Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

L’Obra de D. Juan Garcia Navarro
Finalment caldria parlar de una
de les vessants mes importants
que seria la fundació de la Felicitació
Sabatina. La fe que professa
D. Juan Garcia cap a la Mare de
Déu és, no sols el motiu inspirador
de les seus obres, si no també
la causa de fundar una Associació
que tingués com a principal objectiu
lloar a la Verge i també expandir
i promoure la devoció marina 1 :
¿Qué monumento más
propio […] que la creación
de una Asociación que, […]
perpetuase entre ellos la
piadosa costumbre de felicitarla
con frecuencia dándole
millones de parabienes. […]
No es extraño, pues, que
aprovechándose de cuantos
motivos les ofrecen los acontecimientos
de cada época;
procuren dar espansion 1
a sus tiernos y fervorosos
afectos que, como una imperiosa
necesidad, les impelen
a promover mas y mas la
devocion y el culto de tan
alto misterio.
La Felicitació Sabatina es va
fundar el 5 de març de 1859.
Quatre anys després de proclamar-se
el dogma de la Immacula-
130 M O R O S I C R I S T I A N S
da Concepció per Pio IX. Va estar
establida a l’església de Santos
Juanes a València. Mitjançant
els estudis dels escrits de D. Juan
Garcia i també els existents al
bisbat de València, es pot arribar
a l’afirmació de que la creació de la
Associació està vinculada de manera
directa a la Declaració Dogmàtica
de la Immaculada Concepció 1
(Garcia Navarro, 1864: 20):
El objeto de esta Asociación,
como queda ya indicado,
es dar ,miles de parabienes
á la Santísima Vírgen
por la declaración dogmática
del gran Misterio de su
Inmaculada Concepción,
y tributar al mismo tiempo
perpétuas acciones de
gracias á la Beatísima Trinidad
por tan feliz suceso.
Com qualsevol associació té uns
estatuts en els quals explica cóm
s’ha de produir i quins són els
requisits per a poder celebrar la
Felicitació Sabatina. Actualment
hi ha una diferència clara entre
allò escrit als estatuts i el que
es celebra a diferents llocs com
a Biar, per exemple. Tal vegada
es compren si es té en compte la
dedicació que requereix aquest
Recibid, mil parabienes
¡oh purísima MARÍA!
Mostrad que sois nuestra Madre.
acte tal i com el pensa D. Juan
Garcia. Per a ell, aquesta celebració
devia produir-se tots els
dissabtes de l’any i no sols això,
si no que necessitava unes condicions
molt especifiques que avui
en dia són bastant difícils de dur
a terme. Finalment es pot afirmar
que la Felicitació Sabatina té un
doble significat: per una banda es
l’Associació fundada per D. Juan
Garcia i per una altra no deixa de
ser un rosari que pot realitzar-se
de diverses maneres, a la fi és el
ritual. Les peces que poden ser
interpretades estan contingudes
a l’ Aureola Musical. Es en aquest
punt en el qual s’estableix la relació
entre l’Aureola Musical y la
Felicitació Sabatina.
Per concloure aquest article
voldria mirar el present i esmentar
el fet de que la nostra tradició
i veneració a la Mare de Déu no
es un fet casual ni aïllat si no que
recull tota una llarga trajectòria
que no pot ser datada dons, es
perd en el temps. Per tot allò sols
em queda dir: bones festes a tot el
poble de Biar en honor, cóm no, a
la Mare de Déu de Gràcia.
Mª Teresa Albero Almiñana
1. GARCÍA NAVARRO, J. (1862): “A la Immaculada Concepción de la Virgen María Santísima”, Boletín Oficial Eclesiástico,
núm. 62, 978-992.
2. Es respeta l’escriptura original a tot el text.
3. GARCÍA NAVARRO, J (1864): Felicitación a María Inmaculada. 20ª Edición, Valencia, Ed. Rius. 62.