Truc número 1 - Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Truc informatiu 4 Novembre 2008
Àfrica al cor
El P. Ramon Ribas és el nou vicari de la nostra comunitat. Ha viscut molts anys de missioner al Txad. El dia
21 i 22 de novembre explicarà la tasca que hi va fer en el si d'unes xerrades organitzades per EIDES. Però
per tal que el coneguem una mica més, li hem demanat que ens faci un petit resum d'aquesta
experiència tan enriquidora.
Malgrat que m'havia preparat molt
p a r l a n t a m b c o m p a n y s q u e
m'havien precedit, estudiant mapes i
llibres, en arribar al Txad tot
m'estranyava i em semblava diferent
del que m'havien dit. Però, vaig tenir
la sort que m'enviessin com a vicari
del primer capellà Txadià de la
diòcesi. Això em va ajudar molt per
penetrar i comprendre el sentit dels
costums i tradicions del lloc. Recordo
converses i discussions interminables
amb Mn. Mathies Ngarteri Mayadi, el
meu rector txadià, sobre tal o tal
costum, Fins i tot vam introduir
elements animistes en el ritual cristià,
compaginant l'originalitat de les
tradicions ancestrals amb l'evangeli.
El primer que em va impactar va ser
la gran pobresa d'aquelles famílies
que visitava i el gran esforç que feia
l'Església pel desenvolupament
comunitari dels pobles que ens ho
demanaven: escoles primàries,
centres d'alfabetització, cooperatives
agrícoles, centres de
capacitació de les dones, hospitals i
dispensaris, pous d'aigua potable...
Jo havia d'ocupar-me d'uns 60 pobles
en una zona de 70 km de diàmetre,
per camins i pistes de terra que es
convertien en grans fangars, a les
primeres pluges. El meu treball es
repartia mig i mig, entre pastoral i
d e s e n v o l u p a m e n t : c a t e q u e s i
d'adults preparant el bateig i
excavació d'un pou d'aigua potable
o la construcció d'un graner
comunitari. I tot això a benefici de les
persones del poble, sense cap
diferència entre uns i altres, animistes,
musulmans o cristians.
Al cap d'uns anys em van nomenar
director de la Caritas diocesana. Era
una Caritas molt especial perquè
s'havia fet una opció prioritària pel
foment del desenvolupament, per
damunt de la beneficència, (sense
excloure-la en casos de catàstrofe
natural: una inundació o una gran
fam). En aquest moment la meva
dedicació al desenvolupament era
al menys del 80%, però això no
deixava de ser també pastoral en el
sentit de la lluita pels més pobres. I
sens dubte, les persones implicades,
captaven perfectament aquest
matís evangèlic de l'acció de
l'Església.
Després d'aquest treball em
demanaren de dirigir un Centre
Diocesà de Formació de Catequistes.
Era un Centre també molt especial.
Els escollits per cada comunitat
cristiana, venien amb la dona i els fills
a viure durant dos anys al centre. Allà
podien cultivar la terra, per
autofinançar la seva formació. La
tasca era complicada perquè s'havia
d'assumir la formació humana i
cristiana de tots els components del
centre: homes, dones, nens i nenes.
Això volia dir, formació a l'agricultura
moderna per a tots, alfabetització
per a les dones, escola pels nens i
n e n e s , d o m i n i d ' u n o f i c i ,
complementari de l'agricultura,
(costura i sastreria per a les dones,
fusteria per als homes). I tot això
combinat amb els cursos bíblics i
catequètics. Al cap de dos anys
tornaven als seus pobles i esdevenien
uns líders capaços de fer progressar
tota la comunitat rural i la comunitat
cristiana que així esdevenia punta de
llança cap el progrés.
Al mateix temps era rector de la
parròquia de Maro, a la frontera de la
Centrafrica. Així vaig haver d'acollir i
ajudar als centreafricans que fugien
la guerra civil i es refugiaven al Txad.
Fins que l'ACNUR (l'òrgan de la ONU
per als refugiats) no es va posar en
marxa, va ser amb els cristians de la
parròquia que vam organitzar
l'assistència alimentària d'aquests
milers de fugitius de la guerra durant
sis mesos..
L'última etapa del meu treball va ser
en la capital del Txad, Yamena,
(N'Djamena): una Babel que reunia
grups de totes les tribus del Txad. Un
galimaties de llengües i de costums.
En la Parròquia de St. Mathias
Mulumba hi havia unes 2.300
persones a la missa del diumenge,
amb 700 catecúmens adults i 63
catequistes. Allà vam poder obrir un
centre social i cultural pels joves. Ells
mateixos van fabricar els maons per la
construcció i els van coure en un forn
magnífic. També es va obrir un centre
de lluita contra la Sida, una mútua
sanitària, una caixa d'estalvis... coses
que no existeixen a nivell oficial i no
per això menys necessàries. Altre cop
la barreja intrínseca de pastoral i
progrés humà.
Han estat quasi 30 anys que han
passat com un sospir, amb un treball
en col·laboració amb els txadians,
que m'ha semblat preciós, m'ha
enriquit humanament i espiritualment
i del que dono gràcies a Déu.
Truc informatiu
PARRÒQUIA SANT IGNASI DE LOIOLA -LLEIDA - NOVEMBRE 2008
Index:
Ha mort el Roca 1
El Truc endega
nova etapa 1
Parròquia i Comunitat
Cristiana Oberta 2
Amics grans 2
Sant Ignasi amb el
Tercer Món 3
Eucaristia Jove 3
Catequesi als
infants, en serio!!! 3
Àfrica al cor 4
Agenda Novembre
Dia Hora Activitat
6 20:30 Escola Ignasiana
de Pregària **
11 21:30 Grup d'Adults *
12 18:30 Pastoral de
la Salut *
13 20:30 Escola Ignasiana
de Pregària **
20 20:15 Consell Pastoral
Parroquial *
23 13:00 Eucaristia Memorial
"dia de les persones
sense llar" ****
26 18:30 Pastoral de
la Salut *
27 20:30 Escola Ignasiana
de Pregària **
29 i 30 Recés d'adults **
* Activitat de grup o servei
** Activitat recomanada
*** Activitat ocasional
recomanada
Edita:
Parròquia de Sant Ignasi
de Loiola de Lleida
Plaça d’Espanya 4
25002 Lleida
Tfon 973 271099
E-mail:
stignasilleida@terra.es
HA MORT EL ROCA
Tots hem rebut la notícia de la mort del nostre amic i germà, el P. Josep M.
Rocafiguera. Ens dol molt que ja no estigui entre nosaltres, però tenim la
certesa que és amb el Pare i que des de la seva vora pensa en nosaltres i
ens mira amb aquell somriure afectuós.
Et volem donar les gràcies per la teva amistat i pel testimoni que has deixat
en cadascú de nosaltres i en la Comunitat de Sant Ignasi. Ens afegim a les
paraules del P. Marc Vilarassau per dir-te que et recordem i que estimem el
teu mestratge entre nosaltres.
Ha mort el meu estimat
amic I company. No m'ha
esperat
Jo el volia tornar a abraçar i
comentar en directe la
bona ratxa del Barça.
Però no ha estat possible.
Tenia un càncer i Déu li ha
volgut estalviar el patiment.
Roca, em pregunto si vas
veure el 4 gols de l'Eto'o. Va
ser un bon homenatge
pòstum.
Però tu m'has ficat a mi
molts més gols que l'Eto'o.
Em vas ficar el gol de l'autenticitat, amb la
teva patxoca carregada d'humanitat.
Em vas ficar el gol de la saviesa, amb la
teva cultura de peus a terra.
Em vas ficar el gol de la tendresa, amb la
teva entranyable simpatia.
Em vas deixar el gol de l'amistat, amb les
converses i les bromes i la pitança.
Em vas ficar el gol de la humilitat, amb la
El Truc endega nova etapa
L'equip de Comunicació de la
Parròquia fa dies que treballa per posar
en marxa canals que permetin
expressar la vida que es mou en aquesta
comunitat cristiana . És important que
totes aquelles reflexions que fem, les
activitats que organitzem i el testimoni
que exercim es puguin compartir i
comunicar.
Aquest cop recomencem un nou
camí amb la revista TRUC. No hem
volgut inventar res de nou, sinó
reprendre i renovar aquesta petita
publicació per difondre les notícies dins
de la nostra Parròquia. Veuràs que
moltes de les informacions que s'hi
publiquen, també es troben a la nostra
teva disponibilitat absoluta i
sense afectacions.
Em vas ficar el gol de la fe,
amb la teva confiança fins al
final.
I m'has ficat, per sota les
cames, el gol de l'enyorança,
amb aquest pes que
deixa en el meu cor la teva
absència.
Set a zero, Roca, quina
pallissa!
M'has guanyat el partit i el
cor, company de l'ànima.
Déu et beneeixi I t'acom-panyi en aquest
darrer viatge.
Que puguis rebre, sense biombos, la
claror de la seva mirada.
Que contemplis, per fi, la veritat de tot i se
t'ompli de llibres el cor.
Que Déu netegi tota la pols que duguis
enganxada.
I que la joia de la festa eterna ompli
aquest camp nou de riallades.
P. Marc Vilarassau
pàgina d'Internet. No hi fa res; són formats
diferents i, qui no pugui consultar la web,
pot llegir el TRUC, potser amb més calma,
potser amb més profunditat.
Ens agradaria que aquest informatiu
tingués una aparició regular i que fos molt
participat. Però això depèn de tots i de tu.
Necessitem la teva aportació i la del teu
grup, explicant el que feu i el que sentiu.
D'aquesta manera, pot ser una eina per
tal que tots plegats ens sentim acollits,
representats i membres de la comunitat
de Sant Ignasi. Amb aquesta il·lusió et
presentem aquesta nova etapa del TRUC
i desitgem que ens faci servei per molts
anys.
EQUIP DE COMUNICACIÓ
Ens trobareu a: http:\\www.stignasi-lleida.org

Truc informatiu 2 Novembre 2008 Truc informatiu 3 Novembre 2008
PARRÒQUIA I COMUNITAT CRISTIANA OBERTA
Es tracta d'entomar els signes del
nostre temps, i de ficar-nos en allò
que pot semblar un realisme sense
esperança. En els diversos fracassos
també hi ha una Paraula de Déu, per
més que ens incomodin. No podem
fugir d'estudi reclamant els ordres que
potser mai no tornaran, més aviat es
tracta d'anar discernint quina mena
de noves llums es destapen.
H i h a p o q u e s v o c a c i o n s
sacerdotals i religioses, però també
poques vocacions matrimonials
cristianes. Separacions, divorcis,
nul·litats, violència domèstica entre
batejats, i fragilitat en general a l'hora
de perseverar en qualsevol mena de
compromisos en relació a les causes
nobles. Però hi ha també reaccions:
nous models de família, la irrupció
d'una pràctica de la sexualitat més
lliure entre els joves, les parelles
h o m o s e x u a l s , l a p r o l i f e r a c i ó
d'organitzacions solidàries pel que fa
al tercer i quart món, la recerca
inconformista de noves espiritualitats,
la sensibilitat pel que fa a la
conservació de la natura, etc. I,
finalment, hi ha descobertes, l'avenç
de la ciència ens convoca per a
pensar des de categories diferents,
per a donar respostes a reptes
impensables fins ara. Hi ha conflictes,
reaccions i descobertes, potser tot
AMICS GRANS
Ja han passat les vacances i,
segurament, haurem gaudit de la
família, però sobre tot dels néts. Potser
alguns de nosaltres haurem estat a la
muntanya o a la platja descansant,
passant un temps lluny de la
monotonia quotidiana i recollint
forces i pau per anar caminant per la
ruta que ens toca caminar.
Hem començat el curs, ens hem
trobat amb alegria per seguir
compartint la nostra fe cada
divendres a les 17.30 hores. Aquestes
trobades ens donen força, perquè
plegat estar configurant una nova
època. Es tracta de poder pensar i
pregar lliurament, oxigenadament, i
sense perdre de vista l'amor
evangèlic que tant ens engresca de
Jesucrist.
Volem que la nostra parròquia
esdevingui una comunitat cristiana
oberta, a la que no li rellisca el que va
passant en el món. Volem aprendre a
escoltar la veu de l'Esperit en totes les
Volem que la nostra
parròquia esdevingui una
comunitat cristiana oberta,
a la que no li rellisca el que
va passant en el món.
coses que passen, també en les que
ens desconcerten. Per tal de fer això
no cal ser infidel a res, ni a la cúpula
e c l e s i à s t i c a , n i a l a p r ò p i a
consciència. Només es tracta de tenir
prou coratge per a preguntar-se
coses honradament, i per a pregar i
c e l e b r a r l a f e d e s d e l e s
preocupacions reals de la gent (que
també són les nostres!).
No connectarem amb el món si ens
refugiem en l'àmbit estèril dels
records, o farem estèrils els records si
descobrim que no estem sols, ja que
el Senyor ens acompanya i l'amistat
que compartim ens ajuda en
aquesta etapa de la vida.
El llibre del P. Armengol “Aixeca't i
camina”, és d'una gran ajuda,
perquè les seves paraules són
testimoni d'una fe viscuda i
entregada als altres. Per aquest
motiu, acaba amb aquesta oració
del P. Armengol: “Fes, Senyor que no
tinguem por d'anar entrant, amb el
pas del temps a la “tardor” de la vida i
anar constatant que no podem fer el
només vivim en ells. Hi ha tradicions
meravelloses que es van perdent
perquè no ens posem a reinterprertarles,
i a trobar la seva actualitat des de
la sensibilitat de les persones d'avui i
ara. En el fons és aquí on es troba la
nostra missió evangèlica de
comunicar la lucidesa de la fe. Déu és
sempre sorprenent, depassa tota
previsió, cal que aprenguem a
escalfar-nos amb el seu foc
purificador, per tal de transmetre'l allà
on el fred va congelant l'esperança.
En el fons, en el darrer Consell
Parroquial de Pastoral parlàvem
d'aquestes coses, parlàvem de la
necessària obertura de la parròquia a
la realitat de la ciutat i de l'Església, de
la família i dels seus nous models, de
potenciar l'acolliment dels nostres
joves... Tot això té a veure amb
escoltar allò que hem dit al principi
dels signes dels nous temps, i de fer
cas al que assenyalen els sofriments
de la gent, i els lluminosos batecs que
s'hi amaguen.
Ens volem posar activament a les
mans de Déu tot esperant que Ell ens
les estengui bondadosament, sense
això no podríem fer res, no podríem
comunicar en el món d'avui la bona
nova de l' amor il·limitat de Jesús.
P. Joan Suñol
mateix que fèiem de joves. Que això
no ens entristeixi. Que la teva llum ens
faci descobrir que no anem enrere,
sinó endavant. Perquè, quan som
grans, és quan adquirim l'autentica
saviesa que ens confirma que només
hi ha una cosa essencial i estimar i fer
el bé. I això encara podem fer-ho!”
Amigues vivim i fem d'aquesta
oració l'estendard del nostre camí i
que, en aquest nou curs, la nostra fe
creixi i sigui llavor per als altres
germans de la Comunitat Parroquial.
Grup Gent Gran
SANT IGNASI AMB EL TERCER MÓN
Com ja sabeu d'altres anys, l'equip
del Tercer Món i els voluntaris que el
formem s'han posat a la feina de
nou. Ja vàrem fer una primera
parada de productes fets per
artesans a El Salvador els dies 25 i 26
d'octubre. Estem molt agraïts per la
bona acollida solidària de tots. Els
diners recaptats es destinen als
programes que el Pare Rafa Sivatte
realitza al tercer món.
Però no n'hi ha prou i animem a
tothom a passar-se per la propera
parada que es farà els dies 20 i 21 de
desembre al vestíbul de la Parròquia
de St. Ignasi. Sapigueu que el nostre
ajut és com un petit gra de sorra i el
EUCARISTIA JOVE
El divendres dia 7
de novembre, els
g r u p s d e
confirmació i postconfirmació
vam fer
una Missa conjunta a
l a C a p e l l a d e l
Santíssim de la Parro.
L'any passat ens vam
adonar que, tot i que
cada grup de joves
treballa (i molt!) amb
els seus respectius
catequistes, sovint
no hi havia contacte
entres els joves dels
diferents grups. Per això és va decidir
realitzar de tant en tant una missa
conjunta que, a més de permetre'ns
compartir tots junts l'Eucaristia
també servís per anar creant caliu
de joves a la Parròquia. La primera
missa de l'any passat va anar molt
bé i per això ens vam animar a
seguir-ho fent aquest any.
El nostre Rector, el Joan, va fer els
honors en una Capella que es va
quedar petita. Mireu les fotos!! Érem
més de 50 joves amb els seus
respectius catequistes ja que, a més
dels grups de confirmació i postconfirmació
també s'hi van afegir el
grup de joves de l'Acadèmia
Mariana i el grup de joves
professionals del Salva.
Cada part de la Missa (pregàries,
vostre gest de col·laboració una
possibilitat d'una nova vida per als
nois i noies d'El Salvador.
El Pare Sivatte ens explica que tot
el recaptat serveix per ajudar els nois
i noies que estan dins dels grups de
les “maras” a sortir-se'n mitjançant
els estudis i/o activitats de lleure
com poden ser els equips de futbol.
Al tauler d'anuncis de l'entrada de
la Parròquia s'exposen les darreres
fotografies que el Pare Sivatte ens
ha fet arribar. Us convidem a veureles.
Moltes gràcies a tots i totes per fer
possible aquesta realitat.
GRUP TERCER MÓN
ofrenes,...) va estar preparada per
un grup de joves. Vam treballar
l'Evangeli del jove ric. Vam tenir una
estona per reflexionar sobre
aquelles coses de la nostra vida que
ens lliguen com si fossin una cadena
i ens impedeixen acabar de llençarnos
a la piscina de seguir els passos
del Crist. També ens vam adonar
que aquests lligams es poden anar
trencant. Ens podem alliberar de la
nostra cadena!! Tot això amenitzat
amb un repertori de cants
“astupendo”.
Va anar molt bé i va quedar clar
que, tal com va dir algú durant la
Missa “això del Crist i això de la
Parro... ENGANXA!!
Seguirem informant d'activitats
futures. Fins aviat!!
Catequesi als
infants, en
“serio”!!!
Pares i mares que heu portat els
vostres fills/es perquè es preparin per a
celebrar la Primera Comunió. Ja
sabeu que ens trobem en el si d'una
Comunitat Cristiana Parroquial, la de
Sant Ignasi de Loiola de Lleida. Som
una comunitat de persones que -a
més d'oferir serveis religiosos a qui
amb fe o amb una actitud de recerca
se'ns apropa-, creiem en Jesucrist i ho
expressem de diverses maneres: uns
trenta grups d'activitats i serveis
conformen la diversitat d'expressió de
la mateixa fe en el Senyor. La
catequesi de preparació i celebració
...és en comunitat on
millor s'intueix la gràcia i
l'ajuda de Déu
de les Primeres Comunions és un dels
àmbits que treballem amb més il·lusió i
esperança.
La Primera Comunió és un esdeveniment
situat dins el projecte
evangèlic de la vida que volem seguir
i fer nostre: el de Jesús. Això implica
tenir fe en Jesucrist, i vosaltres, pares i
mares, en sou el seu gran referent.
Sense vosaltres la transmissió de la fe
es fa quasi impossible; ni la catequesi
ni tota la parròquia no us pot substituir.
É s m o l t n e c e s s a r i q u e e l s
acompanyeu en aquesta aventura
vers la Primera Comunió, que us
interesseu per la catequesi, que els
pregunteu sobre els diversos temes
que anirem treballant, que us deixeu
preguntar per ells quan tinguin algun
dubte...-ho faran si veuen que en
vosaltres hi ha un interès real.
Avui dia no és una obvietat recordar
que la Primera Comunió és un
sagrament; per tant, cal creure que és
signe de la presència de Déu en un
moment important de la vida dels
infants i que és en comunitat on millor
s'intueix la gràcia i l'ajuda de Déu.
Sense aquesta creença cristiana la
Primera Comunió seria només la
celebració d'una tradició cultural i
familiar.
Grup de Catequistes