jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 129
ficència, esperonà la construcció dels tres temples parroquials, de
categoria catedralícia: Santa Maria de Mediavilla, Santiago i Santa
Cruz.
La façana principal de Santa Maria de Mediavilla conté el blasó
del comte de Mòdica, prova de la seva intervenció en les obres del
temple. Dintre del mateix, hi ha un Crist jacent, de traç perfecte,
obra de Mateo Enriquez, escultor natural de Medina de Rioseco.
Kom ignora si era un parent de l'Almirall o un afillat o protegit seu.
En el riquíssim vestuari guardat a la Sagristia d'aquell temple,
s'hi pot veure unes dalmàtiques i una capa pluvial, en les quals un
hàbil artífex del segle xvi, potser Mancio de Benavente, brodà en
la seda l'escut de l'almirall Frederic II i un bell passatge de la vida
de Sant Francesc.
L'hospital més important de Medina de Rioseco, al segle xvi,
fou el Santi Spiritu o de Santa Anna, a la plaça Major, gràcies a la
decidida protecció dels comtes de Mòdica, especialment d'Anna de
Cabrera, la qual, en el seu testament, deixa manat: «que es comprin
cent mil maravedís de renta perpètua cada any per a sempre més»,
amb destí l'esmentat hospital, també dit de la condesa.
De l'església d'aquest hospital, desaparegut en l'època de l'exclaustració,
procedeix la magnífica talla de Santa Anna, de tamany
natural, en actitud sentada, de faç plena de dolcesa i els plecs de
la seva roba cauen amb gràcia. Aquest exemplar del segle xvi, avui,
pot ésser admirat a l'església conventual de Santa Clara, damunt
pedestal, a un costat de l'altar major.
Aquest convent de monges clarisses fou fundat a l'antiga sinagoga
de Medina de Rioseco, la qual, amb motiu de l'expulsió de 1492,
va passar, amb les seves principals dependències, a mans de Frederic
Enriquez, per disposició reial, però aquest la donà a l'Ordre de
Santa Clara, per a fundar allà un monestir.
El populós barri jueu s'estenia pels voltants de la vila, prop de
la muralla, entre les portes de Castro i de San Miguel. A l'antic call
judaic, es formà, pocs anys després de l'expulsió, un barri d'agricultors
i terrissers.^23
Bona part dels béns jueus foren donats als senyors de les poblacions
on hi havien calls. Amb ço, la Corona pretenia compensar
els danys causats per la marxa de gents alineades en aquells territo-
323 E. GARCÍA CHICO, Catdlogo Monumental de la Provincià de Valladolid, Me­
dina de Rioseco, vol. 1, Diputación Provincial de Valladolid, 1960, pp. 23, 38 i 159.
99