JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

R
46
Cabòries estivals
A Cabòries estivals, l’últim llibre de Moncada en el moment
d’escriure aquest text, l’autor va reunir tot el que havia
publicat fins aleshores a la premsa. Són dotze textos en total,
amb un pròleg d’Hèctor Moret, un autor mequinensà que el
coneix força bé. Algú pot comentar que dotze textos publicats
en més de trenta anys –entre 1971 i 2003– no són gaires, però
Moncada no ha amagat mai la seva escassa predisposició a
escriure per als diaris. Tot i així, el llibre és força interessant,
ja que en ell podem trobar algunes claus de la seva narrativa,
entre elles les que ofereix «Crònica del darrer rom», l’article
que, com hem dit, va obtenir el segon premi de la Crida als
escriptors joves feta per la revista Serra d’Or i que va ser publicat
a la revista el març de 1971. Té el valor de ser la primera
immersió de Moncada en la Mequinensa de la memòria. Per
altra banda, hi ha també Cabòries estivals, escrit per Moncada
el 1985 per al suplement en català del diari El País per exposar
el seu punt de vista, irònic per descomptat, en contra de la
falsa polèmica entre autors rurals i barcelonins, alguns articles
d’homenatge a escriptors i un text inèdit molt interessant, Una
estampa del segle XVII, on Moncada torna a burxar en la història
de Mequinensa.
Les poques pàgines que té aquest volum demostren que a
Moncada no li agrada gaire escriure per a la premsa. «M’ho
han proposat moltes vegades», diu, «però jo prefereixo traduir,
que és una feina que no interfereix en la meva creació.»
Pel que fa a la traducció, Moncada n’ha fet moltes, entre
elles la d’El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas, a la
que va dedicar tot un any. Ell mateix admet, però, que gairebé
totes han estat per encàrrec. «Bé, excepte amb la col·lecció
“La Marrana”, que va ser una idea de l’Oriol Castanys», puntualitza.
«Em va proposar de fer-la plegats i vam fer un pla
per traduir els grans clàssics de la literatura eròtica, ja que no