Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar
Les Espies 106 M O R O S I C R I S T I A N S
Any darrere Any Parlar de festa i si es tracta de festes de Moros i Cristians més, és parlar d’una sèrie de tradicions que s´han respectat per un poble i es reviuen any darrere any, década darrere década, però el més important són eixes xicotetes coses que cadasqun de nosaltres repetim tots els anys i són les nostres tradicions particulars. En les festes de Biar contem amb uns protagonistes d’excepció que són “les espies”. Les espies són uns personatges que intervenen en les festes de Moros i Cristians de Biar des del segle XIX i donen lloc, com molt bé definíen a un programa de Canal 9, a una mostra folclorica única que és el ball de les espies, una dansa molt senzilla amb una música molt antiga que qualsevol persona pot ballar, però sense oblidar mai que no es tracta de cap carnestoltes, recordem que les espies molta gent les ballava perque feia una promesa i fins i tot, les costava un gran sacrifici. La parafernàlia que envolta les primeres parelles del ball és d’allò més curiós i jo sense adonar- me’n, em vaig veure formant part d’aquest selecte grup. La gent que em coneix sap que jo no havia participat mai en el ball de les espies però gràcies a una xarrada del meu home Coloma, avui balle amb Alcaraz i sóm la sèptima parella. I és a casa d’Alcaraz i amb la ajuda de la seua dona Mati, on em vaig vestir d’espia per primera vegada, ja fa un grapat d’anys, amb roba de Fina “la moxuna” que era la balladora d’Alcaraz i eixe any no podia eixir per motius personals i que ja no ha tornat a eixir. Com que tot en la festa es repeteix any rere any vaig a ca Mati i duc flors que m’encarregue de arreplegar del jardí de ca els meus pares o d’algun amic per adornarnos els cabells i l “altar major”, i allí estan Paqui, Tere , Alba , Mª Rosa la d’ Alacant i la seua filla i entre totes, unes a altres ens ajudem a brunyirnos per al ball. I aquesta és la nostra xicoteta tradició particular: tots els anys el dia 11 de maig mentre els comparsistes baixen de la guerrilla i es preparen per a l’embaixada mora, nosaltres anem a casa de Mati i allí ens coloquem els mantons, les flors al cap, ens pintem els llavis d’un roig ben roig que és el que toca per a l’ocasió i fem rises de tot. I tots els anys Mati té preparada una taula amb les pastes típiques que ella mateix ha fet i sempre ens té algun licoret preparat que han dut Alcaraz i ella de l’últim viatge al que han anat i amb molta bona harmonia ens prenem una copeta i esperem que els nostres balladors Moxú, Coloma i Alcaraz vinguen a arreplegar-nos. Després anem del seu braç a la plaça del Raval a veure la Mahoma, fer-nos la foto de rigor i esperar en el nostre lloc, els primers llocs ni més ni menys, a que comence el ball. Des d’ací vull agrair-li a Mati que ens deixe tots els anys fer aquest xicotet ritual que li dóna un altre sentit al dia 11 perquè són les coses més xicotetes les que fan més grans les nostres festes. Recordar també a Maria la del forn, que ens ha deixat aquest any i formava part de la segon parella. Bones festes i salut per a l’any que bé! ISA B I A R 2 0 0 8 107 L A F E S T A
- Page 57 and 58: Els Blavets
- Page 59 and 60: Familia Coloma Navarro La familia C
- Page 61 and 62: trajes, adquirir la pólvora, reuni
- Page 63: indumentaria y aquella fotografía
- Page 66 and 67: Capitans Dies de Sant Vicent, dia 1
- Page 68 and 69: Cris Herrero Albero Imatges d ’un
- Page 70 and 71: Any 1973 40 anys fent Comparsa A la
- Page 73 and 74: Maseros
- Page 75 and 76: Ja ho hem passat Tot va començar e
- Page 77 and 78: Gràcies… S´apropen les festes g
- Page 79 and 80: com Marxa Cristiana “La Neta del
- Page 81: Els Sergents del Bàndol Moro A mé
- Page 84 and 85: Junta Directiva Presidente: Julio R
- Page 86 and 87: Capitán: Javier Bellod Ferriz Aban
- Page 88 and 89: Capitans 10 i 11 de maig de 2008 Fa
- Page 91 and 92: Moros Tariks
- Page 93 and 94: Acta Fundació Entrada 10 de Maig 1
- Page 95 and 96: B I A R 2 0 0 8 95 L A F E S T A
- Page 97: Músico y Tarik He sido músico y m
- Page 100 and 101: Rodella dels Moros Nous. Finals del
- Page 102 and 103: Familia Román Luna amics. Arriba e
- Page 104 and 105: De Muro a Biar I passa el temps i p
- Page 108 and 109: Entrevista a Tomás Camarasa - Des
- Page 110 and 111: “El Turrano” Rafael Revert Moli
- Page 112 and 113: La Constitución de Cádiz y la pre
- Page 114 and 115: Una Mirada a la Historia de Biar ri
- Page 116 and 117: Una Mirada a la Historia de Biar SA
- Page 118 and 119: Efemérides 2007 1 de enero, lunes
- Page 120 and 121: Efemérides 2007 Las dos esculturas
- Page 122 and 123: La más alta música La restauraci
- Page 124 and 125: José Soler Cardona Toque de víspe
- Page 126 and 127: Toque de vísperas ante el 150 Aniv
- Page 128 and 129: (Biar 1820-Pont Saint Esprit 1903)
- Page 130 and 131: L’Obra de D. Juan Garcia Navarro
- Page 132 and 133: La Foguera del Divendres de Dolors
- Page 134 and 135: ¡Ay del Reino, cuyo Rey es un Niñ
- Page 136 and 137: Pedro Santonja Sobre el Castillo y
- Page 138 and 139: Sobre el Castillo y la Villa de Bia
- Page 140 and 141: L’ús dels Sobrenoms i/o Pseudòn
- Page 142 and 143: L’ús dels Sobrenoms i/o Pseudòn
- Page 144 and 145: El “Xitxarra” un tren que passa
- Page 146 and 147: El “Xitxarra”. Un tren que pass
- Page 148 and 149: Resultados preliminares Excavación
- Page 150 and 151: Excavación Arqueológica de urgenc
- Page 152 and 153: Excavación Arqueológica de urgenc
- Page 154 and 155: ¿Qué le pasa al Plátano? damente
Any darrere Any<br />
Parlar <strong>de</strong> festa i si es tracta <strong>de</strong><br />
festes <strong>de</strong> Moros i Cristians<br />
més, és parlar d’una sèrie <strong>de</strong><br />
tradicions que s´han respectat per<br />
un poble i es reviuen any darrere<br />
any, década darrere década, però<br />
el més important són eixes xicotetes<br />
coses que cadasqun <strong>de</strong> nosaltres<br />
repetim tots els anys i són les<br />
nostres tradicions particulars.<br />
En les festes <strong>de</strong> <strong>Biar</strong> contem<br />
amb uns protagonistes d’excepció<br />
que són “les espies”.<br />
Les espies són uns personatges<br />
que intervenen en les festes <strong>de</strong><br />
Moros i Cristians <strong>de</strong> <strong>Biar</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
segle XIX i donen lloc, com molt bé<br />
<strong>de</strong>finíen a un programa <strong>de</strong> Canal 9,<br />
a una mostra folclorica única que<br />
és el ball <strong>de</strong> les espies, una dansa<br />
molt senzilla amb una música molt<br />
antiga que qualsevol persona pot<br />
ballar, però sense oblidar mai que<br />
no es tracta <strong>de</strong> cap carnestoltes,<br />
recor<strong>de</strong>m que les espies molta gent<br />
les ballava perque feia una promesa<br />
i fins i tot, les costava un gran<br />
sacrifici.<br />
La parafernàlia que envolta<br />
les primeres parelles <strong>de</strong>l ball és<br />
d’allò més curiós i jo sense adonar-<br />
me’n, em vaig veure formant part<br />
d’aquest selecte grup.<br />
La gent que em coneix sap que jo<br />
no havia participat mai en el ball<br />
<strong>de</strong> les espies però gràcies a una<br />
xarrada <strong>de</strong>l meu home Coloma,<br />
avui balle amb Alcaraz i sóm la<br />
sèptima parella.<br />
I és a casa d’Alcaraz i amb la ajuda<br />
<strong>de</strong> la seua dona Mati, on em vaig<br />
vestir d’espia per primera vegada,<br />
ja fa un grapat d’anys, amb roba <strong>de</strong><br />
Fina “la moxuna” que era la balladora<br />
d’Alcaraz i eixe any no podia eixir<br />
per motius personals i que ja no ha<br />
tornat a eixir. Com que tot en la<br />
festa es repeteix any rere any vaig a<br />
ca Mati i duc flors que m’encarregue<br />
<strong>de</strong> arreplegar <strong>de</strong>l jardí <strong>de</strong> ca els meus<br />
pares o d’algun amic per adornarnos<br />
els cabells i l “altar major”, i allí<br />
estan Paqui, Tere , Alba , Mª Rosa la<br />
d’ Alacant i la seua filla i entre totes,<br />
unes a altres ens aju<strong>de</strong>m a brunyirnos<br />
per al ball.<br />
I aquesta és la nostra xicoteta<br />
tradició particular: tots els anys el<br />
dia 11 <strong>de</strong> maig mentre els comparsistes<br />
baixen <strong>de</strong> la guerrilla i es<br />
preparen per a l’embaixada mora,<br />
nosaltres anem a casa <strong>de</strong> Mati i<br />
allí ens coloquem els mantons, les<br />
flors al cap, ens pintem els llavis<br />
d’un roig ben roig que és el que<br />
toca per a l’ocasió i fem rises <strong>de</strong> tot.<br />
I tots els anys Mati té preparada<br />
una taula amb les pastes típiques<br />
que ella mateix ha fet i sempre ens<br />
té algun licoret preparat que han<br />
dut Alcaraz i ella <strong>de</strong> l’últim viatge<br />
al que han anat i amb molta bona<br />
harmonia ens prenem una copeta i<br />
esperem que els nostres balladors<br />
Moxú, Coloma i Alcaraz vinguen<br />
a arreplegar-nos. Després anem<br />
<strong>de</strong>l seu braç a la plaça <strong>de</strong>l Raval<br />
a veure la Mahoma, fer-nos la foto<br />
<strong>de</strong> rigor i esperar en el nostre lloc,<br />
els primers llocs ni més ni menys,<br />
a que comence el ball.<br />
Des d’ací vull agrair-li a Mati<br />
que ens <strong>de</strong>ixe tots els anys fer<br />
aquest xicotet ritual que li dóna un<br />
altre sentit al dia 11 perquè són les<br />
coses més xicotetes les que fan més<br />
grans les nostres festes.<br />
Recordar també a Maria la <strong>de</strong>l<br />
forn, que ens ha <strong>de</strong>ixat aquest any<br />
i formava part <strong>de</strong> la segon parella.<br />
Bones festes i salut per a<br />
l’any que bé!<br />
ISA<br />
B I A R 2 0 0 8 107<br />
L A F E S T A