jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1Í8 RAFAEL TORRENT I ORRI<br />
Tampoc no po<strong>de</strong>m oblidar que el gran humanista sicilià, Lucio<br />
Marineo Siculo, vingué a Espanya sota el mecenatge <strong>de</strong>l comte <strong>de</strong><br />
Mòdica, Fre<strong>de</strong>ric Enriquez.<br />
Hom pot veure que Jaume Ferrer tingué moltes avinenteses per<br />
llegir <strong>la</strong> Commedia <strong>de</strong> Dante en versió original, sense necessitat <strong>de</strong><br />
reproduir comentaris aliens, encara que <strong>els</strong> coneixes.<br />
Com molt bé diu Rubió i Ba<strong>la</strong>guer, les Sentències són el més<br />
expressiu testimoniatge <strong>de</strong>l coneixement <strong>de</strong> Dante a Catalunya, <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> traducció d'Andreu Febrer.<br />
Ha estat Millàs i Vallicrosa, l'historiador <strong>de</strong> les Ciències <strong>de</strong>ls<br />
pobles hispànics, l'autor que ha estudiat amb major extensió i profunditat<br />
no so<strong>la</strong>ment <strong>els</strong> escrits cosmogràfics <strong>de</strong> Jaume Ferrer, sinó<br />
àdhuc <strong>els</strong> literaris.^'"<br />
Ruiz i Calonja esmenta a Ferrer <strong>de</strong> B<strong>la</strong>nes com autor, a <strong>la</strong> fi<br />
<strong>de</strong>l segle xv, <strong>de</strong> les Sentències que transcriu versos originals amb<br />
comentaris cata<strong>la</strong>ns, seguits <strong>de</strong> meditacions sobre el Calvari.'"^<br />
No és pas d'estranyar que Joan Ruiz escrigui que dita obra és<br />
<strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle xv, perquè així ho hcvien cregut sempre <strong>els</strong> his-<br />
. toriadors prece<strong>de</strong>nts. Però ara po<strong>de</strong>m donar com a data més segura<br />
<strong>la</strong> tercera dècada <strong>de</strong>l segle xvi.<br />
Martí <strong>de</strong> Riquer també esmenta a Jaume Ferrer, com un <strong>de</strong>ls<br />
comentaristes <strong>de</strong> Dante, però ho fa només <strong>de</strong> passada, doncs el<br />
darrer <strong>de</strong>ls tres volums fins ara publicats <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva monumental<br />
Història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Literatura Cata<strong>la</strong>na, acaba sense arribar a l'època <strong>de</strong><br />
Jaume Ferrer.^<br />
Ferrer <strong>de</strong> B<strong>la</strong>nes, en el seu doble aspecte <strong>de</strong> cosmògraf i lite-<br />
, rat, més que un home <strong>de</strong>l Renaixem.ent o <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong> l'Edat<br />
Mo<strong>de</strong>rna, fou un esperit medieval, en el millor sentit <strong>de</strong> <strong>la</strong> parau<strong>la</strong>,<br />
és a dir, una ànima contemp<strong>la</strong>tiva i piadosa, plena d'admiració per<br />
raturas Hispànicas, vol. III, Editorial Barcino, S. A., Barcelona, 1953, p. 789. Del ma<br />
teix autor: La Cultura Cata<strong>la</strong>na <strong>de</strong>l Renaixement a <strong>la</strong> Decadència, Edicions 62, Bar<br />
celona, 1964, pp. 23-4.<br />
303 j. RUBIÓ I BALAGUER, primera obra esmentada, p. 842.<br />
304 J. M. MILLÀS I VILLICROSA, Estudiós sobre historia <strong>de</strong> ta ciència espaüo<strong>la</strong>,<br />
C. S. <strong>de</strong> I. C, Barcelona, 1949, pp. 461-69.<br />
3°5 JOAN RUIZ I CALOXJA, Història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Literatura Cata<strong>la</strong>na. Pròleg <strong>de</strong> Jordi<br />
Rubió i Ba<strong>la</strong>guer, Editorial Tei<strong>de</strong>, Barcelona, 1954, p. 195.<br />
3W MARTÍ DE RIQUER, Història <strong>de</strong> <strong>la</strong> Literatura Cata<strong>la</strong>na, vol. II, Edicions Ariel,<br />
Barcelona, 1964, p. 383.<br />
88