JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

R
42
vell quan Margarita Rivière va entrevistar a La Vanguardia l’hispanista
suec Kjell A. Johansson i aquest va afirmar que «traduciendo
a Moncada he descubierto a un enorme candidato para
el Premio Nobel». 30 Moncada riu quan li plantejo el tema i
comenta que el Nobel és una cosa que queda molt, molt lluny.
«Mira, jo als premis no m’hi presento», afegeix. «Ho vaig fer
al principi per poder publicar. Després ja no m’ha interessat.
No m’he presentat mai a cap premi literari. Els que m’han donat
són tots a obra publicada. No m’interessen els premis, i
encara menys tenint en compte el clima que sempre es respira
al voltant dels premis literaris, sempre sotmesos a sospita.» 6
Estremida memòria
El 1997, Jesús Moncada va tornar a publicar una novel·la
sobre Mequinensa, però en aquesta ocasió no tenia res a veure
amb el pantà que va anegar el poble, sinó amb uns fets molt
anteriors, ocorreguts més de cent anys enrere, concretament
el 25 d’agost de 1877. Aquell dia va ser assaltat i mort, entre
Casp i Mequinensa, un recaptador d’impostos que anava escortat
per una parella de la Guàrdia Civil i un temps després es
va castigar els bandits que van cometre l’assassinat. Moncada
recupera aquella història, que es manté viva en la memòria
oral dels mequinensans, i la porta al terreny de la literatura
amb el mestratge dels grans narradors, amb un prodigi de recursos
literaris, una llengua treballada i amb sorprenents canvis
de personatges i de perspectiva. Les anotacions contemporànies
que Arnau de Roda i la seva filla fan de tant en tant
serveixen per donar un interessant contrapunt a la novel·la.
«El tema [d’Estremida memòria] –un episodi de bandolerisme
al camí de Mequinensa a Casp– sempre ha format part de
la memòria col·lectiva mequinensana, però jo mai no l’hauria
encetat si l’atzar no m’hagués fet un present inesperat: un ma-