnal
Tot i que el govern local defensa aferrissadament
aquesta operació com “un bon projecte” per a
la ciutat, els veïns de la zona no ho veuen de la
mateixa manera, sobre tot els que viuen darrere
del sector que es vol edificar. Diuen que no han
estat informats de la modificació i que s’han assabentat
del projecte per casualitat, quan una de les
veïnes va veure un cartell anunciant la promoció
mentre passejava el seu gos. El diari capgros.com
es va fer ressò de la notícia.Va ser poc abans de
les vacances d’estiu.
Comptant amb el suport de l’Associació de Veïns
les Santes-Escorxador –amb una junta renovada al
març molt activa– els veïns van aprofitar la missa
de les Santes per expressar amb pancartes la seva
oposició al projecte. I en el Ple de setembre van
prendre la paraula per mostrar el seu desacord.
El president de l’Associació de Veïns, Enric Gon-
Els veïns
mostren el seu
rebuig al projecte
durant l’Anada
a Ofici de Les
Santes, el passat
27 de juliol.
L’Ajuntament guanyaria uns
3 milions d’euros, en compensació
per l’incompliment del conveni
del 1997 amb Gassol
MR 25

MR 26
zález, en nom dels veïns afectats i de l’entitat, va
mostrar la disconformitat amb el projecte i va
demanar “que s’aturi aquest expedient” perquè
“suposa una gran condensació de gent en un espai,
amb uns volums i unes alçades en l’edificació no
adients per a la zona, amb la consegüent pèrdua
de qualitat de vida per als seus habitants, tant per
als nouvinguts com per als que fa anys que vivim
al barri”. Segons els veïns, el projecte infringeix
la llei d’urbanisme, perquè manca la participació
ciutadana en el procés; no va acompanyat d’un
informe mediambiental i perjudica el paisatge urbà
amb “una volumetria abusiva”, i no s’ha justificat
la proposta de modificació que es basa “en el
conveni urbanístic” signat amb els propietaris.
L’alcalde, Joan Anotni Baron, reconeix que “és
cert que no s’ha fet cap reunió específica sobre
aquest tema”, però insisteix que “no hi ha hagut
voluntat d’amagar res”. Baron anuncia que a partir
d’ara “s’informarà sistemàticament” els veïns
afectats per projectes urbanístics perquè “ningú
pugui tenir la sensació d’haver estat enganyat”.
El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, insisteix
que “s’han seguit tots els tràmits pertinents en
qualsevol procés urbanístic” i diu que no es pot
parlar de “secretisme” quan el tema ha passat
cinc vegades pel Ple i ha estat presentat pública-
ment. Vilert es va reunir a mitjan setembre amb
representants dels veïns i de l’associació veïnal per
parlar del projecte. La trobada va servir per donar
a conèixer detalladament l’operació i perquè els
representants veïnals poguessin expressar també
les seves discrepàncies. Els veïns defensen una
baixada de les alçades –amb la supressió de la torre
de nou plantes– i consideren que la urbanització
més lògica seria que els edificis segueixin una
gradació volumètrica des de la ronda Alfons X
el Savi fins al carrer Prat de la Riba, passant del
baix més cinc al baix més quatre i el baix més
tres. Per tal d’aconseguir-la proposen suprimir la
nau de la fàbrica que es vol mantenir, de manera
que es pugui ocupar la totalitat o part d’aquest
espai per a habitatges i no haver d’encabir-los
en vertical.
Quant als equipaments, són partidaris que es
puguin ubicar a la part baixa dels edificis. “No hi
ha tanta demanda d’establiments comercials a la
zona i molts dels locals de la primera promoció
encara estan sense ocupar”, reconeix la secretària
de l’Associació de Veïns, Dolors Silva. “No volem
renunciar a tenir equipaments, i és clar que
volem un casal d’avis, però no volem que es faci
d’aquesta manera”, diu Silva. A més recorda que
a la zona hi ha l’Escorxador i altres fàbriques que
Una imatge de la
porta principal
de Can Gassol.
Reunió dels veïns dels terrenys que ocupava la fàbrica, el passat 21 de juliol. Foto: Aida Morell.
s’han de tirar a terra on es podrien ubicar aquests
serveis. Els veïns també demanen que s’eliminin
els porxos previstos a les plantes baixes del edificis
–una proposta a la qual Urbanisme sembla ser
receptiu– perquè consideren que poden ser un
focus de brutícia i incivisme.
Després de la reunió seguien pensant que el
projecte s’ha de modificar i esperaven que Urbanisme
presentés una proposta alternativa a la
trobada que han de mantenir el 5 d’octubre. “Si
ells creuen que això seria com una baixada de
pantalons, han de saber que els veïns tampoc se’ls
baixaran”, diu Enric González. Consideren que
hi ha bases jurídiques per poder aturar aquest
projecte, però esperen no haver de recórrer al
contenciós perquè es modifiqui.
Arcadi Vilert va assenyalar, uns dies abans
d’aquesta segona trobada amb els veïns, que
“modificar un projecte que és estupendo suposa
un pas enrere en la qualitat del projecte”. “Confio
que el sentit comú haurà fet reflexionar els veïns i
no s’hagi de modificar res o, com a molt, només
s’hagin de fer petits canvis”, va dir Vilert.
Els veïns esperen que
Urbanisme
presenti una
proposta alternativa
Els treballadors fan vaga per l’expedient de regulació,
el 2 de novembre del 2000. Foto: Marga Cruz.
Habitatges al regne de les mitges
Les mitges de la Gassol, sota la marca Glory i Mimí, han vestit durant
més de cent anys les cames de les dones de mig món. La fàbrica de
Mataró, fundada el 1895 per Antoni Gassol amb la fortuna que va fer
a l’Havana, va arribar a donar feina a més d’un miler de treballadors.
Després de diverses reduccions de plantilla, el 1997 l’Ajuntament signa
un conveni amb l’empresa i els treballadors per requalificar com a residencial
dues terceres parts dels terrenys a canvi de mantenir l’activitat
a la ciutat. Però dos anys després es desmantella la fàbrica i el mig
centenar de treballadors són acomiadats, després de mobilitzacions i
tancaments. D’aquesta operació urbanística, a més dels Sanfeliu, també
se’n van beneficiar una dotzena de constructors de la ciutat que van
comprar els terrenys per uns cinc milions d’euros i els van vendre per
més de 10 milions a Metrovacesa, sense posar ni una pedra. “Van fer
milionaris els Sanfeliu fa anys i ara ho tornen a fer una altra vegada”,
lamenta Juan Francisco Molano, que era responsable del comitè de
treballadors quan es va tancar l’empresa.
MR 27