jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 93
Rey de Jerusalén; yo soy siervo de aquel mismo sefior que puso a
David en este estado».^'*'
Semblants característiques es poden veure en l'opuscle de Jaume
Ferrer, «Meditació e contemplació sobre lo santíssim lloc del Calvari».
En aquest escrit, Ferrer de Blanes manifesta el seu interès i satisfacció
per haver visitat personalment la muntanya del Calvari i
el lloc on fou enterrat el cos de Jesucrist. Com Colon, participa de
l'anhel de rescatar la Casa Santa per a la Cristiandat-^"^
Com en el cas de Colon, no podem pas dubtar dels seus sentiments
cristians, però en tota la se\·a personalitat s'hi reflexa la nissaga
dels seus avantpassats.
Un altre aspecte comú entre ambdós era el sentit profètic tan
característic dels jueus. Colon es considera elegit pel Senyor per a
una missió singular. Ferrer veu en Dant no solament a un excels
poeta, sinó també a un «gran propheta», pel que sent fervorós entusiasme
i devoció.
Giovanni Papini ha escrit sobre el Dant: «Però tinc la sospita
de que armonitzava més amb el seu esperit el Vell Testament que
el Nou. En el Vell, degué sentir-se més a prop dels profetes. Aquella
seva necessitat d'advertir, d'amenaçar, d'anunciar en forma simbòlica,
però a l'ensems inspirada i crua, tant en els càstigs com en
la salvació futura, iguala el Dant amb els més grans profetes d'Israel.
En les seves lletres polítiques hi ha accents i imatges que recorden
les potents fulminacions d'Isaïas i de Jeremias».^*
Colon i Ferrer creien, com els ocultistes, en l'astrologia. Admetien
clarament —cosa poc ortodoxa— una influència directa dels
astres sobre les coses humanes.
Jaume Ferrer, en la seva glossa al Salm de la Creació, de Dant,
admet la influència astrològica a través dels set cels planetaris i
de les quatre esferes dels quatre elements, foc, aigua, aire i terra,
projectant-se en el món de les plantes, dels animals i de l'home.
Una de les característiques de Colon era la contínua queixa,
l'esperit jeremiac, signe hebraic. Els seus escrits estan plens de lamentacions.
Ferrer, en l'acte solemne del seu testament, surt amb
queixes contra la joventut inexperta, pròdiga i ingrata.
2^5 SALVADOR DE MADARIAGA, obra esmentada, p. 102.
2'i6 Sentenciós catholicas. Conté l'esmentat opuscle.
247 GIOVANNI PAPINI, Dante vivo, Editorial Apolo, Barcelona, 1949, pp. 32 i 2';3.
63