jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 111
del nostre enteniment vers el salm CII del poema de Dante, «aquest
tan sanct y gloriós studi de contemplació, dit el Salm de la Creació».
Exhorta a admirar, com feia Dante, els cels «ornats de tantes
belleses», així com considera l'alt significat de l'esfera octava del
firmament, en la qual estan tots els estels fixes, dotats de diverses
magnituds i essències, tan nombroses, les quals és impossible
comptar.
Ad/Tiet la influència astrològica, a través dels set cels planetaris
i dels quatre elements, projectant-se en el nostre regne mineral, en
la naturalesa de les plantes i dels animals irracionals, així com en
la part corpòrea i sensitiva de l'home.
També el gran poeta florentí es considerava nascut sota una
constel·lació favorable i a ella dirigia pregàries, per a rebre nova
força, com fa en el cant XXII de Paradís.
Ningú, ni el més humil pagès, no podrà excusar-se, quan compareixi
davant del Suprem Faedor, de no haver-lo estimat, car ens
obliga a ço la simple contemplació dels inefables prodigis del Creador.
De les maravelles de l'Univers no podrem pas al·legar ignorància.
Jaume Ferrer es fa ressò d'una doctrina imperant en la Filosofia
i Cosmologia de l'època, segons la qual la novena esfera, per damunt
de les altres, fa el seu curs d'orient a occident, en 24 hores,
essent el primer mòbil que, amb la seva potent revolució i velocitat,
arrastra l'octava esfera, és a dir, el firmament, així com el zodíac i
tots els cercles planetaris inferiors, els quals reben la influència que
emana del zodíac i de l'octava esfera.
Sobre les quatre esferes dels quatre elements, considerava a la
del foc contigua a la de la lluna. La segueixen les esferes de l'aigua,
aire i terra. A través de les mateixes, arriben a l'home les influències
i els beneficis.
Les nou esferes esmentades són els nou cels, dels quals ens
parla la Divina Comèdia. Giren entorn, fins arribar a aquell cel suprem,
inimaginable i inefable, on resideix, fulgurant en el seu misteri,
la Divina Trinitat.
Ferrer de Blanes creu que la terra està immòbil i fixe el centre
de l'univers. Considera, seguint les petjades de Dante, que Déu creà
la matèria primicera i la forma pura dels cels, sense cap intermedi
de segones causes. Que els cossos compostos procedeixen dels quatre
elements: foc, aigua, aire i terra, posseïdors d'unes qualitats donades
per Déu.
81 6