JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

R
28
programa de mà: «Jesús Moncada posseeix una sòlida formació
intel·lectual i domina a fons les tècniques de l’art al qual
s’ha consagrat intensament sense abandonar, però, l’activitat
literària que l’ha convertit en l’escriptor rellevant que, amb
Històries de la mà esquerra esdevingué, l’any 1971, el guanyador
del Premi Santamaria.» I afegia: «Jo m’atreviria a dir
que Jesús Moncada, pel seu rigor i, al mateix temps, per la
seva insòlita capacitat creadora, és una de les figures més importants
sorgides en els darrers quinze anys. Un gran artista,
ben arrelat a Catalunya que, tot aprofundint en l’autenticitat
que l’envolta i el penetra, assoleix una dimensió universal que
el destina a contribuir al manteniment del prestigi guanyat per
la pintura catalana arreu del món.» 12
«Al cap d’un temps», recorda Moncada, «la Maria Aurèlia
Capmany va publicar una crítica molt elogiosa del llibre a Serra
d’Or i vaig rebre una carta d’Edicions La Magrana, que aleshores
estava fent el canvi d’editorial política a més literària,
dient-me que els enviés tots els originals que tingués. Jo ja els
havia enviat a l’editorial Laia i em vaig trobar que tots dos ho
volien publicar. Els vaig dir: “Tant me fa l’una com l’altra, però
hi ha una raó extraliterària. El meu pare està molt malalt i em
fa il·lusió que ho vegi publicat. El donaré a l’editorial que ho
publiqui més aviat”. Amb Laia m’havia d’esperar, però La Magrana
em va dir que ho farien immediatament. Vaig publicar a
La Magrana, doncs, i va anar bé.»
Històries de la mà esquerra
El 1981, Històries de la mà esquerra creixeria fins a reunir
un total de disset contes, que publicaria La Magrana. En el
recull hi ha una majoria absoluta d’històries de Mequinensa,
tot i que també n’hi ha alguna d’ambientada a Barcelona. En
aquest primer llibre ja es comença a definir el món literari de