JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

R
34
carlines, carregat fa cent anys, es dispara, tornen els fantasmes
de la guerra civil, passat i present es barregen de manera simultània
en un desordre cronològic aparent…» 3
Dintre d’aquesta recuperació de la memòria, Moncada vol
que quedi clar que ell fa literatura i no història. «Jo sóc un
novel·lista», diu, «tot i que a grans trets el rerefons del que
escric s’ajusti a la veritat històrica, vista, és clar, a través de les
mirades individuals dels personatges que la viuen i la pateixen.
D’altra banda, és inevitable que els lectors vilatans pretenguin
identificar persones reals en els protagonistes de les
meves novel·les i dels meus relats.» 3 Pel que fa a la galeria de
personatges que desfila per Camí de sirga –des de l’Hermes
de Tamariu fins a l’Honorat del Rom–, comenta Mocada que
«molts d’ells són reals.» «Saps què passa», afegeix, «que el riu
era una gran font de personatges i d’històries. Estic parlant d’un
riu navegable amb una llarga història de navegants. També s’explica
la història d’un naufragi que havia quedat a la memòria
de la gent de Mequinensa. Van desaparèixer el llaüt i la tripulació
sencera. Allà hi passava de tot i al cafè aquestes situacions
les recordaven, les transformaven…» 6 Tan reals són els
personatges, o tan pròxims a la realitat, que Moncada riu quan
recorda que en un funeral a Mequinensa per la mort d’una
senyora del poble, se li va acostar un veí i en veu baixa li va
donar el condol, ja que estava convençut que l’escriptor s’hi
havia inspirat per donar vida a l’ínclita Carlota de Torres.
Quan destaquen la importància de l’humor en la seva obra,
Moncada s’hi mostra d’acord, fins al punt d’afirmar: «Sense humor
i sense ironia, Camí de Sirga hagués estat una novel·la insuportable.»
1 «Necessitava establir una distància física i també
temporal, deixar que els esdeveniments s’assolessin. Mai no
hauria escrit Camí de sirga si hagués continuat a Mequinensa.»
Camí de sirga es converteix ràpidament en un èxit de crítica
i públic que llança definitivament Moncada i l’inclou en el
cercle reduït dels grans escriptors catalans. Dolors Oller va