jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

120 RAFAEL TORRENT í ORRI
Malgrat la data d'aquesta, no crec pas que Jaume Ferrer emprengués
el viatge a Medina de Rioseco o a Valladolid (l'Almirall li
escriu des de Valladolid, on té un palau) de seguida, perquè atorga
testament, el 19 del proper gener, a Blanes. Àdhuc és probable que
el motiu de fer-ho aleshores fos 2I temor de sofrir algun percanç o
enfermetat greu a l'emprendre, en el rigor de l'hivern i als seus
anys, tan llarg viatge i amb les dificultats de locomoció de l'època.
El testament de Jaume Ferrer té un gran interès, per la seva
extensió i pel seu contingut, per bé que es dóna el cas lamentable
de no fer esment dels noms dels seus pares, noms que ha estat
precís deduir, després de laboriosa recerca i examen de nombrosos
protocolsi^
En el testament que vaig trobar consta que Jaume Ferrer «era
natural de la parròquia de Vidreres del bisbat de Gerona, ara domiciliat
en la vila de Blanes». Més endavant afegeix: .«La sepultura emperò
al meu cos faedora elegesch en lo sementiri de la sglesia de
Blanes en lo vas 'propi meu en lo qual son estats los cosos soterrats
de mon pare y mare y altres predessesscrs meus».
Així, doncs, queda documentalment confirmada la notícia continguda
en el llibre Sentencias catholicas i després copiada per fra
Roig i Jalpí,^^° d'ésser, Jaume Ferrer, natural de la parròquia de
Vidreres i domiciliat a Blanes.
El seu testament comença per designar manumissors, encarregats
de fer complir les seves darreres voluntats, a la seva muller
Joana i a «Rafel Anthoni Coll criat meu», fill de Marc Coll, notari
de Pineda i de Montpalau, i de la seva muller Joana.
309 A. H. P. de G., Blanes, vol. n.o 48, any 1526. Notari Antoni Pujadas. El
testament està escrit en dues fulles de tamany gran foli, doblades, per ésser més llar­
gues i més amples que els folis del llibre, i unides al mateix, entre dos dels primers
folis, sense numerar, en ésser cosits tots els folis que formen el llibre. Així es féu,
per ésser el testament ològraf, és a dir, escrit i signat pel propi testador, amb data
19 de gener de 1526. En el mateix mes, fou protocolitzat pel notari Antoni Pujadas,
amb la signatura de set testimonis: Antoni Casellas, clavari de l'església de Santa
Maria; Joan Thió, pvre.; l'honorable Rafael TorriceUa, jurat; Esteve Florit, mercader;
Sebastià Sabater, teixidor de robes de llana; Miquel Oliu, paraire; tots ells de la vila
de Blanes, i Joan Raurell, bracer de la parròquia de Sant Llorenç del Mont.
310 FRAY JOAN GASPAR ROIG I JALPÍ, Resumen historial de las grandezas y anti-
güedades de la ciudad de Gerona, Barcelona, 1678. Exemplar de la Biblioteca del Pa­
lau de Peralada, foli 502 v.
90