jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 109
e visitat la santíssima casa e terra de Jerusalem; e a mes part de
Egipte; Alcayre; Damasc; Alxiu (Alger o Argelia?); Venècia; e molts
altres parts e províncies del mon; e aixi en servei dels Reys Catholichs
de Hespanya don Fernando y dona Ysabel; y del Rey don Alfons
de Nàpols; y de son fill don Alfons Rey de Chipre; com en las
letras dels mateixos Reys encara se. mostre altrament; que era molt
gran Cosmograph y mirablament pràctic en la mar...».
També deu ésser del mateix Rafael Ferrer Coll el següent colofó
del llibre: «A Glòria y lohor de nostre senyor Deu Jesuchrist y de
la sacratissima Maria mare sua Senyora y aduocada de nosaltres
peccadors. Es dat fi el present libre nomenat Sumari: Meditació o
contemplació sobre lo sanctissim loch del Calvari: Letras y Regles:
en lo qual son contengudes molt grans sentencias en sacra Theologia
y en Philosophia natural e una molt gentil descripció de pedras finas
y gran practica en Cosmographia y molta experiència en lart de
Nauegar: fetes y ordenades per lo molt saui e Catholich Christia
mossèn Jaume Ferrer mercader natural de la Parrochia de Vidreres
del Bisbat de Gerona e domiciliat en la uila de Blanes: Compilat
per son criat Raphel Ferrer Coll: Estampat en la insigne Ciutat de
Barcelona per Carles Amorós Proensal, a XIX dies del mes de Desembre
Any de MDXXXXV».
D'aquí degué treure Roig i Jalpí que el cosmògraf Jaume Ferrer
era natural de Vidreres i domiciliat a Blanes.
Com explica el colofó transcrit, el llibre, ultra el tema propi del
seu títol, conté altres treballs i documents escrits per Jaume Ferrer,
com també —cal afegir— lletres dirigides a ell.
De tota aquesta documentació només manca comentar dos treballs
literaris de Ferrer de Blanes.
El primer, el principal, porta per títol: «Conclusions y auctoritats
sümptes de las Comedias del preclarissim Poeta divinal y gran
Theolech Dant Florentí comentades per diversos excellens doctors».
Jaume Ferrer, en aquest treball, expressa el seu entusiasme y devoció
per la doctrina moral de Dante, al qual qualifica de «resplandor
de la Itàlica provincià y cresqué en tanta doctrina y sciencia que
lo seu enteniment fou reputat quasi hun temple de divina sapiència,
y la vida sua ornada de tantes virtuts... segons clarament se mostre
per les obres suas altament testificades per molts doctors dels principals
de Itàlia, los quals ab longe y laboriosa diligència han comentats
los seus mirables libres de las suas comedias, obrint y declarant
79