Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Any darrere Any
Parlar de festa i si es tracta de
festes de Moros i Cristians
més, és parlar d’una sèrie de
tradicions que s´han respectat per
un poble i es reviuen any darrere
any, década darrere década, però
el més important són eixes xicotetes
coses que cadasqun de nosaltres
repetim tots els anys i són les
nostres tradicions particulars.
En les festes de Biar contem
amb uns protagonistes d’excepció
que són “les espies”.
Les espies són uns personatges
que intervenen en les festes de
Moros i Cristians de Biar des del
segle XIX i donen lloc, com molt bé
definíen a un programa de Canal 9,
a una mostra folclorica única que
és el ball de les espies, una dansa
molt senzilla amb una música molt
antiga que qualsevol persona pot
ballar, però sense oblidar mai que
no es tracta de cap carnestoltes,
recordem que les espies molta gent
les ballava perque feia una promesa
i fins i tot, les costava un gran
sacrifici.
La parafernàlia que envolta
les primeres parelles del ball és
d’allò més curiós i jo sense adonar-
me’n, em vaig veure formant part
d’aquest selecte grup.
La gent que em coneix sap que jo
no havia participat mai en el ball
de les espies però gràcies a una
xarrada del meu home Coloma,
avui balle amb Alcaraz i sóm la
sèptima parella.
I és a casa d’Alcaraz i amb la ajuda
de la seua dona Mati, on em vaig
vestir d’espia per primera vegada,
ja fa un grapat d’anys, amb roba de
Fina “la moxuna” que era la balladora
d’Alcaraz i eixe any no podia eixir
per motius personals i que ja no ha
tornat a eixir. Com que tot en la
festa es repeteix any rere any vaig a
ca Mati i duc flors que m’encarregue
de arreplegar del jardí de ca els meus
pares o d’algun amic per adornarnos
els cabells i l “altar major”, i allí
estan Paqui, Tere , Alba , Mª Rosa la
d’ Alacant i la seua filla i entre totes,
unes a altres ens ajudem a brunyirnos
per al ball.
I aquesta és la nostra xicoteta
tradició particular: tots els anys el
dia 11 de maig mentre els comparsistes
baixen de la guerrilla i es
preparen per a l’embaixada mora,
nosaltres anem a casa de Mati i
allí ens coloquem els mantons, les
flors al cap, ens pintem els llavis
d’un roig ben roig que és el que
toca per a l’ocasió i fem rises de tot.
I tots els anys Mati té preparada
una taula amb les pastes típiques
que ella mateix ha fet i sempre ens
té algun licoret preparat que han
dut Alcaraz i ella de l’últim viatge
al que han anat i amb molta bona
harmonia ens prenem una copeta i
esperem que els nostres balladors
Moxú, Coloma i Alcaraz vinguen
a arreplegar-nos. Després anem
del seu braç a la plaça del Raval
a veure la Mahoma, fer-nos la foto
de rigor i esperar en el nostre lloc,
els primers llocs ni més ni menys,
a que comence el ball.
Des d’ací vull agrair-li a Mati
que ens deixe tots els anys fer
aquest xicotet ritual que li dóna un
altre sentit al dia 11 perquè són les
coses més xicotetes les que fan més
grans les nostres festes.
Recordar també a Maria la del
forn, que ens ha deixat aquest any
i formava part de la segon parella.
Bones festes i salut per a
l’any que bé!
ISA
B I A R 2 0 0 8 107
L A F E S T A