jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

112 RAFAEL TORRENT I ORRI
Combat els filòsofs que sostenen que l'ànima racional advé a
l'home per accidens, per creure —el nostre autor— que la naturalesa,
de l'ànima vegetativa de les plantes, de la sensitiva dels animals
irracionals i la racional dels homes són molt distintes.
És de lamentar que Jaume Ferrer no fes cap comentari a interessants
idees cosmogràfiques de Dante, apreses dels àrabs, en l'Almagesto.
Dante, per bé que creia que l'home no podia passar de les columnes
d'Hèrcules, en el Llibre X de Paradís, comenta la Creu del
Sud, o sigui, el Creuer:
I mi volsi a man dextra e puosi mente
All'altro polo, e vidi quattro stelle
Non viste mai fuor ch'alla prime gente.
tCom pot al·ludir, el poeta, als quatre estels del Sud, els quals
només es veuen des de l'hemisferi antàrtic? Hi ha una sola explicació
possible: per les notícies facilitades pels musulmans que viatjaren
fins a la Índia i en relació també amb les naus genoveses i venecianes
que anaven als ports orientals.
El prodigi de l'aparent vidència del poeta sobre els fenòmens
dels cels i la comunicació de l'Occident amb l'Orient, queda més
completa amb els següents versos:
Goder parava il ciel di lor fiammelle:
oh settentrional vedovo sito,
poi che priva to sé di mirar quelle!
Com'io daloro sguardo fui partito,
un poco me volgendo all'altre polo
là onde il Carro già era sparito.^'·
No és cert que Jaume Ferrer és l'autor d'un Tractat de Pedres
Precioses, com començà a escriure un historiador i després el copiaren
d'altres. Dintre el comentari del poema de Dante, com una digressió,
parla de les pedres fines, per a completar allò exposat en
la seva via de contemplació, com una de les grans obres del Creador,
en la qual resplendeix la seva sabiduría.
Diu que per això Déu ordenà a Moisès que adornés l'Arca amb
pedres fines, a la seva glòria i lloança, així com Sant Joan, en l'Apo-
293 Constitueix la primera part del llibre, l'obra pròpiament dita Sentenciós ca-
tholicas y conclusions principals del preclarissim Teolech y divi Poeta Dant florentí.
^' A. BALLESTEROS BERETTA, obra esmentada, vol. III, pp. 311-12.
82