JESÚS MONCADA - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

prensible. Tot són silencis, preguntes sense resposta.» La situació
en aquell primer franquisme era encara més dura si tenim
en compte que Mequinensa havia estat de sempre una població
republicana i d’esquerres i que se sentia, per tant, una vila
derrotada.
Si ens fixem en la geografia, veurem que Mequinensa, la
població més oriental de la província de Saragossa, es troba a
la confluència dels rius Ebre i Segre; pertany a la Franja de
Ponent, el territori aragonès de parla catalana, i als anys quaranta
tenia uns dos mil habitants. Les fotografies antigues el
mostren com un poble de pessebre, dominat per l’imposant
castell i amb unes cases de pedra amb teulades tradicionals,
carrerons estrets i costeruts, una església i una plaça que exercien
d’epicentre, uns quants cafès escampats i els molls on
amarraven els llaüts. De tot això no en queda res, ja que el
poble va ser enderrocat abans que les aigües del pantà l’aneguessin,
com ha recordat Moncada a l’inici de Camí de sirga
i en alguns dels seus contes, com ara «Nit d’amor del coix
Silveri», on qualifica aquells temps de «molt durs, esgarrifosos,
maleïts». 4
Els mequinensans van quedar trasbalsats per la desaparició
de les seves cases de tota la vida, però encara van tenir forces
per constituir una cooperativa que es va encarregar de construir
el poble nou tan sols uns metres més amunt. Va ser un esforç
de mèrit, donades les circumstàncies, però cal advertir que tot
i que el poble nou conserva el mateix nom, les cases d’obra
nova, arrenglerades com en un campament militar, tenen ben
poc a veure amb les del vell. Al poble nou, a més, ja no hi ha
ni llaüters ni minaires; hi ha alguns cafès, això sí, però a primer
cop d’ull ja es veu que no tenen l’encant d’aquells cafès
«de tota la vida» amb les parets plenes de fantasmes del passat
i de records ben vius. Per acabar-ho d’arreglar –d’espatllar, en
aquest cas–, el riu ha deixat de ser navegable, les mines s’han
mecanitzat i el que ara es porta a Mequinensa és la pesca del
R
13