JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

More documents

Recommendations

Info

R 14 silur, un peix llefiscós, sense escates, que els alemanys van introduir al pantà i que ha comportat la desaparició de tots els altres peixos. Amb aquesta allau de novetats, queda clar que no és gens fàcil reconèixer en la Mequinensa actual l’escenari dels llibres de Moncada. Sigui quin sigui el panorama actual, però, és evident que no es pot entendre la Mequinensa d’ara si no es té en compte que la població va viure en el passat uns anys d’esplendor gràcies a les mines de lignit i a la navegació fluvial; eren aquells temps en què la vida de la població girava al voltant del riu, convertit en centre de totes les coses. «El riu em fascinava», ha explicat Moncada a Mercè Biosca. 5 «Era un dels elements captivadors de la vila, juntament amb el castell, les mines... L’Ebre i el Segre van anar sempre lligats als anys de la meva infantesa i de la meva joventut. Hi anàvem a pescar, a nedar, a navegar, a jugar pels llaüts amarrats als molls. Un viatge amb una d’aquelles naus era com un somni. Sovint, només anaven a Faió, a descarregar a l’estació de ferrocarril el lignit de les mines, però també arribaven molt més avall, a Tortosa i al mateix delta, a La Cava... A mi, de criatura, els llaüters em semblaven una gent extraordinària. El riu sempre és present en els meus llibres.» «La vida de Mequinensa estava lligada íntimament al riu», ha dit en una entrevista a l’Avui. «Al riu i a les mines. Al riu com a via de comunicació de tota mena i després com a via de transport del lignit que es treia de les mines. Això va condicionar la prosperitat de Mequinensa d’una manera claríssima. Primer va venir una petita època de prosperitat quan la Guerra de Cuba, a finals del XIX, quan hi va haver una gran demanda de carbó. Després va venir la crisi i més tard una època de prosperitat absolutament boja, ja que la Primera Guerra Mundial va fer que la vila es convertís en una mena d’Eldorado. Va venir-hi gent de tot arreu. Fins i tot hi venien actrius franceses que fugien de la Guerra del 14, entre elles Madame Françoise,
la “madamfransuà” dels mequinensans, que és un personatge que surt a la novel·la [Camí de sirga] i que és real. El que ja és creació meva és la seva història.» 6 Les mines eren un clar tret diferencial de Mequinensa, fins al punt que, segons Moncada, van provocar «l’existència d’una classe proletària en una comarca bàsicament rural. Això i la navegació fluvial –dedicada principalment al transport del carbó– li donen un caràcter molt peculiar. L’explotació del lignit comença d’una manera seriosa a mitjan segle XIX. Cap al 1860, es produeix la fusió de diverses mines petites i neix la Carbonífera de l’Ebre, que significa l’empenta definitiva per a la conca minera». 3 En aquells temps, afegeix Moncada, «la demanda de lignit és enorme, les mines es multipliquen. La major part del mineral fa cap als vapors de Barcelona; els llaüts el transporten per l’Ebre a l’estació de ferrocarril de Faió. Les perspectives de feina provoquen l’arribada de molts forasters. Es multipliquen els comerços de tota mena, els cafès… Com he explicat a Camí de sirga, la vida dels mequinensans canvia de manera radical». 3 Tota aquella eufòria, però, va passar de llarg com havia arribat: de cop. «L’endemà de l’armistici ve la crisi», recorda Moncada. «Moltes empreses tanquen i molts se’n van. Molts anys després, durant la guerra civil, es col·lectivitzen les mines i torna la prosperitat, però la crisi definitiva ve amb el petroli.» Mequinensa té, per tant, un passat esplèndid, un present traumàtic per culpa de la destrucció del poble vell i una memòria molt viva, elements ideals per a la construcció d’un obra literària. Calia, però, que un escriptor s’hi posés, i aquest ha estat Jesús Moncada, que va viure des de l’adolescència tot el procés de construcció del pantà, iniciat el 1957, quan tenia 16 anys, i culminat el 1971, quan en tenia 30. Jesús, el més gran de tres germans, va néixer en una família «on hi havia republicans d’esquerra, socialistes i comunistes». L’avi patern era miner i l’avi matern, que tenia uns bancals d’oliveres i una mica R 15
Page 1: Retrats 7 JESÚS MONCADA Xavier Mor
Page 4 and 5: Aquest setè Retrat està patrocina
Page 6 and 7: R 8
Page 8 and 9: R 10 oblidada, però a vegades aque
Page 10 and 11: R 12 de Sant Francesc. «La botiga
Page 14 and 15: R 16 de vinya, era un matalasser i
Page 16 and 17: R 18 places que no es cobrien mai p
Page 18 and 19: R 20 menjar ràpid perquè després
Page 20 and 21: R 22 al seu estudi. Era de l’edat
Page 22 and 23: R 24 antic, tant que qualsevol ordi
Page 24 and 25: R 26 Benguerel, que era amic del Ca
Page 26 and 27: R 28 programa de mà: «Jesús Monc
Page 28 and 29: R 30 en obrir les portes d’una le
Page 30 and 31: R 32 En un article al setmanari El
Page 32 and 33: R 34 carlines, carregat fa cent any
Page 34 and 35: R 36 García Márquez». 20 «Sirva
Page 36 and 37: R 38 exemple, la Carlota de Torres
Page 38 and 39: R 40 les espatlles i contestava: «
Page 40 and 41: R 42 vell quan Margarita Rivière v
Page 42 and 43: R 44 La crítica va tornar a reacci
Page 44 and 45: R 46 Cabòries estivals A Cabòries
Page 46 and 47: R 48 surtin fàcilment, i no per ma
Page 48 and 49: R 50 19. «Camí de sirga, una nove
Page 50 and 51: R 52 Tria de traduccions fetes per
Page 52 and 53: R 54 - Memoria estremecida. Traducc
Page 54: R 56 Portuguès - Caminho de sirga.

JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?