jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES l3Í
Catòlics, per a contraure matrimoni amb l'arxiduc Felip, el futur
sobirà dels Països Baixos.^^*
El comte de Mòdica fou a tothora un ferm defensor dels drets
de la reina Joana, motejada la Boja potser abans de ser-ho, per
creure que ella era la veritable reina de Castella, per damunt de les
pretensions del seu marit, Felip el Formós, acceptat com a regent
pel primer de manera forçada, per guardar fidelitat a Ferran el Ca-
tòlic.327
L'almirall Enriquez, d'acord amb els desigs de la reina Joana,
fou el principal promotor de la crida feta a Ferran el Catòlic, perquè
és fes càrrec de bell nou de la Regència de Castella, cosa que féu
amb l'encert acostumat, fins el moment de la seva mort, ocorreguda
el 23 de gener de 1516, en una modesta casa de camp, prop de
Madrigalejo, per no donar temps a arribar a aquesta vila. L'acompanyava
en el seu viatge a Andalusia i el va veure morir, Frederic
Enriquez, el seu fidel i estimat cosí.
Aquest, el 6 de gener de 1510, obtingué un nou Almirallat, el del
regne de Granada.^^
El 5 de març de 1519, en una solemne cerimònia celebrada a la
catedral de Barcelona i presidida pel rei Carles, ingressaren a l'ürdre
del Toisó d'Or vuit nobles, entie ells, el comte de Mòdica.
El comte de Benavente no volgué ingressar, tot dient que ell
era molt castellà i no s'honorava pas amb blasons estrangers, perquè
n'hi havia de tan bons en el regne i, a la seva consideració,
millors.
Potser Frederic Enriquez es va penedir de no haver seguit el
mateix comportament, car, per bé que consta la seva presència
en la imposició de collars, la seva actitud resulta quelcom ambigua,
a judicar pel contingut de l'acta original. La part que interessa, traduïda,
diu: «Així que el rei partí de la seva residència per anar a
les primeres Vespres de l'Ordre, en el moment que els senyors cavallers
es disposaven a fer allò que els seus Estatuts els menava,
326 N. SANZ I RUIZ DE LA PENA, Doi'ia Jiiana de Castilla, Ediciones Luz, Ma­
drid, 1939, p. 62.
327 N. SANZ I RUIZ DE LA PENA, obra esmentada, pp. 170-3.
328 PEDRÓ MEXÍA, Historia del Emperador Carlos V, edició i estudi de J. de
Mata Carriazo, Espasa-Calpe, S. A., Madrid, 1945, p. 42.
329 FR.- PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia del Emperador Carlos V, Biblioteca
de Autores Espanoles, Ediciones Atlas, vol. I, Madrid, 1955, p. 145.
101