Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

30.04.2013 Views

(Biar 1820-Pont Saint Esprit 1903) L’Obra de D. Juan Garcia Navarro L’obra musical de D. Juan Garcia Navarro no es extensa. Malgrat això podem dividir-la en dos vessants. Per una banda, la seua obra pràctica amb l’elaboració de la Aureola Musical (1887) un compendi de trenta huit peces musicals vinculades a la Verge i per una altra, l’obra teòrica que estaria conformada pel tractat de cant pla, concretament el Tratado Elemental de canto llano (1862) i la posterior segona edició (1897). Al llarg de la historia s’han escrit nombrosíssimes obres musicals amb temàtica mariana, sobre tot a la costa llevantina. No ens ha de sorprendre que al llarg de segles fos la causa directa de la creació musical. Com a exemple conegut, llunyà en el temps i menys proper geogràficament, tenim les Cantigues de Santa Maria. Les obres musicals creades en la terra valenciana pensades per a alabar i festejar a la Verge son nombroses. En l’època medieval, les representacions del teatre religiós son un element tradicional. Un exemple que evidencia aquesta afirmació es la representació del Misteri de l’Assumpció de la Verge Maria. Aquest drama està datat al 1415. Caldria esmentar, cóm no, una de les obres mes importants vinculades a la Verge. Es, sense dubte, la representació del Misteri d’Elx, conegut també com La Festa d’Elx. Els dies 14 i 15 d’agost es celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, l’assumpció de la Verge. Aquest drama està dividit en dos jornades: La Vespra i el Dia de la Mare de Déu de la Assumpció (La Festa). En definitiva, es podrien esmentar nombrosos himnes, peces en honor a la festa 128 M O R O S I C R I S T I A N S de la Nativitat, magnificats, trisagis marians, plegaries i un etcètera d’obres amb temàtica mariana. Ara bé, què es allò que fa que l’ Aureola Musical tinga una dimensió important o almenys diferenciada de la resta de composicions marianes que s’han escrit al llarg de la història de la música. La resposta l’obtindríem pensant en la finalitat de la mateixa. La Aureola Musical té com a funció enriquir, mitjançant la musica, el preg del rosari. No obstant, hem de tenir en compte una doble finalitat, per una banda es evident que hi ha una funció religiosa, evidenciada esta mitjançant l’adaptació de la música a les diferents parts del rosari que tenen, com a conseqüència, la creació del ritual marià. Per un altra, hi ha una clara funció pedagògicamusical. Gràcies a les pautes que el mateix autor de l’Aureola Musical –D. Juan Garcia Navarro– indica, recolza el fet de que poguessin participar el major nombre de persones en la interpretació d’aquestes trenta huit peces. Motiu pel qual serà facilitada l’expansió i propagació de la Felicitació Sabatina. Aquesta vessant pedagògica té un sentit clar si tenim en compte que el lloc on la música formava part de l’ensenyament era a les esglésies. D. Juan Garcia mostra aquesta vessant mitjançant dos maneres diferenciades: en primer lloc, les obres les composa tenint en compte que hi ha una gran diferència de nivell entre els cors que existeixen a les esglésies, parròquies, seminaris etc. Per tant, té molt present la realitat musical del moment. En segon lloc, les parts escrites per al cor popular estan sempre recolzades musicalment de diverses maneres. Això implica que poguessin ser interpretades per gent que coneix poc o desconeix per complet el sistema musical.

La part teòrica de la seua obra es la relacionada amb el tractat de cant pla. La tasca de recopilar, explicar i també composar els cants de l’església ha estat una tasca constant des del segle VIII (segle del que es té constància escrita, el que no vol dir que no fos anterior). D. Juan Garcia forma part dels compositors que intenten dur a bon terme aquesta feina de recopilar els cants que devien ser ensenyats als seminaris. Just en este moment històric s’està treballant en un dels estudis mes importants en la història de la música de l’església: la reforma del Cant Gregorià provinent del monestir benedictí de Solesmes (França). Els estudis científics basats en la investigació de la paleografia gregoriana (resumint molt el procés) portarà com a conseqüència l’aparició de la nova edició gregoriana del segle XIX. L’edició en la qual es basava el cant era, fins a finals del segle XIX, l’edició Medicea. El Tratado elemental de canto llano (Garcia Navarro, 1862), està basat en aquesta edició i de manera sotil D. Juan Garcia rebutja aquestes noves corrents de la Reforma Gregoriana que arriben al nort d’Europa i que ja en Espanya son defensades per Eustoquio de Uriarte en el seu Tratado de Canto Gregoriano (1891). Masa Coral Mare de Déu de Gràcia dirigida por D. Juan José Torrés Maestre, en el mismo lugar que está enterrado el autor de la Felicitación Sabatina. B I A R 2 0 0 8 129 COL·LABORACIONS LITERARIES

La part teòrica <strong>de</strong> la seua obra<br />

es la relacionada amb el tractat<br />

<strong>de</strong> cant pla. La tasca <strong>de</strong> recopilar,<br />

explicar i també composar els cants<br />

<strong>de</strong> l’església ha estat una tasca<br />

constant <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle VIII (segle<br />

<strong>de</strong>l que es té constància escrita, el<br />

que no vol dir que no fos anterior).<br />

D. Juan Garcia forma part <strong>de</strong>ls<br />

compositors que intenten dur a bon<br />

terme aquesta feina <strong>de</strong> recopilar<br />

els cants que <strong>de</strong>vien ser ensenyats<br />

als seminaris. Just en este moment<br />

històric s’està treballant en un<br />

<strong>de</strong>ls estudis mes importants en la<br />

història <strong>de</strong> la música <strong>de</strong> l’església:<br />

la reforma <strong>de</strong>l Cant Gregorià<br />

provinent <strong>de</strong>l monestir benedictí<br />

<strong>de</strong> Solesmes (França). Els estudis<br />

científics basats en la investigació<br />

<strong>de</strong> la paleografia gregoriana (resumint<br />

molt el procés) portarà com a<br />

conseqüència l’aparició <strong>de</strong> la nova<br />

edició gregoriana <strong>de</strong>l segle XIX.<br />

L’edició en la qual es basava el<br />

cant era, fins a finals <strong>de</strong>l segle XIX,<br />

l’edició Medicea. El Tratado elemental<br />

<strong>de</strong> canto llano (Garcia Navarro,<br />

1862), està basat en aquesta edició<br />

i <strong>de</strong> manera sotil D. Juan Garcia<br />

rebutja aquestes noves corrents <strong>de</strong><br />

la Reforma Gregoriana que arriben<br />

al nort d’Europa i que ja en Espanya<br />

son <strong>de</strong>fensa<strong>de</strong>s per Eustoquio <strong>de</strong><br />

Uriarte en el seu Tratado <strong>de</strong> Canto<br />

Gregoriano (1891).<br />

Masa Coral Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Gràcia dirigida por D. Juan José Torrés Maestre, en el mismo lugar que está enterrado el autor<br />

<strong>de</strong> la Felicitación Sabatina.<br />

B I A R 2 0 0 8 129<br />

COL·LABORACIONS LITERARIES

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!