Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

com Marxa Cristiana “La Neta
del Manyà”. Igualment el citat
Valls Satorres, denomina Marxa
Cristiana les partitures de “Maseros
d’Albaida”(1992) i “Samarro”
(1996). És cert, en canvi, que la
terminologia de Pas Masero, vé
ja utilitzant-se com un distintiu
d’aquelles obres dedicades a les
comparses de Maseros o Llauradors
on l’autor pretén donar un
temps i ritme, si acàs diferent de
la marxa cristiana a la música que
s’inspira en el folklore popular.
Primerament, l’any 2001 Ramon
Garcia composa “Saoro”i ja el
denomina Pas Masero.
El mateix Valls Satorres denomina
en 2006 a la seua composició
“El Tio Pep” com Marxa per als
Maseros. Nosaltres, els Maseros de
Biar, contem al nostre patrimoni el
nostre “Maseros Llevantins”, Pas
Masero del director de la Societat
Unió Musical de Biar i compositor
Ildefonso de San Cristóbal Ferriz.
Obra de sonoritat i bellesa inspirada
amb les melodies de la cançó
popular “Serra de Mariola”, un trio
basat als “Cants d’Estil Valencians
o Albaes” i un final esplendorós on
entre la música de “Les Albaes”
s’esdevé la típica cançó de “Ja ve
Cento de ca la novia”.
El fet de l’existència d’aquestes
composicions es dóna, sobre tot
a les nostres comarques de L’Alt
Vinalopó, L’Alcoià i La Vall
d’Albaida.. Sense cap dubte va ser
al sí d’aquestes comarques on va
nàixer la inquietut de realitzar les
Trobades de Comparses Maseres.
La primera de les Trobades es cel.
lebrà a Alcoi el 21 de Febrer de
2006, a iniciativa de la Filà de Maseros,
on ens consta que es cel.lebrà
amb àmplia participació dels diferents
pobles. Es va manifestar la
necessitat d’ajuntar-se les comparses
maseres de tots els pobles per
tal de compartir problemàtiques i
qüestions d’interés comunes.
Ací va nàixer la idea de realitzar
una gravació de “Música Mase-
ra”. Així les coses, es va crear una
comisió de treball per tal de sel.
leccionar les partitures i composicions
més destacades dins de
la música festera dedicades a
les comparses de maseros. Es va
proposar que aquesta gravació la
realitzaren dos bandes de música:
la Banda Municipal de Villena i la
Unió Musical l’Aranya d’Albaida.
Una a la provincia d’Alacant i
l’altra a la provincia de València.
Finalment, després de diverses
reunions d’aquesta comisió, es van
escollir un total de 26 composicions
considerades com més destacades,
entre les quals es troba “Maseros
Llevantins” de Ildefonso de San
Cristóbal.
El 18 de Març de 2007, aquesta
vegada, a la Casa de la Comparsa
de Labradores de Villena, es va cel.
lebrar la Segon Trobada de Comparses
Maseres on es va aprovar el
projecte de gravació proposat per
la comisió de treball constituida en
el primer encontre a Alcoi. El que
es pretenia, per tant, era difondre
aquesta música que caracteritzava
a les nostres comparses. Així, una
vegada tot aprovat, conseguides
ajudes també per part de la Conselleria
de Cultura i les Diputacions
d’Alacant i València, calia posarse
a treballar. Durant els mesos
d’agost i setembre de 2007 es van
realitzar les gravacions per part
de les bandes de música indicades.
S’han realitzat en una primera
edició deu mil exemplars.
Aquest doble C.D. titulat “MÚSI-
CA MASERA” va ser presentat
en primer lloc al Teatre Chapí de
Villena el 19 de setembre de 2007
en un Concert Benèfic a favor de
l’associació AMIF on es va fer igualment
un reconeiximent als autors
compositors d’aquestes partitures
que han segut gravades. El dia
26 d’octubre de 2007 es realitza
la segon presentació del CD a
Alcoi. El CD serà també presentat
a Ontinyent. És per tant, una col.
lecció de 26 composicions, obligada
per a tot entusiasta de la música
festera.
A aquest CD hi participen els
pobles següents:
Per la província d’Alacant: Agost,
Aigües, Alcoi, Altea, Altozano
(Alacant), Banyeres, Beneixama,
Benissa, Biar, Callosa del Segura,
Castalla, Concentaina, Crevillent,
Guardamar del Segura, Ibi,
La Vila Joiosa, Muro, Mutxamel,
Petrer, Sant Vicent, Villena, Villafranqueza
Per la província de València:
Albaida, Alfarrasí, Oliva, L’Olleria,
Ontinyent, Rocafort i Torrent.
No cap dubte que és una mostra
important de la música que els
Maseros o Llauradors de la nostra
geografia hem aportat al riquíssim
patrimoni de la música escrita per
a les Festes de Moros i Cristians.
No hi estan totes, però sí bona part.
Hem fet, en suma, el nostre particular
homenatge en l’any en què
es conmemora el 125 Aniversari
de la Música Festera (1882-2007).
D’aquesta manera no sols recordem
el nostre passat, sinó també,
es reflecteix l’evolució d’una música
que ofereix moltíssimes possibilitats
per al futur.
Josep Llorenç Vidal i Albero
B I A R 2 0 0 8 79
L A F E S T A