jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES Í37
potser, confusió en les persones? 0 és que, realment, va existir una
tal semblança física entre ells?
Amb aquest dubte, l'únic retrat amb autenticitat indiscutible de
l'almirall Frederic II és el que figura, junt amb el de la seva muller
Anna de Cabrera, als peus de la Madonna delle Grazie, bellíssima
obra del pintor palermita Pietro Ruzzolone, la qual hom pot admirar
en l'església franciscana de Sancte Marie di Gesú, a la ciutat
d'Alcamo, temple reedificat a costes dels dits comtes de Mòdica.^^
El vell temple de Nostra Senyora de VEsperanza, de Valdescopeso,
a mitja llegua de Medina de Rioseco, actualment desaparegut,
antic custodi, en sepulcres d'alabasire, de les despulles mortals dels
primers almiralls Enriquez, fou desplaçat, en temps de Frederic II,
per l'església conventual de Sant Francesc, a Medina de Rioseco,
fundat i convertit, per aquest darrer, en panteó familiar.
En el presbiteri del temple, a ambdós costats de l'altar major,
hi ha les estàtues sepulcrals, en actitud de pregar, de les dues germanes,
Anna i Isabel de Cabrera, muller i cunyada respectivament
de l'almirall Frederic II. Fou aquest el que va disposar fer esculpir
els bells sepulcres, quan ja havien transcorregut força anys de la
defunció i enterrament provisional d'ambdues senyores, especialment
de la darrera, car aquesta va morir l'any 1493, i la primera, el 1526.
Isabel de Cabrera va contraure matrimoni amb Bernardí Enriquez,
comte de Melgar, germà de l'almirall Frederic II. Les noces
degueren celebrar-se en el segon semestre de 1490, perquè el darrer
esmentat obtingué dels reis, el 17 d'agost del mateix any, facultat
per a fer donació al seu germà Bernardí de qualsevols béns, rendes
i heretats del seu mayorazgo, fins en quantia d'un cuento (un milió
de maravedís) i mig, amb la condició d'haver de contraure matrimoni
amb Isabel de Cabrera, germana de la muller de l'AlmiralL^"^
Aquesta donació és la primera mostra de l'afecte que Frederic
professava a la seva cunyada, la qual segurament ja llavors convisqué
amb la seva germana i el marit d'aquesta.
La segona prova d'estimació és l'esmentat sepulcre d'Isabel de
Cabrera, al costat de l'Evangeli del susdit temple. A la part superior
de l'enterrament, hi ha l'efígie de la comtessa de Melgar, agenollada
en un reclinatori i amb les mans ajuntades en actitud de pregar.
3^3 J. M. DE SOLX-MORALES, Fadrique Enriquez de Cabrera, revista "Pyrene",
n.i> 51, Olot, 1954, pp. 1395-1406.
344 Archivo de Simancas, Registro General del Sello, vol. II, Valladolid, 1961,
doc. 2.700.
107