jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

114 RAFAEL TORRENT I ORRI
Del zafir, esmenta dues classes: els orientals i els trobats al
Puy de França, aquests inferiors als primers.
En les turqueses, distingeix quatre classes: les procedents de
Pèrsia, al confí de la Índia, extra Ganges, a una província dita Bussaquia,
les quals són les millors i més apreciades; les procedents de
la província d'Aiamia, entre Asíría i Armènia; la tercera classe es
troba a Turquia, en un lloc muntanyós dit Calindria, de la Natàlia,
menys estimades que les anteriors; finalment les d'Andalusia, a Espanya,
són de poca estima.^^
Aquest examen de les pedres precioses revela a l'expertíssim
lapidari, enamorat de la seva professió.
El seu escrit prossegueix diguent que la segona cosa que necessita
l'home, per aconseguir la vida eterna, és conèixer-se a si mateix,
fer examen de consciència i veure quina mena d'obres ha realitzat,
en el pretèrit i en el present. Aquestes consideracions són presidides
per un elevat caràcter moral.
Comenta els Proverbis dels «saui y pruden Cavaller de reverent
memòria», líïigo López de Mendoza, marqués de Santillana, del qual
enalteix el culte que els seus versos donen a Dante.
Jaume Ferrer es mostra consternat per la corrupció de costums
que va veure durant la seva estada a la Cort de Nàpols i a la mateixa
Roma, seu del Vicari de Crist, on els seus representants no sempre
obraven d'acord amb llur doctrina.
El pretès sabor erasmita de la lletra de Ferrer escrita a Colon,
ara, en l'escrit que.comento, es veu ben clar que el nostre cosmògraf
no tenia cap necessitat d'estar influit per Erasme, per a referirse
amb ironia als vicis d'alguns purpurats de la Cúria romana. En
tenia prou i de sobres amb el que havia vist personalment a Roma
i amb la lectura del poema de Dante, on són ficats a l'Infern bisbes
i pontífexs. El catolicisme dantesc es reserva la lliure crítica del
clergat i té un esperit polèmic asprament agressiu.
La tercera cosa que l'home ha de fer per a obtenir la beatitud
celestial és meditar sovint en la mort i en els novíssims.
Aquí també segueix les petjades de Dante, en el Càntic XXVII
de l'Infern, així com l'exemple del provident ofici de mare fet per
la Verge Maria, la qual, com a criatura terrena, fou Mare de Crist,
295 El tema de les pedres precioses és una digressió dintre del treball de Sentencias
catolicas.
84