jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

oa RAFAEL TORRENT í ORRI
aquesta inspirà la nova ruta seguida per Colon, en el seu tercer
viatge.23=
Cal afegir que aquest viatge tingué un resultat transcendental:
descobrir el Nou Continent pròpiament dit.
L'epístola de Ferrer reflexa l'ambient renaixentista propi dels
humanistes de l'època, plena de classicisme i d'al·lusions mitològiques.
Comença així: «Al muy magnifico y spetable senyor, el senyor
Almirante de las Indias, en la gran isla de Cibau».
Ferrer anomena Cibau a la illa Espanyola, nom donat per Colon
a l'actual Haití, perquè en aquesta illa, a la comarca de la Maguana,
hi havia el lloc de Cibao, del que era cacic el famós Caonabó, on es
trobaven granets aurífers, arrossegats per l'acció dels rius, i que la
fantasia dels conqueridors havia convertit en una mina d'or. Fou el
nom d'aquesta regió aurífera, el que quedà gravat en la ment del
lapidari.
Després d'un llarg exordi de pietessa erudició clàssica i bíblica,
la lletra de Ferrer a Colon conté un paràgraf que sembla prevenirlo
veladament de les maquinacions que els seus enemics feien a la
Cort, per a desacreditar-lo.
Personatges com Pere Margarit i fra Bernat Boil, companys de
Colon en el seu segon viatge, havien retornat a Espanya, donant a
conèixer als reis els desencerts de Colon, com a governant.
Heus ací l'al·ludit paràgraf: «sènior, si en la vuestra mas divina
que humana peregrinación, gustais que sabor tiene de sal el pan
que en Servicio del nuestro Creador se come en esta mortal vida,
luego tomad ejemplo de las ejemplares vidas suso dichas, que por
cierto en este baijo mundo fama temporal ni glòria eterna no se
alcanza asentando en plome, ni durmiendo ocioso». Posteriorment,
conté la següent frase: «Comiendo muchas veces solo pan de mal
sabor». ' i • ": |^^^
Una lletra adreçada a terres llunyanes i recent descobertes, de
situació secreta, degué ésser entregada per mitjà de la Cancelleria
Reial, passar per diverses mans i àdhuc ésser censurada. Necessàriament
s'imposava la discreció i la cautela.
Ara bé. Perquè Ferrer es sentís obligat a prevenir a Colon, corrent
el risc d'ésser descobert i punit, calia que existís entre ells algun
lligam.
235 A. BALLESTEROS BERETA, obra i vol. esmentats, p. 292.
58