jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 113
calipsi, descriu la Ciutat de Déu smb mur d'or, ornat d'innombrables
pedres precioses.
Primer, comenta el rubí. Diu que porta aquest nom, pel seu ardent
color, gairebé com carbó encès. El carbuncle és un rubí de
gran tamany que té les qualitats de color en grau superlatiu, com
el que posseeix Venècia, a l'altar major de l'església de Sant Marc.
Parla amb delectació de les joies de la Senyoria, «on yo he rebuts
molts beneficis y honors».
Explica que és autèntica i finíssima la maragda que va veure en
el Sant Grial, del Comú de Gènova, quan visità aquest lloc, acompanyat
de Joan de Galiano, ambaixador del rei de Nàpols.
En el diamant, distingeix dues classes: els que es troben baix
el Cristal·li oriental, superiors a la varietat que es troba a Pèrsia.
Ressalta la duresa del diamant, el qual no pot ésser ratllat sinó per
un altre diamant. Explica la manera de tallar-lo i rectifica a Plini,
on en la seva Historia Naturalis, diu que els diamants no es poden
rompre sinó amb la sang d'un mascle cabró. Jaume Ferrer replica
que «la sanch de tots els cabrons del món no bastaria en mil anys
a fer lo Diamant mes moll del que natura la fet».
Distingeix molt bé la duresa del diamant de la seva fragilitat,
perquè es trenca en caure o en rebre un cop, quan aquest és segur
i rotund.
Seguidament es refereix al balaix i el diferencia del rubí. Encareix
la necessitat d'una sòlida experiència per a discernir les pedres
precioses. El bon lapidari joier compra a el Caire i Damasc,
per a vendre allò adquirit a Rodas; allò comprat aquí, ho ven a Venècia;
allò comprat a aquesta ciutat, ho ven després a Roma o a
Gènova. A Espanya, adquireix zafirs i maragdes, per ésser venudes
a Itàlia, on les paguen més, si són peces bones i selectes. Conte la
seva participació en certes transaccions en pedres precioses fetes a
Nàpols, el 1476.
Sobre el topaci, recorda la referència del salm CXXXII, en el
seu penúltim vers: «dilexi mandata tua súper murum et topaciom»,
exponent de la gran estima que el salmista té per aquesta pedra.
Segons Ferrer, Déu ha posat en ella una virtut, gràcies a la qual, els
que porten un topaci no tenen desitjós deshonestos. No vol parlar
de les virtuts de les altres pedres, perquè els interessats en saberles
poden consultar l'obra d'Albert el Magne, De mirabilis mundi et
de secreta secretorum.
83