jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

130 RAFAEL TORFENT I ORRI
ris i de notòria activitat en tots els ordres de la vida pública. Aquest
caràcter tingueren les donacions de béns jueus al cardenal de Espana,
a l'almirall Enriquez, a la duquesa d'Alburquerque, als Fonseca
i a d'altres, així com a les esglésies de Toledo i de Salamanca, entre
d'altres.ss-)
Poc temps visqueren, les religioses clarisses, en el primer emplaçament
de llur monestir. L'any 1499, passaren a un altre edifici,
manat construir per l'Almirall i, més tard, el monestir s'alçà definitivament
prop de la porta de Posada i llindant al camí reial.
La fundació és deu a l'amor que Anna de Cabrera sentia per a
la segona Ordre seràfica. En el se-u testament, llega tres-cents mil
maravedís de renta perpètua «per a dot i fundació del dit monestir
i manteniment d'abadesa i monjes».^^^
Les moltes transformacions sofertes pel monestir, fa impossible
actualment assenyalar la primitiva obra de l'arquitecte Gaspar
de Solórzano, autor també de la catedral palentina.
El dintell d'una de les portes del temple de les clarisses conté
un gran escut dels Enriquez, tallat en pedra. En el mur de tanca de
la clausura hi ha una bella portalada de pedra, amb un arc rebaixat.
En el seu requadre, hom pot veure dos esculpits escuts dels vescomtes
de Cabrera.
XVI
ESBÓS HUMÀ D'ANNA DE CABRERA I DE FREDERIC ENRIQUEZ
El present treball no pretén fer la biografia de l'almirall major
de Castella, protagonista de cabdals fets històrics, ni de la seva muller
Anna de Cabrera, ja que es limita a ésser una aportació a l'estudi
de concrets aspectes.
Malgrat això, per a conèixer i valorar degudament aquests, convé,
ultra una síntesi biogràfica, presentar un esbós, almenys, de
llurs figures humanes, de llur fesomia psíquica i moral.
Frederic Enriquez, el mes d'agost de 1496, fou nomenat cap de
la flota que va conduir a Flandes a la infanta Joana, filla dels Reis
324 TARSICIO DE AZCONA, Isabel la Catòlica, B.A.C., Madrid, 1964, pp, 651-2,
325 E. GARCÍA CHICO, obra esmentada, pp. Í59-60.
100