jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 89
Prossegueix la lletra: «Yo, sènior, contemplo este gran misterio:
la divina e infallible Providencia mandó al gran Tomàs de Occidente
en Oriente por manifestar en índia nuestra Sancta y Catòlica
Ley; y a vos, sènior, mandó por esta opposita parte de Oriente
a Poniente, tanto que por Divina Voluntad sois legado en Oriente,
y en las extremas partes de índia superior para que oyan los siguientes
lo que sus antipasados negligeron de la predicación de Tomàs:
adonde se cumplió in omnem terram exivit sonus eorum: y
muy presto seréis por la Divina Gracia en el sinus magnus, acerca
del cual el glorioso Tomàs dejó su.sancto cuerpo».
Hom veu que Ferrer participava del mateix error de Colon,
creure que aquest havia arribat per Occident als confins de la Índia.
A continuació, el primer diu al segon que la seva empresa és
com la d'un apòstol o ambaixador de Déu, donar a conèixer el seu
sant nom en terres de pagans.
Amb un deix d'ironia, Ferrer contraposa la vida de tants magnats
i cardenals de Roma, als quals la gravetat i pes de llurs grans
mantells i la dolçura de llur regalada vida els treu les ganes de
seguir el ver camí, l'emprès pel Príncep dels Apòstols, amb el seu
sant exemple. Adverteix al gran descobridor que davant les glòries
humanes, ha d'exclamar amb el Salmista: Non nobis, Domine, non
nobis, sed nomini tuo da gloriam.
A aquesta censura de la vida cortisana de Roma, coneguda per
Ferrer durant la seva estada a Itàlia, el P. Elorduy^* i Ballesteros
Baretta '^'' hi noten un regust erasmita.
Marcel Bataillon, en la seva famosa obra sobre la influència
d'Erasme a Espanya, ha demostrat que els seus principals adeptes
eren de procedència conversa.^^^ Per bé que és probable que Jaume
Ferrer ho sigui, crec que no fou Erasme sinó Dant el que pogué influir
en aquelles manifestacions, semblants a les d'altres renaixentistes
espanyols, com Rodrigo Maldonado, sense necessitat d'ésser
erasmites.
La part més interessant de la lletra comentada és la que ccnté
el parer del cosmògraf: «La Reina nuestra seniora me mandó que
236 ELEUTERIO ELORDUY, ha idea de Imperio, Madrid, Espasa-Calpe, S. A., any
1944, p. 25.
237 MARCEL BATAILLON, Erasme et VEspagne. Recherches siir l'histoire spirituelle
du XIV° siècle, París, 1939. Traducció en castellà: Erasmo y Espana, 2 vols, Mèxic. 1950.
233 A. BALLESTEROS BERETTA, obra i vol. esmentats, p. 294.
59