Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
(Biar 1820-Pont Saint Esprit 1903) L’Obra de D. Juan Garcia Navarro L’obra musical de D. Juan Garcia Navarro no es extensa. Malgrat això podem dividir-la en dos vessants. Per una banda, la seua obra pràctica amb l’elaboració de la Aureola Musical (1887) un compendi de trenta huit peces musicals vinculades a la Verge i per una altra, l’obra teòrica que estaria conformada pel tractat de cant pla, concretament el Tratado Elemental de canto llano (1862) i la posterior segona edició (1897). Al llarg de la historia s’han escrit nombrosíssimes obres musicals amb temàtica mariana, sobre tot a la costa llevantina. No ens ha de sorprendre que al llarg de segles fos la causa directa de la creació musical. Com a exemple conegut, llunyà en el temps i menys proper geogràficament, tenim les Cantigues de Santa Maria. Les obres musicals creades en la terra valenciana pensades per a alabar i festejar a la Verge son nombroses. En l’època medieval, les representacions del teatre religiós son un element tradicional. Un exemple que evidencia aquesta afirmació es la representació del Misteri de l’Assumpció de la Verge Maria. Aquest drama està datat al 1415. Caldria esmentar, cóm no, una de les obres mes importants vinculades a la Verge. Es, sense dubte, la representació del Misteri d’Elx, conegut també com La Festa d’Elx. Els dies 14 i 15 d’agost es celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, l’assumpció de la Verge. Aquest drama està dividit en dos jornades: La Vespra i el Dia de la Mare de Déu de la Assumpció (La Festa). En definitiva, es podrien esmentar nombrosos himnes, peces en honor a la festa 128 M O R O S I C R I S T I A N S de la Nativitat, magnificats, trisagis marians, plegaries i un etcètera d’obres amb temàtica mariana. Ara bé, què es allò que fa que l’ Aureola Musical tinga una dimensió important o almenys diferenciada de la resta de composicions marianes que s’han escrit al llarg de la història de la música. La resposta l’obtindríem pensant en la finalitat de la mateixa. La Aureola Musical té com a funció enriquir, mitjançant la musica, el preg del rosari. No obstant, hem de tenir en compte una doble finalitat, per una banda es evident que hi ha una funció religiosa, evidenciada esta mitjançant l’adaptació de la música a les diferents parts del rosari que tenen, com a conseqüència, la creació del ritual marià. Per un altra, hi ha una clara funció pedagògicamusical. Gràcies a les pautes que el mateix autor de l’Aureola Musical –D. Juan Garcia Navarro– indica, recolza el fet de que poguessin participar el major nombre de persones en la interpretació d’aquestes trenta huit peces. Motiu pel qual serà facilitada l’expansió i propagació de la Felicitació Sabatina. Aquesta vessant pedagògica té un sentit clar si tenim en compte que el lloc on la música formava part de l’ensenyament era a les esglésies. D. Juan Garcia mostra aquesta vessant mitjançant dos maneres diferenciades: en primer lloc, les obres les composa tenint en compte que hi ha una gran diferència de nivell entre els cors que existeixen a les esglésies, parròquies, seminaris etc. Per tant, té molt present la realitat musical del moment. En segon lloc, les parts escrites per al cor popular estan sempre recolzades musicalment de diverses maneres. Això implica que poguessin ser interpretades per gent que coneix poc o desconeix per complet el sistema musical.
La part teòrica de la seua obra es la relacionada amb el tractat de cant pla. La tasca de recopilar, explicar i també composar els cants de l’església ha estat una tasca constant des del segle VIII (segle del que es té constància escrita, el que no vol dir que no fos anterior). D. Juan Garcia forma part dels compositors que intenten dur a bon terme aquesta feina de recopilar els cants que devien ser ensenyats als seminaris. Just en este moment històric s’està treballant en un dels estudis mes importants en la història de la música de l’església: la reforma del Cant Gregorià provinent del monestir benedictí de Solesmes (França). Els estudis científics basats en la investigació de la paleografia gregoriana (resumint molt el procés) portarà com a conseqüència l’aparició de la nova edició gregoriana del segle XIX. L’edició en la qual es basava el cant era, fins a finals del segle XIX, l’edició Medicea. El Tratado elemental de canto llano (Garcia Navarro, 1862), està basat en aquesta edició i de manera sotil D. Juan Garcia rebutja aquestes noves corrents de la Reforma Gregoriana que arriben al nort d’Europa i que ja en Espanya son defensades per Eustoquio de Uriarte en el seu Tratado de Canto Gregoriano (1891). Masa Coral Mare de Déu de Gràcia dirigida por D. Juan José Torrés Maestre, en el mismo lugar que está enterrado el autor de la Felicitación Sabatina. B I A R 2 0 0 8 129 COL·LABORACIONS LITERARIES
- Page 77 and 78: Gràcies… S´apropen les festes g
- Page 79 and 80: com Marxa Cristiana “La Neta del
- Page 81: Els Sergents del Bàndol Moro A mé
- Page 84 and 85: Junta Directiva Presidente: Julio R
- Page 86 and 87: Capitán: Javier Bellod Ferriz Aban
- Page 88 and 89: Capitans 10 i 11 de maig de 2008 Fa
- Page 91 and 92: Moros Tariks
- Page 93 and 94: Acta Fundació Entrada 10 de Maig 1
- Page 95 and 96: B I A R 2 0 0 8 95 L A F E S T A
- Page 97: Músico y Tarik He sido músico y m
- Page 100 and 101: Rodella dels Moros Nous. Finals del
- Page 102 and 103: Familia Román Luna amics. Arriba e
- Page 104 and 105: De Muro a Biar I passa el temps i p
- Page 106 and 107: Les Espies 106 M O R O S I C R I S
- Page 108 and 109: Entrevista a Tomás Camarasa - Des
- Page 110 and 111: “El Turrano” Rafael Revert Moli
- Page 112 and 113: La Constitución de Cádiz y la pre
- Page 114 and 115: Una Mirada a la Historia de Biar ri
- Page 116 and 117: Una Mirada a la Historia de Biar SA
- Page 118 and 119: Efemérides 2007 1 de enero, lunes
- Page 120 and 121: Efemérides 2007 Las dos esculturas
- Page 122 and 123: La más alta música La restauraci
- Page 124 and 125: José Soler Cardona Toque de víspe
- Page 126 and 127: Toque de vísperas ante el 150 Aniv
- Page 130 and 131: L’Obra de D. Juan Garcia Navarro
- Page 132 and 133: La Foguera del Divendres de Dolors
- Page 134 and 135: ¡Ay del Reino, cuyo Rey es un Niñ
- Page 136 and 137: Pedro Santonja Sobre el Castillo y
- Page 138 and 139: Sobre el Castillo y la Villa de Bia
- Page 140 and 141: L’ús dels Sobrenoms i/o Pseudòn
- Page 142 and 143: L’ús dels Sobrenoms i/o Pseudòn
- Page 144 and 145: El “Xitxarra” un tren que passa
- Page 146 and 147: El “Xitxarra”. Un tren que pass
- Page 148 and 149: Resultados preliminares Excavación
- Page 150 and 151: Excavación Arqueológica de urgenc
- Page 152 and 153: Excavación Arqueológica de urgenc
- Page 154 and 155: ¿Qué le pasa al Plátano? damente
- Page 156 and 157: ¿Qué le pasa al Plátano? 6.- Mic
- Page 158 and 159: En tierras del Profeta Mahoma Corr
- Page 160 and 161: En tierras del Profeta Mahoma Pero
- Page 162 and 163: José María Martínez Las Procesio
- Page 164 and 165: Vivencia Biar, mi querido pueblo de
- Page 166 and 167: Rogelio Piñeiro Albero Un Blanquet
- Page 168 and 169: El Ball dels Espies D e todos es sa
- Page 170 and 171: Recuerdo Escolar D. José García V
- Page 172 and 173: El Día Después El pasado 23 de se
- Page 174 and 175: Cristóbal Torres Albero “La Memo
- Page 176 and 177: “La Tomata” Isabel Más Verdú
La part teòrica <strong>de</strong> la seua obra<br />
es la relacionada amb el tractat<br />
<strong>de</strong> cant pla. La tasca <strong>de</strong> recopilar,<br />
explicar i també composar els cants<br />
<strong>de</strong> l’església ha estat una tasca<br />
constant <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle VIII (segle<br />
<strong>de</strong>l que es té constància escrita, el<br />
que no vol dir que no fos anterior).<br />
D. Juan Garcia forma part <strong>de</strong>ls<br />
compositors que intenten dur a bon<br />
terme aquesta feina <strong>de</strong> recopilar<br />
els cants que <strong>de</strong>vien ser ensenyats<br />
als seminaris. Just en este moment<br />
històric s’està treballant en un<br />
<strong>de</strong>ls estudis mes importants en la<br />
història <strong>de</strong> la música <strong>de</strong> l’església:<br />
la reforma <strong>de</strong>l Cant Gregorià<br />
provinent <strong>de</strong>l monestir benedictí<br />
<strong>de</strong> Solesmes (França). Els estudis<br />
científics basats en la investigació<br />
<strong>de</strong> la paleografia gregoriana (resumint<br />
molt el procés) portarà com a<br />
conseqüència l’aparició <strong>de</strong> la nova<br />
edició gregoriana <strong>de</strong>l segle XIX.<br />
L’edició en la qual es basava el<br />
cant era, fins a finals <strong>de</strong>l segle XIX,<br />
l’edició Medicea. El Tratado elemental<br />
<strong>de</strong> canto llano (Garcia Navarro,<br />
1862), està basat en aquesta edició<br />
i <strong>de</strong> manera sotil D. Juan Garcia<br />
rebutja aquestes noves corrents <strong>de</strong><br />
la Reforma Gregoriana que arriben<br />
al nort d’Europa i que ja en Espanya<br />
son <strong>de</strong>fensa<strong>de</strong>s per Eustoquio <strong>de</strong><br />
Uriarte en el seu Tratado <strong>de</strong> Canto<br />
Gregoriano (1891).<br />
Masa Coral Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Gràcia dirigida por D. Juan José Torrés Maestre, en el mismo lugar que está enterrado el autor<br />
<strong>de</strong> la Felicitación Sabatina.<br />
B I A R 2 0 0 8 129<br />
COL·LABORACIONS LITERARIES