jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

116 RAFAEL TORRENT I ORRI
y man ab lo present meu testament que tots y sengles bens meus
mobles e inmobles sien inventariats e sien servats per lo hereu meu
devall scrit; emperò que la dita muller mia sen puga servir tot lo
temps de la vida sua stant ella casta sens marit; y per quant yo confio
molt de la bondat y conciencia de la dita Joana muller mia, per
so li e lexat amb complit poder tots los fruits de la mia heretat (hi
ha una sola paraula indesxifrable) tinc ferma crenssa que tot lo que
avanssarà dels dits fruits convertirà en coses que Déu serà servit
y mon hereu ne rebrà utilitat i aument; y per semblant confio yo
molt de mon hereu devall scrit qui serà tant virtuós, amant y tement
de Déu que ell tractarà tant be la dita muller mia e li serà
tant obedient que veentlo ella tal lo tractarà com a fill. Emperò perquè
dels homens jovens la speriencia mostra grans desordens maiorment
com los es comanat regiment de bens temporals los quals no
sabent com es guanyen molt fàcilment y sens prudència los scampen
y destruen per ont sovint se segeix que la indiscreta mal regida
joventut dels intemperants fills es causa de dolorosa vellesa a llurs
pares qui amb molts trevalls y diligència an feta casa y los imprudents
fills la disipen y desfan per lo qual cosa a mi aperegut lexar
axi complit poder a la dita muller present mia, placia a nostre Senyor
Deu que tot sia al seu sant servei y salut de lanima mia».^*
Aquest paràgraf s'aparta dels formulismes rituals dels protocols,
cosa que confirma que fou redactat per Jaume Ferrer, amb una expressió
ben personal, reflexe del seu tarannà.
Al segle XVI són força escassos els autors catalans que escriuen
en llengua vernacla, per sofrir un període de gran decadència. Aquest
fet fa acréixer l'interès de la prosa catalana de Ferrer de Blanes,
encara que no excel·leixi per la seva vàlua literària.
Fou Manuel Milà i Fontanals el primer que va cridar l'atenció
sobre l'aspecte dantesc de l'obra Sentenciós catholicas, però es limità
a esmentar-la, junt amb el nom del seu autor, entre els glossadors
de la Divina Comèdia.^'
Manuel Schiff fa una breu referència a l'esmentat treball de
Jaume Ferrer, en un paràgraf on, després de comentar els Prover-
2" A. H. P. de G., Blanes, vol. n.o 48, sense foliar. Notari Antoni Pujadas. Tes­
tament ològrat de Jaume Ferrer de Blanes, insert i protocolitzat entre les primeres
pàgines.
297 MANUEL MILÀ I FONTANALS, Estudiós sobre historia, lengua y literatura de
Cataluna, vol. III de les seves "Obras completas", Barcelona, 1890, p. 503.
86