jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

iM RAFAEL TORRENT I ORRÍ
sa de Mòdica, de molts cristians sentiments —diu el cronista—, lamentant-se
de que abans no l'haguessin assabentat d'allò succeït, perquè,
de tenir-ne notícia, ella hi hagués posat remei. I, en efecte, així
ho féu.
Ells perseguits varen romandre a l'església tot el dia, i l'endemà,
per ordre de la comtessa, persones del seu palau els varen treure,
per a reintegrar-los a llur casa, així com els hi foren retornats llurs
béns. A més, un pregó ordenà que ningú no intentés molestar-los.
De la pietat i esperit generós d'Anna de Cabrera, n'ha quedat
deguda constància en el capítol precedent.
Alguns cronistes, apassionats partidaris dels comuners. parlen
de l'almirall Enriquez amb molta duresa. Benito Valencià Castafieda
arriba a escriure que Frederic fou «seiïor recio demàs de lo que era
razón, de mucho Ímpetu y coraje, y mas amigo de desanudar dificultades
con la fuerza de su brazo y la autoridad de su poder que
no con mediaciones y normas de justicia».^^'
Per a saber que la darrera imputació no és certa del tot, n'hi
ha prou en recordar allò que fins ací ha quedat escrit i documentat.
El mateix Valencià Castaneda reconeix més endavant que l'Almirall
Major de Castella «parece que era blando y se enternecía con
las angustias de sus víctimas, en cuanto se le pasaban la fúria y la
rigurosidad».
Posteriorment, afegeix: «Si por ultimo, como algunos dijeron,
se hizo manso y sosegado, hay muchos motivos para indicar que la
mansedumbre y el sosiego llegaron solamente cuando muy viejo ya
se vió al cabo de sus dias y sentió con més ajudeza el agobio y el
embargo de sus culpas».
També el mateix cronista ens conta que Frederic Enriquez solia
dir, amb raó, que en els negocis de diners «mas valia que lo pagase
su facienda que no su ànima». Que «muchos afios adelante, cuando
poco mas de uno le restaba de vida, otorgó ante el escribano
Gaspar Velàzquez una escritura por la cual exonero a la villa de
Rioseco de la carga de los huéspedes, reconociendo los inconvenientes
que había ocasionado, el ningú n derecho a imponerlo y que el
aprovechamiento hasta entonces se hizo fué precario e clandestino e
334 B. VALENCIÀ CASTANEDA, Crónicas de antar'io tocantes a la M. N. y M. L. villa
de Medina de Rioseco, sacadas del archivo municipal, por Mancio del Prado y publicadas
por... Valladolid, 1915, pp. 98-9.
337 B. VALENCIÀ CASTANEDA, obra esmentada, p. 95.
104