Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Asensio i la tia Paca, Pilar i Jose
Maria –Coli–, La tia Francisca
–La Dica–, Toni –Pantaló– i la tia
Iluminada, M.Gràcia –La Vaqueta–,
i Malena i Joano –Crespina–
i què gràcies a ells encara que es
queixaven –i tenien raó perquè
sempre eixien perjudicats– permitien
un any darrere l’altre que la
festa continuara.
És el meu desig que aquest
escrit siga un record i agraïment
a eixes persones per la tolerància
demostrada.
El qui agarrava la “bota” pujava a
dalt a llançar-la de nou una vegada
i altra fins que es desfeia i quedaven
soltes les fustes i les “rutgles”.
Els xiquets pillaven les “rutgles”
per ajugar fent-se un guiador per
aconduir la “rutgla” i correr darrere
d’ella per tots els carrers.
Ja per la nit es feia la foguera
que dies abans preparaven els
xiquets anant arreplegant llenya,
atifells i mobles vells que lligats
amb una maroma arrossegaven
per tots els carrers del poble al
ritme de la cançó:
Una bota, bota i mitja, mitja
bota…, fins que aplegaven al carrer
de la Troneta –Cura Reig– on
s’amuntonava al racó de la barana.
El Divendres de Dolors de matí els
agutzils,serenos i altres empleats de
l’Ajuntament entre ells: Juan Pastor
–Campanillo–, Tomàs Hernàndez
–Pollastret–, Rafael –Gatico–,
Antonio –El Soterraor–, Francisco
Cabanes –Badanc– i Cristóbal
Hernàndez –Facolate–, amb forques
passaven tota la llenya del carrer
al mig de la Plaça Major i anaven
donant-li forma de foguera amuntegant
la llenya.
Aquest dia era quan més botes es
feien perquè era el primer dia de les
vacances de Pasqua per als xiquets.
Tots els veïns/es donaven llenya i
tot allò de que volien desfer-se de la
neteja general que per a Festes de
Maig anaven fent poc a poc.
Ja a poqueta nit a l’eixida de
missa de l’últim dia del Septenari
dels Dolors, l’agutzil li botava foc a
la foguera.
De seguida tots els xiquets i
xiquetes corrien al voltant de la
foguera entre rialles, crits i carreres.Com
no?.En la font de la Plaça
banyaven els mocadors i omplien
botelletes per arruixar a tothom i
divertir-se i també mitigar el calor
que produien les altes flames de la
foguera i que els agutzils havien
de minvar obrint la boca del reg,
arruixant-la tota amb l’anomenada
“bomba rega”. Tots esl xiquets/
xiquetes cantaven acompassats:
La bomba rega que ací no aplega,
si aplegaria ,no embanyaria.
Però el que és cert és que més d’un
acabava tot mullat.
En aplegar la década dels seixanta
i empedrar la Plaça la traslladaren
a la Placeta del Convent i actualment
es fa al Parc del Plátano.
Antoni Soler i Albero
Bibliografía i altres
■ El foc i la roda del Temps –Ariño–.
■ Gran Enciclopedia Catalana.
–Tomo 4–.
■ Gran Enciclopedia Valenciana
–Tomo 2–.
■ Atlas Cultural del Mundo. El
pueblo Judio –Nicolás de Lange–.
■ Fiestas y Tradiciones Alicantinas.
Pueblo a Pueblo –Diario La
Verdad–.
■ Programa de Festes 2002.
■ Internet: http://www.google.es/
Caputxins València.
B I A R 2 0 0 8 133
COL·LABORACIONS LITERARIES