Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

30.04.2013 Views

El “Xitxarra”. Un tren que passava per Biar afluència de viatgers, li suposaren grans despeses i un considerable retard en la continuació de les obres fins a la ciutat d’Alcoi 14 . A les circumstàncies abans esmentades, se n’afegiren altres que van impedir que s’executara la connexió final que unira Bocairent amb Alcoi. La nova concessió d’una línia de via ampla entre Xàtiva i Alcoi, que va iniciar les obres entre 1886 i 1887 15 , va suposar una dura competència per al ramal que la VAY volia traçar cap a Alcúdia de Crespins. Per una altra banda, el 19 de juliol de 1886 el Congrés dels Diputats aprovà el Projecte de Llei referent a la concessió del ferrocarril Alcoi-Gandia, que tot i que no comptava amb la subvenció directa de l’Estat, l’Ajuntament d’Alcoi i una bona quantitat d’empreses li donaven suport 16 . Aquestos dos projectes, amb els que Alcoi apostava per buscar connexions amb València i el Mediterrani, més que amb la Manxa o Madrid, via Villena, units a les dificultats orogràfiques i a les perdudes econòmiques, decidiren a la VAY a buscar l’expansió cap al sud: Yecla, Jumilla i Cieza, on hi havia un millor terreny i menor competència. Amb el nou projecte de la VAY, on es descartava la connexió amb Alcoi, en 1887, s’executà el tram Villena-Yecla de 27 quilòmetres. El 29 de gener de 1905, s’arribà a Jumilla i entre 1923 i 1924 a Cieza. De tota manera, la Companyia no va renunciar a acostar-se cap a Alcoi. Aleshores, l’1 d’abril de 1909, s’inaugurà el tram entre Bocairent i Muro, localitat des d’on es podia connectar amb Alcoi a partir de la línia que anava cap a Gandia 17 . Segons informacions de la premsa de l’època, en l’any 1885, es evident que fins a 1909 en que es 146 M O R O S I C R I S T I A N S Autovía JY-2. Construido en 1950. Col. M. Ybern P. podia enllaçar amb Alcoi des de Muro, qualsevol viatger de Biar que vulgues anar a la ciutat del Serpis, havia d’anar fins a Banyeres, i des d’allí agafar un servei de cotxes-diligències, que amb combinació amb la Companyia de Ferrocarrils de la VAY, el conduïa fins a Alcoi 18 . El traçat de la línia de Villena a Biar, després d’eixir de la primera, anava paral·lel a la Sierra de la Villa uns 4 km, tallant a nivell les carreteres de Madrid a Alacant i de Villena a Alcoi per Biar. Passada la rambla del Toconar, es descrivia un arc de 90º per tal de salvar el riu Vinalopó, mitjançant un pont de 54 metres, continuant en recta sobre 1 km fins aplegar a la carretera de Villena a Alcoi, a la que seguia paral·lel un altre km. Girava de nou a l’esquerre, i travessant a nivell la carretera de Biar a Canyada arribava a l’estació de Biar. Pel que fa al trajecte de Biar a Banyeres, creuava el barranc del Derramador i el paratge del Puntarró. Després d’una llarga recta i de passar un pont de 18 m, sobre el Vinalopó, arribava a Beneixama. Des d’allí, girava de nou a la dreta i passava un tram de rectes, seguint el curs del riu Vinalopó i la carretera de Villena a Alcudia. Superat un viaducte que salvava la rambla de la Marchaleta, entrava en Banyeres girant a la dreta 19 . Des de la seua creació fins a 1927, el sistema de tracció que es va utilitzar en la línia va ser el de vapor, tant per al transport de passatgers com per al de mercaderies. Després s’utilitzaren els automotors per a viatgers que funcionaven amb gasolina, fins a la Guerra Civil (1937), en que es va tornar al sistema de vapor, perquè no es disposava de combustible líquid 20 . 2) L’etapa de 1940-1960 Acabada la Guerra Civil, en els primers anys de postguerra, entre 1939 i 1943, degut a la situació de penúria de combustibles líquids, sobre tot de gasolina, s’hagué de recórrer al gasògen, fins a partir de 1943, en que es va poder tornar de nou a la gasolina, però per als trens de passatgers, perquè els de mercaderies utilitzaren vapor. Durant el període del gasògen, combustible a base de carbó i gas, es produïen retards de cinc i sis hores 21 . L’estació de Biar, a una altitud de 621´90 m., era un edifici situat a 1.200 m. de la població, en el 14. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. págs. 43 y 45. 15. Vid, Revista de Alcoy, 23 de gener de 1886 i 22 de juliol de 1887. 16. El ferrocarril Alcoi-Gandia. El Xitxarra, 1893-1969, Quaderns Eines/4, pàg.19. 17. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia, y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: “El ferrocarril Villena- Alcoy- Yecla” en Canelobre , nº 16, págs. 48 y 49. 18. El Serpis, 23 d’agost de 1885. 19. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. págs. 123 y 124. 20. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia, y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. págs. 51 y 52. 21. Ídem;

conegut com Corral de Payá, al costat de la carretera de Biar a Canyada. A la dreta de la via, en la direcció Villena Banyeres, passant primer per Beneixama. Es tractava d’un edifici de 2 plantes: l’alta per a vivendes del cap d’estació i factor; els baixos, per a vestíbul, sala d’espera, despatx, telèfon i magatzem. Disposava també de Moll descobert de 336 m2 , andana de 60 m. y un wàter públic22 . Passats els durs primers anys de la postguerra, el “Xitxarra”, va viure una etapa de desenvolupament, que es va notar en un augment notable del número de viatgers i de mercaderies, contribuint a que la companyia aconseguira uns bons beneficis econòmics. Les possibilitats de les comunicacions en la zona milloraren, sobretot perquè la línia de la VAY disposava de varis enllaços: amb la línia Gandia-Alcoi a partir de Muro; amb la de Xàtiva-Alcoi, a partir d’ Agres; i amb la de Madrid- Alacant, des de Villena. Aquesta situació va contribuir a que augmentara el número de viatgers i de mercaderies. Els productes que més circulaven eren: taronges de Gandia, espart de Cieza, i els vins de Jumilla i Yecla, que també transportava mobles. Altres productes transportats eren la sal de Villena, el carbó de Beneixama, i la fusta per a les papereres de Muro i Banyeres23 . 3) La crisi final i el tancament de la línia (1960-1969) A penes començat l’any 1960, el dia 11 de gener, es produí una nevada tan intensa que va continuar el dia 12, conseqüència de la qual, quedaren detinguts prop de Biar i del paratge de La Morenica, els trens 9 i 8 respectivament. Gràcies a l’ajuda de la Guàrdia Civil, es va poder evacuar el tren parat en les proximitats de Biar, refugiant-se els viatgers en una “masia”, pròxima on havia ocorregut la incidència24 . A mesura que avançava la dècada dels anys seixanta, la línia del Estación del Ferrocarril V.A.Y. Biar. “Xitxarra” començà a decaure. Amb el major auge del transports per carretera: el cotxe, l’autobús i el camió, es convertiren en uns terribles competidors per al tren que acabaren desplaçant-lo. En poc temps, va haver un acusat descens en el número de viatgers i de mercaderies, experimentant la Companyia grans perdudes econòmiques, que acabarien per portar-la al tancament definitiu del Xitxarra. Encara que hi hagué un intent de mantenir la línia quan en 1965 va passar l’explotació de mans de la Companyia de Ferrocarriles Económicos VAY, a la FEVE (Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha), el tren només pogué circular fins a l’1 de juliol de 1969, en que la línia va ser definitivament tancada25 . Als problemes del gran dèficit econòmic que rossegava, se n’afegien altres com que la VAY, no s’havia renovat ni en material, ni en el traçat. A més, les estacions estaven a gran distància de les poblacions, el que suposava per als viatgers llargues caminades per camins incòmodes i carregats d’equipatge. En la batalla del transport el cotxe havia vençut al tren , però això sí, este havia tingut una vida de més de 85 anys. Pedro Juan Parra Verdú Doctor en Història i professor de l´IES “Pare Arques” de Cocentaina. Pruebas de carga en el puente de Biar. Se distinguen tres locomotoras Hartmann y 6 plataformas (Archivo D.F. Laosa, Villena). 22. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. pág. 151. 23. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. pág. 52. 24. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. pág. 276. 25. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. pág. 49; LAZO MOLINA Alfredo: op. cit. sin página. B I A R 2 0 0 8 147 COL·LABORACIONS LITERARIES

El “Xitxarra”. Un tren que passava per <strong>Biar</strong><br />

afluència <strong>de</strong> viatgers, li suposaren<br />

grans <strong>de</strong>speses i un consi<strong>de</strong>rable<br />

retard en la continuació <strong>de</strong> les obres<br />

fins a la ciutat d’Alcoi 14 .<br />

A les circumstàncies abans<br />

esmenta<strong>de</strong>s, se n’afegiren altres<br />

que van impedir que s’executara la<br />

connexió final que unira Bocairent<br />

amb Alcoi. La nova concessió d’una<br />

línia <strong>de</strong> via ampla entre Xàtiva i<br />

Alcoi, que va iniciar les obres entre<br />

1886 i 1887 15 , va suposar una dura<br />

competència per al ramal que la<br />

VAY volia traçar cap a Alcúdia <strong>de</strong><br />

Crespins. Per una altra banda, el<br />

19 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1886 el Congrés <strong>de</strong>ls<br />

Diputats aprovà el Projecte <strong>de</strong> Llei<br />

referent a la concessió <strong>de</strong>l ferrocarril<br />

Alcoi-Gandia, que tot i que no<br />

comptava amb la subvenció directa<br />

<strong>de</strong> l’Estat, l’Ajuntament d’Alcoi i una<br />

bona quantitat d’empreses li donaven<br />

suport 16 . Aquestos dos projectes,<br />

amb els que Alcoi apostava per<br />

buscar connexions amb València i el<br />

Mediterrani, més que amb la Manxa<br />

o Madrid, via Villena, units a les dificultats<br />

orogràfiques i a les perdu<strong>de</strong>s<br />

econòmiques, <strong>de</strong>cidiren a la VAY a<br />

buscar l’expansió cap al sud: Yecla,<br />

Jumilla i Cieza, on hi havia un millor<br />

terreny i menor competència.<br />

Amb el nou projecte <strong>de</strong> la VAY,<br />

on es <strong>de</strong>scartava la connexió amb<br />

Alcoi, en 1887, s’executà el tram<br />

Villena-Yecla <strong>de</strong> 27 quilòmetres.<br />

El 29 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1905, s’arribà a<br />

Jumilla i entre 1923 i 1924 a Cieza.<br />

De tota manera, la Companyia no<br />

va renunciar a acostar-se cap a<br />

Alcoi. Aleshores, l’1 d’abril <strong>de</strong> 1909,<br />

s’inaugurà el tram entre Bocairent<br />

i Muro, localitat <strong>de</strong>s d’on es podia<br />

connectar amb Alcoi a partir <strong>de</strong> la<br />

línia que anava cap a Gandia 17 .<br />

Segons informacions <strong>de</strong> la premsa<br />

<strong>de</strong> l’època, en l’any 1885, es<br />

evi<strong>de</strong>nt que fins a 1909 en que es<br />

146 M O R O S I C R I S T I A N S<br />

Autovía JY-2. Construido en 1950. Col. M. Ybern P.<br />

podia enllaçar amb Alcoi <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

Muro, qualsevol viatger <strong>de</strong> <strong>Biar</strong> que<br />

vulgues anar a la ciutat <strong>de</strong>l Serpis,<br />

havia d’anar fins a Banyeres, i <strong>de</strong>s<br />

d’allí agafar un servei <strong>de</strong> cotxes-diligències,<br />

que amb combinació amb<br />

la Companyia <strong>de</strong> Ferrocarrils <strong>de</strong> la<br />

VAY, el conduïa fins a Alcoi 18 .<br />

El traçat <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> Villena a<br />

<strong>Biar</strong>, <strong>de</strong>sprés d’eixir <strong>de</strong> la primera,<br />

anava paral·lel a la Sierra <strong>de</strong> la<br />

Villa uns 4 km, tallant a nivell les<br />

carreteres <strong>de</strong> Madrid a Alacant i <strong>de</strong><br />

Villena a Alcoi per <strong>Biar</strong>. Passada<br />

la rambla <strong>de</strong>l Toconar, es <strong>de</strong>scrivia<br />

un arc <strong>de</strong> 90º per tal <strong>de</strong> salvar el<br />

riu Vinalopó, mitjançant un pont<br />

<strong>de</strong> 54 metres, continuant en recta<br />

sobre 1 km fins aplegar a la carretera<br />

<strong>de</strong> Villena a Alcoi, a la que<br />

seguia paral·lel un altre km. Girava<br />

<strong>de</strong> nou a l’esquerre, i travessant<br />

a nivell la carretera <strong>de</strong> <strong>Biar</strong><br />

a Canyada arribava a l’estació <strong>de</strong><br />

<strong>Biar</strong>. Pel que fa al trajecte <strong>de</strong> <strong>Biar</strong><br />

a Banyeres, creuava el barranc <strong>de</strong>l<br />

Derramador i el paratge <strong>de</strong>l Puntarró.<br />

Després d’una llarga recta i<br />

<strong>de</strong> passar un pont <strong>de</strong> 18 m, sobre<br />

el Vinalopó, arribava a Beneixama.<br />

Des d’allí, girava <strong>de</strong> nou a la<br />

dreta i passava un tram <strong>de</strong> rectes,<br />

seguint el curs <strong>de</strong>l riu Vinalopó i<br />

la carretera <strong>de</strong> Villena a Alcudia.<br />

Superat un viaducte que salvava<br />

la rambla <strong>de</strong> la Marchaleta, entrava<br />

en Banyeres girant a la dreta 19 .<br />

Des <strong>de</strong> la seua creació fins a<br />

1927, el sistema <strong>de</strong> tracció que es<br />

va utilitzar en la línia va ser el<br />

<strong>de</strong> vapor, tant per al transport <strong>de</strong><br />

passatgers com per al <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries.<br />

Després s’utilitzaren els automotors<br />

per a viatgers que funcionaven<br />

amb gasolina, fins a la Guerra<br />

Civil (1937), en que es va tornar<br />

al sistema <strong>de</strong> vapor, perquè no es<br />

disposava <strong>de</strong> combustible líquid 20 .<br />

2) L’etapa <strong>de</strong> 1940-1960<br />

Acabada la Guerra Civil, en els<br />

primers anys <strong>de</strong> postguerra, entre<br />

1939 i 1943, <strong>de</strong>gut a la situació <strong>de</strong><br />

penúria <strong>de</strong> combustibles líquids,<br />

sobre tot <strong>de</strong> gasolina, s’hagué <strong>de</strong><br />

recórrer al gasògen, fins a partir <strong>de</strong><br />

1943, en que es va po<strong>de</strong>r tornar <strong>de</strong><br />

nou a la gasolina, però per als trens<br />

<strong>de</strong> passatgers, perquè els <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries<br />

utilitzaren vapor. Durant el<br />

perío<strong>de</strong> <strong>de</strong>l gasògen, combustible<br />

a base <strong>de</strong> carbó i gas, es produïen<br />

retards <strong>de</strong> cinc i sis hores 21 .<br />

L’estació <strong>de</strong> <strong>Biar</strong>, a una altitud<br />

<strong>de</strong> 621´90 m., era un edifici situat<br />

a 1.200 m. <strong>de</strong> la població, en el<br />

14. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. págs. 43 y 45.<br />

15. Vid, Revista <strong>de</strong> Alcoy, 23 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1886 i 22 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1887.<br />

16. El ferrocarril Alcoi-Gandia. El Xitxarra, 1893-1969, Qua<strong>de</strong>rns Eines/4, pàg.19.<br />

17. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia, y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: “El ferrocarril Villena- Alcoy-<br />

Yecla” en Canelobre , nº 16, págs. 48 y 49.<br />

18. El Serpis, 23 d’agost <strong>de</strong> 1885.<br />

19. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. págs. 123 y 124.<br />

20. FLOR TOMÁS Mª Teresa, GARCÍA AYELO Antonia, y SERRANO YÁÑEZ Mª Aurelia: op. cit. págs. 51 y 52.<br />

21. Í<strong>de</strong>m;

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!