Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

la casa dels teus familiars, dels
confiters, allí on ens reunim quant
eixim de “ca els Nofres”, encara que
jo vaig arribar a vestir-me i pintarme
en “ca els Paisanos”. Pues alli
en la reunió, feiem memoria, i ens
recordàvem d´ell.
- Qué va sentir el primer any
que no va participar? Va ser
l´any que em vaig casar, i va coincidir
que estàvem de viatge de novios.
Mos vam casar el 27 d´Abril, i quant
vam vindre del viatge ja havien
passat les festes… (es riu)
-I el primer any, quant vas
deixar el càrrec i li´l vas
passar a ton fill? Pues això fà ja
tres anys. Claro, jo al tinder ja més
edat, i les cames que ja no funcionen
bé, pues aixó de ballar ja… I li
ho vaig consultar als meus fills, a
Juanjo i a Tomás, però com Tomàs
tè lo del Numeret… (i es queda
pensant). S´ha de tindre molta
afició, que li agrade i claro, totes
les persones no senten lo mateix
al integrarse dins de l´ambient de
la festa. Encara que moltes voltes
s´ha donat el cas i s´han posat el
traje i tot. I bueno, definitivament
el que ix ballant es Juanjo.
- Be, i quin consell li vas donar
a ell? El de continuar el paper que
jo representava en la festa. Ell ara
ix en companyía meua i balla, i
el dia que jo vega que ja no puc,
pues ho farà tot ell, que ja te fet
l´entrenament. (es riu)
- I quina cosa consideres més
relevant de l´acte? El acte en si
és molt important tot, però igual es
important el moment en que estem
allí vestint-mos i pintant-mos en
casa dels Nofres, (que l´abuelo
ja eixía en el cordell, i després el
fill…). I bueno tot es bonico perquè
en eixos moments van dient algun
verset del que després diràn de
plaça a plaça. I quant anem a cals
confiters ens reunim, Emilia ens
fa un “refrigeri”, resem un Padre
Nuestro en memòria del difunts,
per la difunta de la casa, la que va
fundar eixa tradició i per tots els
que ens han deixat en eixe any.
També m´agrada quant eixim
de la plaça del Raval, que es
quant començem a fer la medi-
ció i apareixen tots els contrastes
a voltes de risa o de sátira.
Està entre lo bò i lo roïn. Es com
una crítica benévola, com en les
Falles a Valéncia o les Fogueres
a Alacant, que son crítiques constructives.
Ara, quant es mescla un
poc de “sátira venenosa” la crítica
ja es torna més crítica pura.
Però jo pense que el vers no lleva
eixa mala intenció, encara que tot
depèn de la tolerància de qui el
recibeix i també de les persones
que fan els versos que a voltes són
un poc “bordasses”.
L´entrà de plaça a plaça
m´agrada molt, quant anem
medint. Digam que nosaltres som
la primera “avançadilla” per a
vorer tots els punts dèbils per a
entrar a atacar les tropes mores a
les crisitanes. Es figura que som el
“cap de batalla”, i quant apleguem
a la plaça, des del castell ens divisa
un cristià.
Ah!… I darrere de nosaltres ve la
mare de la Mahoma que antiguament
era l´abuelo de Pepe “Pichó”.
Jo crec que la mare de la Mahoma
ha guanyat el 2000 per cent perquè
l´abuelo de pichó era sargento dels
estudiants, i es posava un abrigo
d´eixos que portaven les abueles,
es pintava el nas de roig (es riu),
i tu imagina´t al net, quant va
eixir en 10 o 12 anys, i claro… en
lo agraciat que es i que s´arreglava
molt més, imagina´t si la mare de
la Mahoma va guanyar…! i anti-
guament la acompanyaven el “Tio
Payés” o “Jaume Ferràndiz” que
era tio meu, i “Cristobal Sarrió”.
I ara son “Coloma”, que ha pillat
l´herencia pel sogre i l´altre “José
Sarrió” que l´ha pillat per son
pare.
I la mare de la Mahoma es figura
que lleva un cànter d´aigua per a
que no passen set els de la comitiva,
però resulta que no. Al ser
espíes, l´única opció bona per a
tacar als cristians era llevar rates
de “cloaca” transmissores de la
“pèsta”. I quant el vigía del castell
tira el tró, la mare de la mahoma
s´asusta i es quant llança el cànter
a tèrra i eixen els ratolinets a
transmetre l´enfermetat. Sempre
en sentit figurat, clar.
I lo que destacaria es sobre tot, la
sensació d´anar el dia 11 de forma
automàtica i quasi per inèrcia a la
reunió antes de la medició, sense
quedar expresament a ninguna
hora en concret. Valorar la tradició
i lluitar per conservar-la , valorar
l´història de Biar i saber que, en
certa manera formes part d´ella…
Es saber apreciar lo que tenim…
- Tomás. Hem parlat de
moltíssimes coses. M´ha agradat
molt escoltar-te i saber
un poquet mes de Les Espíes.
Moltes gràcies.
- Moltes gràcies a tu, María.
María Soler Valdés
B I A R 2 0 0 8 109
L A F E S T A