Libro fiestas 2008 - Ayuntamiento de Biar

Familia Román Luna
amics. Arriba el dia 12 de maig, el
primer acte en que representarem
la comparsa en la festa, la diana,
la guanyada del castell, tots els
membres de la família desfilant
junts, un conjunt d’emocions difícilment
d’expressar amb paraules.
Sempre hem sentit dir que la
festa no es tant sols eixir a desfilar,
també es festa els moments
que passes amb els amics als
dinars, en els moments compartits
fent un “colpet” entre els actes de
festa, i la veritat es que son estones
molt agradables i a vegades
entranyables.
Poc a poc transcorren les actes
de festa un darrere l’altre, i nosaltres
gaudint-los sense deixant-nosen
un. Tots els actes de les festes
ens pareixen igual d’importants,
representem la comparsa i hem de
102 M O R O S I C R I S T I A N S
fer-ho com cal, amb l’orgull de ser
Moros Nous.
Arriba l’últim dia de les festes, el
dia 13, per a nosaltres un dia molt
especial com ja hem dit abans, tot
el dia passa amb alegria i la il·lusió
normal de les festes, però quan
s’aproxima el moment de acomiadar
a la nostra patrona la Mare
de Déu de Gràcia, i ens preparem
per a fer-li la escolta, son molts els
sentiments que apareixen, no tant
sols als capitans, sinó als membres
de l’esquadra. Es un moment que
es viu amb molta serietat i sobrietat.
Enguany hem pogut comprovar
com s’emocionava mes d’un. Nosaltres
no era la primera vegada que
fèiem l’escolta, però enguany érem
els capitans. Quan comença l’acte i
en tota la plaça només es senten les
notes de la marxa de processó, fins
que acabem ocupant el nostre lloc al
costat de la Mare de Déu, i la gent
que està present trenca a aplaudir,
sons uns moments en que ens recorren
un cúmul de sensacions, que
no es que resulten difícils d’explicar,
sinó simplement impossible.
Arribem al final de les festes, la
tancada de la bandera, un moment
també molt emotiu, on donem per
acabades unes festes, però donem
la benvinguda a les següents, per
que la festa es una cosa continua,
un cercle on han de acabar unes
per començar unes altres.
I nosaltres amb la tristesa per
posar punt i final a la nostra capitania,
però contents d’haver culminat
un somni, ser capitans de la
nostra comparsa, els Moros Nous.
Família Román Luna