JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

R
36
García Márquez». 20 «Sirva pues la referencia a Cien años de
soledad para dar idea de a qué nivel de calidad se sitúa Camí de
sirga», continuava. «Porque la crónica está realizada con una
vocación de estilo (lingüístico, temático), con una naturalidad y
con una riqueza (de voces, de historias y personajes memorables,
de lecturas) que la convierten en mucho más que una simple
crónica más o menos extensa, que la sitúan en el universo
de la alta literatura.» I acaba: «Una obra que hay que leer y que
está, sin lugar a dudas, entre los grandes títulos de la novelística
catalana de las últimas décadas.»
Tot i que per a molts podria ser un elogi, Moncada es revolta
davant dels repetits intents de relacionar la seva obra amb
el realisme màgic sud-americà. Diu a L’Avenç: «Els ingredients
de “realisme màgic”, o com vulguis anomenar-lo, d’alguns dels
meus primers contes, són deguts a la influència directa, inevitable,
de Pere Calders. El meu món no té res a veure amb Macondo.
Els episodis que poden semblar més “màgics’ de Camí
de sirga, per exemple, són reals, comprovables, i els tracto
amb la ironia d’una tertúlia de cafè de l’antiga Mequinensa. A
més, el boom sud-americà en general no m’interessa gaire.» 3
El 1996, a Serra d’Or, va afirmar per altra banda que sospitava
que la relació que li havien penjat de Camí de sirga amb Cien
años de soledad devia venir de la nota inicial del llibre, on
s’indica que la novel·la recull els últims cent anys de la vida
de Mequinensa. «Em sembla que la mare dels ous és aquesta i,
de veritat, em sembla una manera molts simplista de mirars’ho»,
deia. 1 En el mateix article, reconeixia, en canvi, les
influències de novel·les com Bearn i Il Gattopardo, i de la
narrativa italiana en general, en concret d’autors com Vasco
Pratolini i Giorgio Bassani. Aprofitava, a més, per deixar clar
que ell era un franctirador que no s’havia mogut mai en els
cercles literaris. «Jo no m’he considerat mai de la generació
del 70, i crec que els escriptors que n’han estat una part més
activa tampoc no m’hi han considerat, i això dit tal com és.