jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 139
cap a Castella, per a servir al seu senyor, l'Almirall, i per bé i utilitat
de Blanes.
Poc temps després, el 1526, moria Anna de Cabrera, la «molt
pietosa i a la vegada molt fidel», com resa la dedicatòria del seu
marit, el qual degué sentir amb tota l'ànima la pèrdua de la seva
estimada muller, més si recordem que no tenia descendència. En
certa ocasió, amb un deix de tristesa, va escriure: «No tinc fill ni
filla, sinó a la meva dona i a mi mateix, que només l'amor a Castella
ens féu canviar el nostre repòs, per venir a entendre en el seu».
Després de morir la seva muller, Frederic continua titolant-se
comte de Mòdica i vescomte de Cabrera i Bas, emperò, a partir del
1532, són ja els consorts Lluís Enriquez, nebot del primer, i Anna de
Cabrera, filla del bastard Joan de Cabrera, els que ostenten els esmentats
títols, segurament per cessió a ells dels béns de Catalunya
i de Sicília, procedents de l'esposa de Frederic.
Va heretar el Senyoriu de Medina de Rioseco i l'Almirallat el
seu germà Ferran, primer duc de Medina de Rioseco. En la seva
persona, l'emperador Carles premià els serveis prestats pel favorescut
i pel seu antecessor.
En morir, l'any 1542, dit Ferran, en el seu fill Lluís Enriquez,
nou Almirall Major de Castella, casat, el 1518, amb Anna de Cabrera,
s'uniren de bell nou tots els ienyorius que havien posseït Frederic
Enriquez i la seva muller, encara que fou per poc temps,
perquè el patrimoni dels Cabrera passà a la casa de Montcada.
L'almirall Frederic II va morir en el seu palau de Medina de
Rioseco, el 9 de gener de 1538. Ell, que havia fet alçar bells i riquíssims
sepulcres per a la seva muller i per a la seva cunyada,
volgué que les seves despulles mortals fossin sepultades ben modestament,
sense cap ostentació, sota terra, als peus d'aquells sarcòfags,
sepultura actualment amagada per l'entarimat de l'església.
En el seu testament, va disposar que, en una modesta lauda sepulcral,
hi fos escrita aquesta lacònica llegenda: «EUas estan do
merecen y yo do mer escó ».^*
Frederic Enriquez, amb tots els seus blasons, assolí la més alta
noblesa, quan donà aquella prova d'humilitat.
3^ E. GARCÍA CHICO, La Orden Franciscana de Medina de Rioseco, Boletín de
la Acadèmia de Bellas Artés de Valladolid, sense any. Apèndix VIII, p. 17 de l'es­
mentat butlletí i p. 49 de la separata; J. M. DE SOLX-MORALES, Fadrique Enríi/iíez de
Cabrera, revista "Pyrene", n.o 51, p. 1.396.
109