jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

ÍÀUME FERRER DE BLANES 135
violento, tanto y por tal manera que de ello no se podia cobrar justa
y pacífica posesión. Y todo esto —conclou dit cronista— precedido
de palabras llenas de muy humanos y caritatives sentimientos»."^
És cert que el comte de Mòdica era de temperament «colérico
y mal suffrido», segons expressió del seu amic fra Antonio de Guevara.^2'
Però, també ho és que no era tossut ni rencorós, perquè l'encaterinament
se li passava aviat i sabia perdonar.
Antonio de Guevara, bisbe que fou de Guadix i de Mondoiïedo,
és autor, ultra les seves Epístolas -familiares, de tres notables obres:
Reloj de principes, Menosprecio de Corte y alabanza de aldea i Libro
de los inventores del arte de marear y trabajos de la galera.
Aquesta darrera obra, està dedicada al seu gran amic i protector
l'almirall Enriquez, escrita per indicació seva i per a complaure'!.
Les pàgines d'aquest llibre —de dramàtica picaresca— contenen interessants
notícies sobre còmits, patrons, pilots, mariners, timoners,
remers i bogavants.
Guevara fou el confessor de Frederic Enriquez i aquest el féu
designar Guardià del convent de Sant Francesc, a Medina de Rioseco,
fundat i atès constantment per l'almirall i la seva muller.
Guevara, home hàbil i eloqüent, fou adreçat set vegades al campament
dels comuners, per a parlamentar. Va aconseguir dividir-lo,
atraient-se a Pedró Girón, cap de les Comunitats, a la causa imperial.
Tanmateix l'almirall Enriquez i la seva muller es mostraren hàbils
negociadors, fins el punt d'aconseguir que el bel·licós bisbe Acufia
alcés el setge de Medina de Rioseco, en moments força compromesos.
Algú ha dit, sense proves, que els comtes de Mòdica li prometeren
que la vila de Rioseco es declararia per la Comunitat, però,
d'ésser cert, fora cosa rara i inexplicable que el bisbe de Zamora
ho hagués cregut.
Menéndez Pidal atribueix a Antonio de Guevara la redacció del
memorable discurs que Carles V llegí, el setembre de 1528, davant
el Consell d'Estat, per anunciar el seu projectat viatge a Itàlia i a
l'Imperi, «per a treballar amb el Papa per tal que es celebri un general
concili a Itàlia o a Alemanya, per a desarrelar les heretgies i
reformar l'Església».^"
Una de les parts més destacables del discurs és quan l'orador
338 B. VALENTIA CASTAÍ5EDA, obra esmentada, pp. 107-8.
33' FR. ANTONIO DE GUEVARA, Epístolas familiares, Salamanca, 1578, p. 138.
*«> M. FERNXNDEZ ALVAREZ, obra esmentada, pp. 176 i 655.
105