Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Entrevista a<br />
Tomás Camarasa<br />
- Des <strong>de</strong> quant participa en<br />
Les Espíes? Aproximadament <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa uns 60 anys.<br />
- I vosté quants anys tindría?<br />
Catorçe.<br />
- Estem parlant <strong>de</strong> l´any…? Si,<br />
<strong>de</strong> l´any 1947.<br />
- Quin paper es el que fas en la<br />
representació <strong>de</strong> “Les Espíes”?<br />
El paper que feia i encara faig es el<br />
<strong>de</strong> “Escribano” o “Escriven”.<br />
- I quina és la raó per la qual<br />
fa aquest paper? A mi em feia<br />
molta gràcia aquest acte quant<br />
encara era un expectador més,<br />
quant era molt jove. I com també<br />
participava en el teatre, em sentía<br />
més dins <strong>de</strong>ls personatges, que<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> el meu punt <strong>de</strong> vista eren<br />
molt simpàtics. Alguns d´ells<br />
simpatiquíssims perquè precisament<br />
hi havia un personatge que<br />
li dien Bernardo Can<strong>de</strong>la que<br />
portava el orinal, “el tinter”, i el<br />
home aquell tenía una afonía, no<br />
parlava, però només observant els<br />
gestos que feia, donava a entendre<br />
més que altres que sí que<br />
parlaven. Per això et dic, que com<br />
participava i m´agradava tant el<br />
teatre, analitzava els personatges<br />
molt, i em vaig fixar en eixe paper,<br />
el paper <strong>de</strong> l´escriven que el feia<br />
un home qui li dien José Martínez<br />
Mollà (“el Tío Pastereta”) i<br />
que era molt amic <strong>de</strong>l meu pare. I<br />
el home aquell va caure malalt, i<br />
va dir que ja no podria continuar ;<br />
jo li vaig insinuar a mon pare que<br />
m´agradaría participar, i va parlar<br />
amb aquest senyor i automàticament<br />
vaig passar jo a fer eixe<br />
paper perquè a<strong>de</strong>més José Martínez<br />
no tenia fills, i segons la tradició<br />
els càrrecs passen <strong>de</strong> pares a<br />
fills seguint la línia sucesòria.<br />
- Tomás, podría contar-me<br />
alguna anècdota grata i agradable?<br />
Anècdotes hi han moltes<br />
però jo <strong>de</strong>stacaría precisament<br />
108 M O R O S I C R I S T I A N S<br />
una <strong>de</strong> Pepa Can<strong>de</strong>la, (“La<br />
Pusa”). Ella tenia tanta afició<br />
i entusiasme, que moltes voltes<br />
superava totes les dificultats. I<br />
li diem: “entonces Pepa, enguany<br />
què?” i ella dia “no, no, enguany<br />
ja no isc” i claro, <strong>de</strong>sprés venien<br />
les festes i ella dia “bueno, si que<br />
eixiré perquè he tingut moltes peticions”<br />
i clar, com que era una <strong>de</strong> les<br />
artistes principals ella feia l´esforç<br />
i va eixir fins els últims anys. I una<br />
altra anèdota també molt graciosa,<br />
que es una <strong>de</strong> les ballaores, <strong>de</strong><br />
Pura Martínez (“La Boles”) que<br />
va eixir molts anys en mí. I quant<br />
venien els dies <strong>de</strong> festes ella tenía<br />
molta ilusió i em <strong>de</strong>ia: “Entonces<br />
Tomás qué, mira, em posaré una<br />
pamela, em posaré flors…” en fin,<br />
una cosa massa. I venien a casa i<br />
la meua dona, les pentinava, les<br />
posava les flors, el “mantón <strong>de</strong><br />
manila”, a Pepa i a Pura i se´n<br />
eixien fetes unes artistes.<br />
(en eixe moment entra Ana on<br />
estàvem fent l´entrevista)<br />
Primero venían aqui, luego iba<br />
yo a sus casas, y Pepa y Pura siempre<br />
negociaban para ver quien iba<br />
a ser la primera en arreglarse…<br />
(es riu). Y Pura me <strong>de</strong>cía “Ana,<br />
¿qué falda me pongo?, ¿qué te parece<br />
esta Pamela?” Y cuando se acercaban<br />
las <strong>fiestas</strong>, venía con alguna<br />
foto, “mira esta prenda, ¿dón<strong>de</strong><br />
la po<strong>de</strong>mos buscar?” y Pepa “¿qué<br />
pendientes me pongo para este<br />
año?, ¿y las flores?”. Estaban siempre<br />
muy ilusionadas con los preparativos,<br />
era un entusiasmo… pero<br />
que a las tres y media <strong>de</strong> la tar<strong>de</strong>,<br />
<strong>de</strong>l dia 11, ya estaban por aquí,<br />
y su hija María Dolores les <strong>de</strong>cía<br />
“Que Ana estará dinant encara… !”<br />
( i Ana es riu)…<br />
- Va tindre moltes ballaores?<br />
Bueno, primer vaig ballar en la<br />
abuela <strong>de</strong> Toni Severina, <strong>de</strong>sprés<br />
en la mare <strong>de</strong> Toni també. Després<br />
en ma tia Angelita i els últims anys<br />
en Pura Martínez o “La Boles”.<br />
Ara balle en les meues tres filles:<br />
en Julia, Mª Ángeles i Ana. Cada<br />
any isc en una, i elles tres s´ho van<br />
turnant.<br />
- I alguna anédota, però<br />
un poc més trista o emotiva?<br />
Bueno, algún any sí que vaig estar<br />
un poc trist, pels motius que fòren,<br />
però una volta ja entraves en el joc<br />
<strong>de</strong> representar a Les Espíes tot es<br />
quedava en un segon plano, encara<br />
que no s´oblidava, ni <strong>de</strong>sapareixíen,<br />
pero diguerem que es<br />
“camuflaven”,<br />
També, quant es moria un <strong>de</strong>ls<br />
personatges <strong>de</strong> Les Espíes, en el<br />
moment que feiem la reunió en