jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

126 RAFAEL TORRENT I ORRI
Pere Bisbe i Pere Solà, cardadors de llana, de dita vila de Blanes».^
L'església parroquial de Santa Maria de Blanes ha gaudit, fins
avui, de singular prestigi, per haver estat visitada per un rei, Alfons
el Magnànim, i per un pontífex, Benet XIII, així com per guardar
les despulles de Bernat Boades, rector de Blanes, al segle xv.
Ara, també sabem que fou enterrat en el cementiri de la mateixa
església el cos de «l'espanyol més competent en matèria de cosmografia
de la seva època, segons frase de Roselly de Lorgues.^'
Amb molt bon encert, Blanes va dedicar, fa temps, a aquell patrici,
el seu millor carrer. Ara, acabades les obres de defensa de la
platja i de la seva ampliació, s'afanya a construir un magnífic passeig
marítim, on hi ha el projecte d'erigir un monument a la memòria
de Jaume Ferrer i de Colon, units per l'amistat i la col·laboració
científica, grup escultòric obra de l'escultor blanenc Jaume
Coll.
Si aquest meritíssim projecte, per damunt de totes les dificultats
sorgides, arriba a ésser una realitat, serà cosa digna de lloança.
XV
ELS COMTES DE MÒDICA, BENEFACTORS DE LA VILA
DELS ALMIRALLS
La primera residència dels comtes de Mòdica a Medina de Rioseco
fou el castell medieval dels Enriquez, alçat al cim d'un turó,
formidable defensa de la vila, del qual avui no en resta ni vestigis,
perquè les seves pedres foren aprofitades per a edificar la caserna
de Caballeria, pels voltants de la porta d'Ajugar.
D'aquest castell, el cronista riosecà, Garcia Escobar, explica que
ocupava, el cinturó de la muralla, una planta quadrilàter rectangular,
dintre de la qual, en una punta avançada, la màs alta, hi havia
el propi castell. Al nord, tenia la plaça d'armes, en una esplanada
320 Aquesta nota, escrita en llatí, està en el testament referit, al final del dors
de la segona fuUa, gran foli.
321 COMTE DE ROSELLY DE LORGUES, Christophe Colom; histoire de sa v/e, et
de ses vojases, d'après documents authentiques tirés d'Espagne et d'Italie, París, 1856.
La millor traducció castellana és la de P. Casabó i Pagès, en tres volums, Barcelo­
na, 1S92.
96