jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
132 RAFAEL TORPENT I ORRÍ<br />
Fre<strong>de</strong>ric Enriquez, comte <strong>de</strong> Mòdica, almirall <strong>de</strong> Castel<strong>la</strong>, amb el<br />
pretext <strong>de</strong> sofrir un mareig, sortí <strong>de</strong> <strong>la</strong> reunió per anar-se'n a casa<br />
seva, i, durant <strong>la</strong> festa i Capítol, no estigué junt al rei. I alguns<br />
<strong>de</strong>ien que dit comte almirall havia fingit aquel<strong>la</strong> indisposició perquè,<br />
segons les Ordinacions i Estatuts <strong>de</strong> l'Ordre, no podia, en anar<br />
a l'església, ni al retorn d'el<strong>la</strong>, estar tan a prop <strong>de</strong>l monarca com<br />
eia <strong>la</strong> seva voluntata.^^"<br />
L'almirall Enriquez assistí als funerals celebrats a Barcelona per<br />
<strong>la</strong> mort <strong>de</strong> Maximilià I d'Àustria, cosí <strong>de</strong> Carles I d'Espanya. Aquest<br />
dt'rrer, el substituí com a Emperador, mitjançant una disputada<br />
elecció, el 28 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1519, motiu pel qual partí a Alemanya, sen-<br />
.se consultar a les Corts <strong>de</strong> Castel<strong>la</strong>, omissió que fou causa <strong>de</strong> molts<br />
disgustos.<br />
A Toledo començà un moviment <strong>de</strong> rebel·lió, seguit per d'altres<br />
ciutats, les quals <strong>de</strong>manaren que el rei no s'absentés, que no fos<br />
permès treure moneda <strong>de</strong>l país i que no s'atorguessin càrrecs a estrangers.<br />
L'emperador Carles, el maig <strong>de</strong> 1520, embarcava per anar a F<strong>la</strong>n<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ixant com a governador i representant seu al car<strong>de</strong>nal Adrià<br />
d'Utrech.<br />
El creixent malestar originà <strong>la</strong> sublevació <strong>de</strong> les Comunitats, al<br />
començament <strong>de</strong> caràcter nacional, en <strong>la</strong> que hi figuraven molts representants<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> petita noblesa, artesans, comerciants, baix clero i<br />
c<strong>la</strong>sses popu<strong>la</strong>rs. Fou principalment un moviment urbà, <strong>de</strong> comunitats<br />
municipals. Josep Antoni Maravall l'ha qualificat <strong>de</strong> <strong>la</strong> primera<br />
revolució <strong>de</strong> caire mo<strong>de</strong>rn d'Espanya i probablement d'Europa.<br />
Davant el <strong>de</strong>senvolupament d'aquel<strong>la</strong> revolució, per atendre en<br />
part les rec<strong>la</strong>macions castel<strong>la</strong>nes, Carles V, en no po<strong>de</strong>r retornar a<br />
Espanya, projectà <strong>de</strong>signar, junt a Adrià d'Utrech, a d'altres dos governadors<br />
<strong>de</strong> Castel<strong>la</strong>, <strong>els</strong> quals fossin —segons recomanació <strong>de</strong>l Consell<br />
Reial— dos cavallers rics <strong>de</strong> sang, vells en dies, generosos en<br />
parents, po<strong>de</strong>rosos en estats i, sobretot naturals <strong>de</strong>l país.<br />
D'acord amb aquest consell, <strong>de</strong>signà a l'almirall Enriquez i al<br />
con<strong>de</strong>stable <strong>de</strong> Castel<strong>la</strong>, Inigo <strong>de</strong> Ve<strong>la</strong>sco.^^'<br />
330 J. M. DE SOLÀ-MORALES, Un error heràldica en <strong>la</strong> catedral <strong>de</strong> Barcelona v<br />
un problema iconogràfica, aínbas en torno al Almirante Mayor <strong>de</strong> Castil<strong>la</strong>, D. Enri-<br />
que Enriquez <strong>de</strong> Cabrera, revista "Hidalguía", núm. 23, Madrid, julio-agosto 1957, pà<br />
gina 485.<br />
33' FR. P. DE SANDOVAL, obra i vol. esmentats, p. 267.<br />
102