JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

en castellà sobre una llegenda mequinensana. La història tractava
d’una pedra de Mequinensa, robada uns anys més tard,
que marcava un límit administratiu o nobiliari, a la costa de
Faió. Al poble li deien “la pedra bonica”, perquè tenia un escut
gravat i deia la llegenda que “qui aquesta pedra girarà, un
tresor hi trobarà”. Al conte explicava que un dia uns del poble
van decidir girar-la i es van trobar una inscripció que deia:
“Ara que ja m’heu girat, ja sóc de l’altre costat”.»
«Devia tenir 13 o 14 anys quan vaig fer aquest conte i
me les vaig veure per posar tot això en castellà», riu Moncada.
«Encara recordo que em van donar com a premi el llibre
Memorias de infancia y juventud de Ramón y Cajal, de la
col·lecció Austral. El Miguel Labordeta, el poeta, m’estimava
molt i em passava llibres per llegir. Una vegada va venir
a Mequinensa a visitar les mines i fins i tot va dinar a casa.
Guardo encara una foto del Miguel a casa meva, feta pel
pare.»
Tot i el reducte liberal que era l’escola dels Labordeta,
Moncada recorda la Saragossa d’aquells anys com una ciutat
grisa, amb una forta presència militar i eclesiàstica, amb un
ambient sovint irrespirable. «No acabo d’integrar-me mai a la
ciutat», afirma. «Per a mi, allò és l’exili, enyoro Mequinensa,
un oasi, malgrat tot, en ple franquisme.» 3 Moncada va estar
intern al col·legi dels Labordeta durant quatre anys, fins que li
va dir al seu pare que ja no podia suportar el tancament i el
van posar a dispesa. Durant un temps va estudiar simultàniament
el batxillerat al col·legi dels Labordeta i per mestre a
l’Escuela de Magisterio. «Anava a casa només tres vegades
l’any: per Nadal, per Setmana Santa i per l’estiu», recorda, «i
en aquests anys vaig tenir ocasió de conèixer a fons la ciutat
de Saragossa», explica.
Moncada va acabar la carrera de Magisteri als 17 anys, amb
Premi Extraordinari, però de tan jove com era no el deixaven
exercir. «Vaig sol·licitar plaça d’interí a Mequinensa, en unes
Ramon
Guillem
R
17