jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

94 RAFAEL TORRENT I ORRI
Ambdós cosmògrafs es distingeixen per estimar entranyablement
a llurs famílies, qualitat molt arrelada entre els jueus.
Els dos navegants sostingueren relació epistolar amb Gabriel
Sànchez, tresorer general d'Aragó i descendent de jueus conversos.
Quan començà l'amistat entre els dos cosmògrafs? Per bé que
allò més probable és que s'iniciés a Espanya, tampoc es pot excloure
la possibilitat d'haver-se començat abans, perquè el mateix Colon
ens informa haver vist el volcà Etna, a Sicília,^''^ la qual cosa prova
el seu sojorn en aquesta illa, on estigué també Jaume Ferrer, al
servei dels comtes de Mòdica.
Tanmateix cal tenir en compte que la gent de mar, llavors més
que ara, constituïa una classe a part, agermanada per l'ofici, en la
qual no representaven gran cosa les diferències de nacionalitat i
idioma. Era una casta tan poc unificada etnogràficament, com ho
era també molt poc en el terreny filològic, la parla en què s'expressava:
aquella singular lingua franca estesa per tota la Mediterrània.
XII
EL CLAVARl I LLOCTINENT DEL VESCOMTAT DE CABRERA
Quan Jaume Ferrer havia de residir a Barcelona, és probable
que ho fes al carrer de Mercaders, a la mateixa casa on visqué i morí,
l'any 1471, Violant de Prades, àvia d'Anna de Cabrera. Aquell immoble
degué ésser propietat dels vescomtes de Cabrera, habitat durant
llurs estades a la ciutat comtal.
El casament de Frederic Enriquez amb Anna de Cabrera reuní
en llurs persones quatre grans patrimonis, cada un d'ells suficient
per a enriquir esplèndidament a una família: el vescomtat de Cabrera
i Bas, el comtat de Mòdica, el senyoriu de Medina de Rioseco i
la riquesa que representava les propietats, rendes, beneficis i participacions
pròpies de l'Almirallat de Castella. Dit matrimoni constituïa
una de les primeres potències econòmiques d'Espanya, per no
dir la primera.
Per això és presumible que volguessin conservar l'esmentada casa
del carrer de Mercaders i que Jaume Ferrer, al servei dels seus
propietaris, l'habités, acompanyat de la seva mullei', Joana Pujadas.
S'ls A. BALLESTEROS BERETTA, obra esmentada, vol. V, p. 32.
64