jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 113
és a dir, Mare de Déu. Per tant, gairebé participa del culte degut
a Déu.
Jaume Ferrer es fa ressò de les paraules de Dante, quan assegura
que, gràcies a la intercessió de la Verge, pogué vesllumar quelcom
de la incomprensible essència divina.
Quan el poeta s'eleva fins a la Reina del Cel, encegat pel fulgor
dels àngels vestits de llum, no pot veure-la, però Sant Bernat, company
del poeta, l'indica el mitjà: l'oració. Aleshores, comença amb
aquesta bellíssima invocació:
Vergine Madre, figlia del tuo figlio
Umile ed alta pui che creatura...
Aquestes paraules, més la súplica de Beatriu i dels sants que
volten a la Verge, fan que la Mare benigna es mostri als ulls de
Dante, el qual no s'atreveix a descriure la visió, car no hi ha paraules
per a expressar-la.
Així conclou la Commedia, la qual no és solament Divina, sinó
el poema de tot l'univers visible i invisible, físic i metafísic, humà i
diví, subterrani i astral. Per això, no té res d'estrany que fes tan
pregona impressió a Jaume Ferrer, fins el punt de veure's mogut a
comentar-lo.
El segon treball contingut en el llibre Sentencias catholicas és:
«Meditació e contemplació sobre lo santíssim loch de Calvari, feta
per Mossèn Jaume Ferrer, lo qual trobi (Rafael Ferrer Coll) en lo
mig de les sues ores, en las quals estan il·luminats los misteris de
la passió de nostre suprem Deu creador y redemptor».
. L'autor explica l'interès que tingué en visitar personalment la
muntanya del Calvari, el locus redemptoris nostre, el lloc més sant,
així com on fou enterrat Jesucrist.
Conte que enmig del temple del Sant Sepulcre penjava una
corda amb una pedra, en la qual hi havia aquesta inscripció llatina:
«Hic est locus ubi fuit inuentum caput ade id est medius mundi».
Ja David havia profetitzat: «Operata est salus in medio terre».
Jaume Ferrer, segons sembla, participava d'aquesta creença, desmentida
per les noves descobertes oceàniques.
Hom pot considerar com part integrant de la seva labor literària,
la lletra que Jaume Ferrer escriví a Colon, ja coneguda, i també
part del testament atorgat pel primer, el qual diu que fou «scrit de
ma mia pròpia».
Heus ací l'al·ludit fragment: «Seguida emperò la mort mia vull
85