JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

n’hi havia ni un en català. Llavors sí que vaig tenir la possibilitat
d’escollir alguns clàssics bastant difícils de traduir, com
per exemple El retaule dels costums del temps, de Crébillon,
que és del segle XVIII. El vaig traduir amb pseudònim i vaig
haver de treballar-hi molt.» A la pregunta de per què va firmar
amb pseudònim, aclareix: «El primer títol de la col·lecció –Les
proeses del jove Don Joan, de l’Apollinaire– el vaig traduir
amb el meu nom, però després, per evitar l’etiqueta, em vaig
inventar un pseudònim diferent per a cada traducció.» I per
acabar, aclareix: «El fet de traslladar l’obra d’un altre autor
t’obliga a canviar de registre i et trobes que això t’obliga a
aprofundir tant en la llengua de la qual tradueixes i, sobretot,
a la que tradueixes. És un bon exercici literari que t'enriqueix.» 6
Pel fet d’escriure poc per als diaris i de no freqüentar gaire
sovint els ambients literaris ni els actes oficials, Moncada té
una certa fama de personatge esquerp. Val a dir, però, que no
es correspon en absolut amb la realitat; el que passa és que
Moncada sap quines són les seves prioritats i per això prefereix
tancar-se a casa per escriure. Quan algú li pregunta quan
acabarà el llibre que té entre mans, sempre contesta el mateix:
«No en tinc ni idea. L’acabaré quan estigui llest.» Poden passar
setmanes, mesos o anys, però el que és segur és que Moncada
no es deixa condicionar pels terminis editorials ni per l’obligació
de treure un llibre cada tants anys.
«És una fama d’allò més justificada», contesta a Mercè
Biosca quan li pregunta per la seva fama de meticulós. «Mai
no he cregut en el que diuen inspiració sinó en el treball de
cada dia. Escric moltíssimes hores. Per a mi, no hi ha dies festius
ni vacances quan estic embrancat en un llibre: tots són
feiners. Repeteixo una cosa tantes vegades com calgui abans
de donar-la per bona. De Camí de sirga vaig fer-ne sis redaccions.
Quan vaig acabar La galeria de les estàtues, vaig
esquinçar més de quatre mil fulls.» 5 «No sóc un fabricant de
llibres», ha insistit a El País. «No m’agrada que les coses em
R
47