Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

tència dels alcaldes dels municipis
per on passaven 7 .
En la relació de camins veïnals
de la província d’Alacant corresponent
a l’any 1848, que elaborà la
Diputació ordenats per pobles i pels
partits judicials als que pertanyen,
en Biar figuren el dels Castellans,
el de Salines i el de Banyeres com
de segon ordre. La llista es completa
amb el de Villena, considerat de
primer. En la descripció que es fa
d’aquest camí es cita:
“El camino vecinal que principiará
en Ibi, punto por donde
pasará dicha carretera provincial,
y siguiendo por el puente situado
entre los pueblos de Onil y Castalla,
formando dos ramales de los
que uno conducirá a Sax, y el otro a
Villena, pasando éste por el puerto
de Biar y por dicha villa, terminarán
ambos en los puntos por
donde cruza la carretera nacional
de Alicante a Madrid” 8 .
Els viatges es realitzaven en
carruatges tirats per cavalleries i el
trajecte entre una població i l’altra
resultava interminable. Segons Julio
Barceló, en abril de 1853, començà
a funcionar el servei regular de
viatgers entre Alcoi i Alacant, amb
carruatges de cavalls, que cobrien el
recorregut en nou hores. El preu del
viatge era de 16 quinzets 9 . El transport
per carretera entre Alcoi i Villena
cobria cinc hores.
En desembre de 1858, l’ Ajuntament
d’Alcoi, donat que la ciutat
rebia el correu de Madrid per Xàtiva,
aplegant-li a les 11 de la nit i
no es repartia fins a les 8 del matí
del dia següent, davant la proximitat
i millor horari que li suposava
el ferrocarril d’Alacant-Madrid,
amb parada en Villena, inaugurat
en març de 1858, acordà demanar
que la correspondència vingués
per Villena, ja que per Biar, Casta-
lla i Ibi podia arribar a les 4 de la
vesprada i repartir-se de dia 10 . A
partir d’aquesta proposta, es va
iniciar la idea de construir una
línia de ferrocarril que conectara
Alcoi amb Villena per tal d’enllaçar
amb la de Madrid-Alacant.
El tren es plantejava com una
alternativa millor al transport per
carretera, que es realitzava amb
carruatges, per camins veïnals
en mal estat, plens de pendents
i corbes, que convertien el sistema
en lent, car i perillós. Encara
que la carretera o camí veïnal de
Villena a Alcoi, que passava per
Onil i Biar, era de primer ordre i
estava administrada pel govern,
presentava un trajecte amb moltes
costeres i nombroses corbes. En el
projecte del “Ferrocarril de Villena
Alcoy por Bañeras”, signat per
l’enginyer G: Martín Sánchez, l´1
de maig de 1865, es destacava esta
circumstància, al temps que es
remarcava, que la finalitat de la
línia ferroviària proposada era:
“ Salvar el error que se cometió
al estudiar el camino (de hierro) de
Valencia a Almansa, por cuanto en
el interés de todos estaba llevarle por
Alcoy a empalmar con el de Madrid
en la estación de Villena...” 11 .
L’evolució de la Vay
1) Des de 1884 fins al final
de la Guerra Civil
Amb el projecte del ferrocarril
Villena-Alcoi-Yecla (VAY) es pretenia
unir Alcoi amb Villena, per tal
que els productes alcoians tingueren
una millor eixida cap a La
Manxa, Madrid, Castella i el nord
d’Espanya. En la memòria econòmica
que acompanyava a aquest
primer projecte de G. Martín
Sánchez, a banda de ressaltar
la importància de les indústries
alcoianes de draps i de paper es
destacaven les grans collites d’oli i
de vi que es produïen en Beneixama,
Biar, Camp de Mirra, Canyada,
Onil, Castalla, Ibi i Bocairent,
que sense dubte podien augmentar
el trànsit de mercaderies.
El 20 de juny de 1882, signat per
l’enginyer Luís Pedro Marqués,
es va aprovar un nou projecte de
ferrocarril de Villena a Alcoi amb
un ramal a Yecla i un altre a Alcudia
de Crespins per a enllaçar amb
la línia d’Almansa a València.
La concessió se li atorgà a Angel
Calderón Martínez. El pressupost
era d’un poc més de 8 milions de
pessetes, i el recorregut total de
quasi 110 km. S’apuntava que de
Villena a Banyeres les dificultats
orogràfiques eren menys grans, ja
que bastava seguir el curs del riu
Vinalopó, però el trajecte hauria de
salvar grans obstacles de Banyeres
a Alcoi per la presència de les serres
de Mariola i del Carrascar 12 .
Segons la premsa alcoiana de
l’època, mentre que a principis de
1883 estaven iniciats el treballs
d’explanació entre Biar i Villena,
en a penes un any, ja estava
acabant-se la via en la secció de
Villena a Banyeres 13 .
El 13 d’abril de 1884, es va
inaugurar el tram entre Villena
y Banyeres, amb la presencia
d’autoritats civils i eclesiàstiques.
Hi hagué un gran banquet costejat
per la Companyia de Ferrocarril,
que fou amenitzat per la banda de
música local. Tot i que l’any següent
s’acabà i es va obrir al trànsit el
trajecte entre Banyeres i Bocairent,
els anys 1884 i 1885 foren
molt dolents per a la companyia
ferroviària, ja que les pluges intenses,
les grans nevades i l’epidèmia
de còlera, amb el deteriorament de
la línia, el servei paralitzat i la poca
7. Boletín Oficial de la provincia de Alicante, 25 de diciembre de 1848.
8. Ídem.
9. BERENGUER BARCELÓ Julio: Historia de Alcoy, tomo II, , ed LLorens, Gráficas Ciudad, Alcoy, 1977, pág. 266.
10. Íbidem, pàg. 303.
11. MILÁN ORGILÉS Juan María: op. cit. págs. 29 y 30.
12. Ídem, págs 31 y 35.
13. Revista de Alcoy, 5 de gener de 1884.
B I A R 2 0 0 8 145
COL·LABORACIONS LITERARIES